– Teatre (158) – DAVANT LA JUBILACI脫 (馃悓馃悓馃悓馃悓) – Teatre Lliure de Gr脿cia – 19.01.2017

DAVANT LA JUBILACI脫聽–

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Esc猫niques –聽

Per Imma Barba & Miquel Gasc贸n

Dijous sab铆em que ens enfront脿vem a una llarga sessi贸 de bon teatre i an脿vem preparats. Magn铆fic autor. Magn铆fic director. Magn铆fics int猫rprets. Fila 1 per no perdre cap detall del text ni de les interpretacions.

Per貌 el que vam rebre va superar les nostres expectatives. Ho vam tenir tot. I una dosi afegida d’angoixa vital. Igual que Vera, una de les protagonistes, en sortir, necessitem imperiosament agafar aire.

DAVANT LA JUBILACI脫 茅s un text del dramaturg en llengua alemanya Thomas Bernhard i est脿 inspirada en la hist貌ria ver铆dica d’un jutge nazi que, anys despr茅s de la guerra, i d’haver estat amagat durant deu anys al soterrani de casa seva, va aconseguir conservar la seva bona posici贸 a for莽a de mantenir ocults els seus ideals nacionalsocialistes. Viu amb les seves dues germanes, que son pols oposats d’una mateixa realitat. El jutge est脿 a punt de jubilar-se i est脿 angoixat per un futur abocat a l’a茂llament en companyia.

davant-la-jubilacio-teatre-lliure-2

L鈥檕bra va n茅ixer a partir de l鈥檃nomenat 鈥渃as Filbinger鈥. Hans Filbinger, primer ministre de Baden Wutemberg, va dimitir el 1978 quan es va fer p煤blic que havia estat jutge de la marina hitleriana i que havia signat nombroses condemnes a mort. Aquesta pe莽a es va estrenar l鈥檃ny 1979 a Stuttgart i en catal脿, es va estrenar a la Sala Beckett l鈥檃ny 1996 dirigida per Rafel Duran i interpretada per Hermann Bonn铆n, Teresa Cunill茅 i Lurdes Barba.

Krystian Lupa 茅s un profund coneixedor de Bernhard del que ja ha dirigit almenys cinc obres. Aquesta vegada ha escollit un dels textos m茅s cr铆tics de l’autor que reflexiona sobre el “virus del nazisme”. Aquest director polon猫s 茅s un dels referents del teatre europeu i per primera vegada ha treballat amb actors catalans. Segons llegim en el programa de m脿, el mateix Lupa diu de l’obra:

Retrat bernhardi脿 d鈥檜na fam铆lia intoxicada pel nazisme; un ampli espectre de s铆mptomes, una humanitat malalta i esguerrada.

Ja no es tracta d鈥檜na ideologia, d鈥檜n monstre hist貌ric, sin贸 d鈥檜na malaltia espiritual de la humanitat.

Tots els sentiments humans, valors i aspiracions estan infectades per aquest virus.

Ja no es tracta de l鈥檃bs猫ncia de moralitat, de l鈥檃mputaci贸 del b茅, sin贸 de la moralitat malalta i esguerrada, de la bondat falsificada.

La malaltia profunda de l鈥檋ome contemporani que genera individus inv脿lids segons el diagn貌stic de Thomas Bernhard.

Uns germans afectats pel virus de la mutaci贸 actual del nazisme, enclaustrats en una exist猫ncia familiar falsificada, en una pres贸 estreta i asfixiant creada i custodiada per ells mateixos, en qu猫 es respira l鈥檕di, la por i la impossibilitat de ser feli莽…

davant-la-jubilacio-teatre-lliure-5

Ens traslladem a un menjador gran, d’una casa antiga. Dues portes comuniquen amb la resta de la casa i es veu una 煤nica finestra des de la qual miren constantment a l’exterior. Tot en aquesta sala est脿 atrotinat, el paper de les parets, la pintura del sostre, el parquet, l’estora, el gram貌fon, els mobles, ….. Les dues germanes a la sala, la Clara a la seva cadira de rodes i la Vera que planxa la toga de jutge del seu germ脿. Parla i parla …. la Clara escolta. Sobre la paret del fons, en determinats moments de la conversa apareixen primers plans de les actrius i podem observar amb m茅s evidencia les seves expressions.

Merc猫 Ar脿nega 茅s una magn铆fica Vera, un personatge t貌xic que alimenta el foc del record per temps passats que per a ells van ser millors. Al mateix temps intu茂m un personatge fr脿gil i subm铆s dominat per la por davant d’un germ脿 que no acaba de controlar ni entendre, tot i que mantenen una relaci贸 incestuosa. Ataca sense compassi贸 la seva germana immobilitzada a la cadira de rodes. Viu reclosa en un present nost脿lgic dels vells temps de l’auge nazi i recorda amb insist猫ncia al seu pare i el que deia. No ent茅n la seva mare ni perqu猫 es va su茂cidar.

Marta Angelat realitza una meravellosa interpretaci贸 del personatge de Clara i aconsegueix, sense quasi di脿leg, nom茅s amb les seves mirades de retret, els seus somriures i la seva actitud distant, transmetre la resignaci贸 i la por davant d’una situaci贸 que no pot canviar. Ella 茅s la imatge dels ven莽uts, l’煤nica dels germans contraria al nazisme.

davant-la-jubilacio-teatre-lliure

Pep Cruz, 茅s un gran Rudolf, f铆sicament absent a la primera part, per貌 present constantment en la conversa de les germanes que esperen i preparen tot per la seva tornada. Observem astorats com el seu personatge evoluciona cap a la bogeria, recuperant gestos i actituds de la seva 猫poca de comandant nazi en un camp de concentraci贸. Gran admirador d’un dels l铆ders del nazisme, Heinrich Himmler, els tres germans celebren cada any, en el seu honor, la seva festa d’aniversari on en Rudolf torna a vestir l’uniforme militar amb la creu gammada i les germanes vesteixen de gala amb vestit de nit.

Un ritme dens, amb silencis i pauses que ens d贸na temps per digerir una hist貌ria terrible i al mateix temps ens produeix una gran sensaci贸 de claustrof貌bia. La projecci贸 dels primers plans a la paret del fons ens apropa encara mes aquests silencis, les mirades i la interacci贸 entre els tres personatges. Les fotos de l’脿lbum familiar on es barregen escenes l煤diques amb impactants escenes dels camps de concentraci贸 que la Vera comenta amb total i absoluta naturalitat. Algunes escenes que no es projecten en temps real provoquen un desdoblament inquietant, i d’altres s贸n escenes que no veiem dalt l’escenari i ens mostren la relaci贸 intima entre els dos germans, d’aparent pau i tranquil路litat.

davant-la-jubilacio-teatre-lliure-3

L’objectiu del director 茅s que siguem capa莽os de recon猫ixer que tots podem ser iguals als tres personatges de l’obra, uns, racistes que no ho volen recon猫ixer o que no s’atreveixen a dir-ho i d’altres com la Clara que amb el seu silenci representa als que no som capa莽os de dir res quan tenim la barb脿rie davant nostra i pensem que 茅s millor no intervenir i esperar que algun altre ho faci per nosaltres.

Llegim que Lupa 茅s un mestre en la creaci贸 d’atmosferes corrosives i en qu猫 cada element esc猫nic tingui un pes espec铆fic en la posada en escena i 茅s per aix貌 que ell mateix se n’ocupa de l’escenografia i la il路luminaci贸. Em vaig fixar en la franja vermella que limita l’escenari envoltant-lo com si hagu茅s estat retallat i hagu茅s quedat una ferida (o s贸n paranoies meves??).

Els germans, enclaustrats a casa seva, una pres贸 estreta i asfixiant creada per ells mateixos i on es respira odi, inspiren unes inquietants paraules de Lupa:

“Veig amb preocupaci贸 com van creixent els espectres del nazisme en gent jove, tant a Pol貌nia com a altres punts d’Europa. I a cada pa铆s passa amb diferents formes. Penso que 茅s perill贸s i angoixant. El nazisme 茅s un sentiment de superioritat, un nazi sempre cultivar脿 els seus valors, els posar脿 de models i destruir脿 tota la resta. Ells s贸n els Monstres del Segle XX. I ara tornen a sortir d’una manera infantil, a partir de la necessitat que tenim d’entregar-nos a un 铆dol, de la necessitat del domini. Est脿 naixent a Alemanya, a It脿lia a Espanya… Pot semblar absurd, per貌 avui, a Pol貌nia, una de les principals v铆ctimes del nazisme, apareixen grups de joves neonazis cada cop amb m茅s for莽a. Fan manifestacions amb la salutaci贸 nazi… 脡s terrible, esfere茂dor鈥

Com d猫iem a l’inici de la cr貌nica, en sortir, necessitat imperiosa de respirar.

I ara, una reivindicaci贸 o una queixa: a causa de la llarga durada de l’obra i al fet de comen莽ar a dos quarts de nou del vespre, en sortir, ens vam veure en la necessitat d’agafar un taxi, ja que el servei de metro, era un dia laborable, havia finalitzat. No seria molt m茅s l貌gic comen莽ar la representaci贸 a les vuit ??? En un dia laborable no t茅 cap sentit que ens facin anar a dormir passada la una de la matinada.

davant-la-jubilacio-teatre-lliure-voltar-i-voltar-1

Autor: Thomas Bernhard –聽Traductor de l鈥檃lemany:Eugeni Bou
Director: Krystian Lupa
Int猫rprets: Marta Angelat (Clara)\ Merc猫 Ar谩nega (Vera) \ Pep Cruz (Rudolf)
Escenografia i il路luminaci贸: Krystian Lupa \ Vestuari: Piotr Skiba \ V铆deo i col路laboraci贸 art铆stica: 艁ukasz Twarkowski \Espai sonor:Roger 脕balos \ Ajudant de direcci贸n: Paula Blanco \ Ajudant d’il路luminaci贸: Jordi Thom脿s \Ajudant de v铆deo: Mart铆n Elena \ int猫rpret del polon茅s: Xavier Farr茅 \ Piano: Blanca Soler \ Coordinaci贸 t茅cnica: Tit铆n Custey \ Regidora: Maria Miralda \ T猫cnic de llums: Jordi Fuster \ T猫cnic de so:Manel Palah铆 \ Sastressa: CarmePuigdevalliPlant茅S \ Enregistrament v铆deo:Nanouk Films \ Ajudant de producci贸n:Sergi G贸mez \Producci贸 executiva: Macarena Garc铆a \ Cap de producci贸n: Nati Sarri谩 \ Direcci贸 de producci贸n: Josep Dom猫nech\ Construcci贸 d’escenografia: Escenografia Moia s.l. \ Confecci贸 de vestuari: Sastreria Caireta Barcelona i Elisa Echegaray
Coproducci贸: Teatre Lliure i Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt
Idioma: catal脿
Durada: primera part1h. 15′ / pausa 15′ / segona part 50′ / pausa 25′ / tercera part 45′

cargol-nazi

2 thoughts on “– Teatre (158) – DAVANT LA JUBILACI脫 (馃悓馃悓馃悓馃悓) – Teatre Lliure de Gr脿cia – 19.01.2017

  1. Imma C.

    Hola,
    Una Notte a Napoli, la versi贸 de Pink Martini no s茅 si la coneixeu? La de vegades que l麓he escoltat!

    Davant la Jubilaci贸 amb unes intrpretacions excel.lents, tots tres, no recordava un Pep Cruz tan seri贸s, atormentat. I les dues actrius memorables quan parlen o quan escolten en un ambient claustrof貌bic.
    Molt trista, recordant un passat que a vegades sembla que rebroti. B茅 de ser cr铆tics.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Doncs no, no la coneix铆em, per貌 d’en莽脿 que ens ho vas dir, l’hem escoltat un munt de vegades …. i 茅s que despr茅s de la nostra cinquena visita a N脿pols i d’aquests darrers 10 dies de viure-la intensament, encara estem m茅s enamorats d’aquesta incre茂ble ciutat.

      Davant la Jubilaci贸, la recordem com una obra dura, plena de silencis i de magn铆fiques interpretacions, malgrat que d’en莽脿 que la vam veure ja han passat m茅s de 2 anys.

      Respon

Leave a Reply