L’HOSTALERA – Roda de premsa –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
Dimarts passat vaig tornar a assistir a la presentació d’un nou espectacle a la Biblioteca de Catalunya. Aquesta vegada es tracta de L’HOSTALERA, un text clàssic de Carlo Goldoni amb el que tornen els aires italians a aquest preciós espai dedicat ja fa uns anys al Teatre.
Però ara a més a més, aquesta proposta de Pau Carrió aconseguirà transformar-lo en una “locanda fiorentina” o el que és el mateix, traduït al català, un hostal ple de vida i de gent passavolant… un espai ple de petites taules on potser els espectadors puguin arribar a menjar un pla de pasta al ragú i amb música dels anys 60 en directe.
Pau Carrió ha volgut portar a la Biblioteca un projecte que tenia a la seva motxilla fa un bon grapat d’anys i que diferents teatres no han volgut acollir per la dificultat que té la seva posada en escena….. 210 espectadors asseguts al voltant de més de 40 tauletes, en un ambient molt diferent del que aquest espai ens ofereix normalment. Per aconseguir-ho compta amb la col·laboració del seu germà i del seu restaurant GATBLAU, que aportarà la part gastronòmica de l’espectacle diàriament i en perfectes condicions.
En Pau Carrió afirma que la proposta es basa en tres eixos bàsics:
1 – Els espectadors s’han de sentir acollits en aquest Hostal; deixaran de restar passius, perquè compartiran una taula amb altres espectadors que no coneixen.
2 – L’amor o els amors, perquè cada amor de cadascun dels personatges són diferents, malgrat que el nexe d’unió és l’amor cap a la protagonista.
3 – Com i de quina manera l’amor està lligat a la subsistència dels personatges.
No es tracta pas d’una obra feminista, però sí que el seu argument defensa la llibertat i la independència de la dona.
Aquesta mateixa obra es va poder veure fa uns 20 anys, protagonitzada per Laura Conejero, Jordi Boixaderas i dirigida per Sergi Belbel, de la que es pot veure una representació (en castellà) a YouTube, quan es va representar en el Festival de Teatro de Almagro.
El seu argument és prou conegut: Mirandolina porta l’Hostal que va heretar del seu pare. Molts dels clients que hi arriben, especialment els homes, acaben rendint-se als seus peus, i molts s’hi estan molt més temps del que esperaven. Una tarda n’arriba un que sembla no voler saber-ne res i Mirandolina decideix fer-lo caure. A partir d’aquí arrenca una lluita entre dues bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de seducció.
En paraules de Pau Carrió:
Dones i homes seguim lligats a vells models de comportament, a un antic i ben poc igualitari repartiment del poder i la llibertat. Socialment encara estem ben lluny de superar-los. I també íntimament, en l’amor, en el sexe, en les relacions de parella…. Si som prou honestos amb nosaltres mateixos, detectarem que, per molt que algunes i alguns ho intentem, no ens és fàcil alliberar-nos d’aquesta pèssima herència.
Volem amor, volem passió. Volem llibertat. Volem compromís. Volem espai per nosaltres. Volem companyia i comprensió. Volem seguretat emocional, personal, familiar, econòmica…. Volem aventura, sorpreses i papallones a l’estómac. Volem calma i tendresa. Volem que ens escoltin. Volem que ens deixin en pau. Ho volem TOT… i a vegades ho volem tot alhora….
Els actors que interpretaran aquesta versió, que s’estrenarà el 18 de gener, són: Laura Aubert, David Verdaguer, Julia Barceló, Javier Beltràn, Jordi Oriol, Alba Pujol i Marc Rodríguez.
_______________________
L’endemà, dimecres 11 de gener vaig tenir la sort de poder assistir a un assaig en què vaig poder veure alguna escena repetidament, amb les interrupcions pels suggeriments que el director anava aportant, per tal de posar-la a punt pel dia de l’estrena.
La veritat és que té molt bona pinta. Nosaltres, als Voltaires, ja tenim reservades les nostres entrades pel divendres 20 de gener.
Us deixo una gravació d’una de les cançons de l’espectacle, en el que va ser un assaig de treball amb públic, una setmana abans de la seva estrena.
