AMOR DE DON PERLIMPLÍN CON BELISA EN SU JARDÍN –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest dimecres va ser dia d’estrena a la Seca Espai Brossa, amb aquesta proposta, dirigida per Genoveva Pellicer, de El amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín “aleluya erótica en cuatro cuadros” de Federico García Lorca, obra dramàtica breu escrita en 1933.

Genoveva Pellicer dirigeix la Companyia Perlimplín de teatre. Entre els seus últims muntatges destaquen: Novecento de Alessandro Baricco i Les Criades de Jean Genet que hem pogut veure en aquest mateix espai.

El component satíric és una constant en el teatre de Lorca, en el qual coexisteixen el còmic i el seriós i aquesta obra és una farsa per actors que té el seu antecedent immediat en “El retablillo de don Cristóbal“, farsa per titelles. El paral·lelisme entre ambdues obres és conegut però Don Perlimplín adquireix en aquesta obra una dimensió humana que li manca a Don Cristóbal. En paraules del mateix Lorca, “Teatro de monigotes humanos que empieza en burla y acaba en trágico”.

Fragments del Retablillo de Don Cristóbal i altres textos de Lorca són introduïts en aquesta obra per un personatge especial, el director de la companyia, interpretat magníficament per en Jordi Sanosa qui també representarà el paper de mare i d’un dels follets.

S’inicia l’obra recordant el món del guinyol i passant ràpidament a la dimensió humana dels personatges.

Don Perlimplín, home madur i inexpert, accedeix a contraure matrimoni amb la jove Belisa perquè així ho exigeixen les convencions socials. S’obre un nou horitzó, el de la passió amorosa, en contemplar el cos de Belisa. És un desig frustrat “que no puc abastar”. Ella busca en els seus amants la passió que no li ofereix Perlimplín, però ell, que no vol reaccionar d’un mode “calderoniano”, planeja una singular i perversa trama per poder aconseguir el seu objectiu, l’amor de la jove, i crea un pretendent fictici per a que Belisa s’enamori d’ell.

Quan l’aconsegueix, s’immola descobrint-se davant la seva esposa amb la seva doble personalitat. D’aquesta manera ha aconseguit ser estimat com desitja, pervivint en el món de la imaginació: “ése es mi triunfo”- diu, encara a costa de la seva vida i de la felicitat de Belisa. La jove entra també en el món de la ficció: “ya tiene alma”. Els dos acaben sent protagonistes d’un amor impossible.

Lorca retrata als personatges tipificant-los, el protagonista, excel·lent Manuel Veiga, és Don Perlimplín “candoroso y lascivo, bufo y lírico, grotesco y sublime” en paraules de l’autor. Vesteix de verd i és la imatge de la rutina i el tedi, un vell (de 50 anys !!!) antiquat que diu que no necessita res més que els seus llibres, però que accedeix, a contracor, a contraure matrimoni. La seva passivitat contrasta amb la gran vitalitat de Belisa, interpretada per una encantadora i sensual Almudena Lomba. Jove, bella i vital serà l’estímul que despertarà Don Perlimplín de la seva letargia i el transformarà en un home d’acció. A partir del moment en què descobreix el seu propi desig i la capacitat d’estimar és quan el destí i les seves pròpies decisions l’arrossegaran inexorablement a la tragèdia.

La mare de Belisa apareix com un personatge caricaturitzat en extrem, un autèntic personatge de guinyol, interpretat per un transvestit Jordi Sanosa, ella personifica l’autoritat familiar, la norma, la moralitat, la vella tradició. Es mostra dèspota i opressora en imposar a la seva filla un matrimoni de conveniència.

Marcolfa és l’únic personatge de la història que toca tota l’estona de peus a terra, és la portaveu de la racionalitat i un recordatori de les convencions socials que cal respectar. Anna Briansó és una convincent Marcolfa que estima el seu senyor i l’aconsella amb el convenciment de què fa el millor que pot fer per ell. Molt aviat s’adonarà del gran error i de la tragedia que ha provocat, però ja no hi haurà marxa enrere possible.

Els follets (divertits i encertats Anna Briansó i Jordi Sanosa) que apareixen a la nit de bodes amb l’únic objectiu de tapar les faltes alienes, ens descobreixen la infidelitat de la núvia però també ens mostren el camí de la hipocresia, constant referencia en el seu diàleg al tapar-destapar que simbolitzen amb el llençol que cobreix al matrimoni. En el seu diàleg també al·ludeixen a nosaltres, el públic, com a voyeurs dels secrets i dels jocs de mentides, complices del drama en el qual s’acabarà convertint tot plegat.

L’escenificació evoluciona de la farsa cap a la humanització dels personatges. El registre interpretatiu també es modifica. El ninot deixa pas a l’home. Aquest és el punt d’inflexió. La complexitat de l’estratègia entra en la història. A partir d’aquest moment Perlimplin és l’home lúcid que manipula el seu propi destí  i el de la seva dona. El to còmic s’entrellaça amb el poètic i introdueix la tragèdia.

Amor, amor

que estoy herido.

Herido de amor huido,

herido,

muerto de amor.

Decid a todos que ha sido

el ruiseñor.

Bisturí de cuatro filos,

garganta rota y olvido.

Cógeme la mano, amor,

que vengo muy mal herido,

herido de amor huido,

¡herido!

¡Muerto de amor!

Un vestuari simple i acolorit que recorda el vestuari dels titelles, músiques (*) que acompanyen els canvis d’escenografia entre els quadres i una acurada il·luminació fan d’aquesta proposta una petita joia amb una deliciosa posada en escena coreografiada per la mateixa Anna Briansó.

Teatre dins del teatre, de la comèdia a la tragèdia.

Un final magnífic.

Autor:  Federico García Lorca

Direcció: Genoveva Pellicer

Intèrprets: Manuel Veiga (Don Perlimplín) \ Almudena Lomba (Belisa) \ Anna Briansó (Marcolfa i follet 2) \ Jordi Sanosa (Director de la Compañía, mare i follet 1)

Escenografia: Paco Azorín \ Il·luminació:  Albert Julve \ Coreografia: Anna Briansó \ Dramatúrgia de la introducció (a partir de textos de García Lorca): Manuel Veiga \ Vestuari:  Companyia Perlimplín i Teresa Martí \  Disseny de So: Genoveva Pellicer \ Fotografia:  Miguel Ángel Fernández

(*) Músiques: Corpus Cristhi d’Isaac Albéniz, Serenata Andaluza de Manuel de Falla, Tango de Stravinski, Canción de Belisa (veu: Mati Pando, guitarra: Carles Benedet, arrenjaments: Xavier Barba)

Producció: Companyia Perlimplín

Idioma: castellà

Durada: 60 minuts