LA NIT DE HELVER –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dijous passat vam tenir l’oportunitat de veure aquesta producció de LA NIT DE HELVER, obra de l’autor polonès Ingmar Villquist i dirigida per Pavel Bsonek i que ja es va poder veure a la Sala Atrium la temporada passada.
Encara recordem l’impacte en el nostre esperit, de la proposta que dins del Festival Grec 2015, vam poder veure al Teatre Romea, en versió original, amb la companyia Karmeni Teatar de Sarajevo. Per un tema d’agenda no havíem vist aquesta versió catalana de Xavier Farré que ahir ens va tornar a donar un cop de puny, ja que tot i que han desaparegut les referències nazis, la fan encara més colpidora perquè el que veiem pot passar qualsevol nit i en qualsevol lloc del món. En paraules del director, “la Nit dels Vidres Trencats pot tornar a ser”.
En prescindir d’aquesta referència explícita al nazisme, ens mostra la lluita per sobreviure en un entorn hostil on l’ésser humà està atrapat en un sistema que no admet les seves carències o formes de vida. Ens obliga a enfrontar-nos a uns fets sense ubicar-los en un context històric que ja ha passat.
Sergi Torrecilla i Alba Florejachs són Helver i Karla. Ell és un noi amb les capacitats mentals disminuïdes que se sent atret per un líder militar que l’afalaga regalant-li una insígnia per a la seva gorra i una banderola vermella. Vestit amb uniforme militar i botes de soldat se sent que forma part del que està passant al carrer i com ells increpa a les persones “marcades” i participa “des de la vorera del davant” a cremar la botiga d’un vell botiguer del barri. Aficionat a col·leccionar soldadets de plom sent que es fa realitat el seu joc i vol fer participar la Karla que contempla horroritzada el procés però que acaba seguint-li el joc. Al carrer se senten els crits dels que es manifesten.
Ella és una dona que li fa de mare, de germana gran, d’amiga i de confident. L’ha acollit, amb quasi total seguretat, per intentar compensar el pes de la culpa per un fet que li va canviar la vida, ella va abandonar una filla nascuda amb una malaltia mental i física i va ser abandonada després pel seu marit que no ho va acceptar i del que continua enamorada.
Dues persones que comparteixen les seves vides en un petit pis i que han establert entre ells una relació de dependència mútua.
La nit de Helver té el seu origen en un passat no gaire llunyà, en un país del centre d’Europa on un règim feixista té el poder. Entre un home, en Helver, i una dona, la Karla, s’ha creat una relació estranya basada en la dependència. Ell, obsessionat per no ser carronyer, depèn de la cura d’ella, que no és mare, ni germana, ni amant i que necessita tenir-ne cura com a penitència per un acte comès en el passat.
Som als anys trenta i al poder arriben els qui organitzen caceres de “fills de puta” diversos: jueus, homosexuals, gitanos, persones discapacitades, mares solteres, divorciades… La diferència. I aquella nit tràgica del 9 de novembre de 1938, la cuina on eren aquell home i aquella dona, i que fins aleshores havia estat un refugi segur per a tots dos, es converteix en un parany.
La disposició escènica a la petita sala de l’Àtic22 ens fa molt propers als dos actors-personatges i acabem formant part de la història i sentim l’angoixa, la por i el dolor d’ambdós protagonistes. El vestuari i caracterització respiren anys trenta però la proximitat ens la fa tan real que sembla que estigui passant. Una història intima i intensa que ens atrapa.
Sergi Torrecillas està genial, interpreta el seu paper amb una veracitat realment admirable, un noi que no ha crescut, que és un nen gran, i que s’obsessiona amb la idea de fer participar la seva mare-dona-companya en les seves activitats militars i fa que aprengui a respondre a les diferents ordres: marcar el pas, posicions de ferm o descans, fer flexions, acampar …. Amb un posat cada cop més autoritari i violent acaba infonent por a la Karla que només sap aturar-lo amb el fantasma de l’abandonament i la solitud.
Ens ha sorprès també la interpretació de l’Alba Florejachs, a la que teníem ubicada en el món de la comèdia, i que assoleix un paper dramàtic on bona part del seu discurs són repliques gairebé amb monosíl·labs per intentar apaivagar els ànims del Helver, mirades i gestos d’incredulitat davant de la transformació que està veient. Quan confessa el seu passat i a l’escena final hem vist a una gran actriu dramàtica que no coneixíem.
Una història que no ens deixa indiferent, que deixa intuir una societat que no accepta les diferències, amb un noi que no reconeix que és diferent i que lluita per ser normal i una dona que pren una dràstica decisió per protegir-lo d’un futur que ja truca a la porta per canviar-ho tot.
Pavel Bsonek havia muntat aquesta obra a Praga l’any 2005 i l’any 2015 va decidir adaptar-la abans de la seva presentació a Barcelona “ens adonem que s’ha fet un gir social, que és una part de la història que cal mantenir a la memòria però ja no és un perill evident amb aquella mateixa forma. Ara les coses passen d’una altra manera, encara que el resultat final podria acabar sent similar”.
En acabar, aplaudiments i públic dempeus.
Si com nosaltres no la vau poder veure a la Sala Atrium, no podeu deixar escapar aquesta possibilitat de veure-la a l’Àtic22 on s’estarà fins al dia 22.
En sortir vam tenir l’oportunitat de parlar amb el Julio Alvarez i amb l’Abel Vernet de la gran notícia que hi havia envaït les xarxes el dia abans amb la compra de l’edifici del teatre i per tant la garantia de la seva continuïtat, per part de l’Ajuntament de Barcelona. Una lluita pel teatre i les noves companyies de creació que ha tingut el reconeixement que sense dubte mereix.
Autor: Ingmar Villquist – Traducció: Xavier Farré
Direcció: Pavel Bsonek
Intèrprets: Alba Florejachs i Sergi Torrecilla
Escenografia: Xesca Salvà \ Disseny llums: František Fabián \ Música: Michal Pavlíček´ \ Disseny gràfic: Gregorio Soria i Álvaro de Pedro (Le Bifur) \ Fotografia: Gervasi Juan
Producció exquis teatre s.l.: Blanca Ramos
Idioma : català
Durada: 80 minuts
