Thomas Dausgaard dirigeix NIELSEN, SIBELIUS I ARVO PÄRT –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge passat un altre bon concert de l’OBC, aquesta vegada dirigida pel director danès Thomas Dausgaard.

Nascuts el mateix any, Sibelius i Nielsen no van tenir gaire contacte, tot i que es respectaven mútuament. Avui, comparteixen una reputació basada en la producció simfònica que, en tots dos casos, fa de pont entre el post-Romanticisme i el neoclassicisme. D’altra banda, l’estonià Arvo Pärt s’ha fet un nom com a autor d’obres corals, en bona mesura basades en una tècnica anomenada tintinabula.

1 – ARVO PÄRT – Paide, Estònia 1935

La cançó de Silouan (1991) 1a audició (🐌🐌🐌🐌)

Escrita i estrenada el 1991 per encàrrec d’una entitat sueca i una de les seves peces de major càrrega espiritual, que combina melodies de cant pla en algunes veus i una tríada en altres –un procés en què el compositor veu un simbolisme religiós.

Crec que no havíem escoltat mai cap composició de ARVO PÄRT i la veritat és que ens va sorprendre molt favorablement, malgrat la curta durada de la peça.

2 – JAN SIBELIUS  – Hämeenlinna, Finlàndia 1865 – Järvenpää, prop Hèlsinki 1957

Concert per a violí i orquestra en Re menor, op. 47  (🐌🐌🐌)

Solista al violí: Boris Belkin

El Concert per a violí de Sibelius, un dels indispensables del segle xx i única obra concertant del seu autor, destaca per la dificultat, que el fa apte només per a virtuosos i efectista fins i tot entre els neòfits. I és que el compositor finlandès demostra amb aquesta partitura el coneixement d’un instrument que dominava fins al punt d’haver-se plantejat fer-ne carrera de solista.

Va ser interpretat pel violinista soviètic Boris Belkin, que es va guanyar el reconeixement del públic amb forces aplaudiments. Malgrat això, el solista no va far cap bis, un aspecte que no acostuma a passar en els concerts de l’OBC.

3 – CARL NIELSEN  – Norre Lyndelse, Dinamarca 1865 – Copenhaguen 1931

Simfonia núm.5, op. 50 (🐌🐌🐌+🐚)

La música de Carl Nielsen reflecteix una visió del món basada en la possibilitat de transformació, com ho demostra la tonalitat progressiva de totes les seves simfonies. Dramàtiques, audaces, humorístiques i sorprenents, les sis obres d’aquest gènere tracten de l’experiència humana.

Obra de maduresa abstracta, impactant i tensa, composta l’any 1921, s’estructura en dos moviments. El primer es caracteritza per un element obsessiu de l’orquestració, un ritme inquietant del tambor que intenta interrompre el flux de l’orquestra, instal·lada en l’ambigüitat harmònica, amb un únic fragment gloriós, però efímer.

El segon explora la regeneració després del conflicte, i acaba amb una de les conclusions més inspirades de la història de la simfonia, poderosa i afirmadora de vida, a partir d’una fuga de la corda.  Avui la Cinquena simfonia és considerada la seva obra més important.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA