VERNISSATGE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dissabte dia 7 al vespre vam fer cap a El Maldà, per poder veure aquesta producció de la Cia. La Trama Produccions de l’obra de Václav Havel “VERNISSATGE”.

La Trama Produccions és una productora creada en 2011 per Carla Ricart i Xavier Pàmies i ubicada al barri de Gràcia de Barcelona, una companyia dedicada bàsicament a la creació i promoció d’espectacles teatrals i a la impartició de cursos relacionats amb el món del teatre.

Al mes de desembre es van complir 5 anys de la mort de Václav Havel que a més de ser el primer president de la República Txeca, va ser un dels escriptors més destacats del seu país.

La Trama Produccions li ret homenatge posant en escena una obra estrenada fa exactament quaranta anys a Viena. Aquesta peça va ser escrita en 1975 durant un període de forta repressió, posterior a la Primavera de Praga de 1968, període en el qual l’autor estava prohibit al seu país i les seves obres només és representàvem a l’estranger.

Han evitat les referències temporals, polítiques o geogràfiques amb la intenció de constatar que el discurs de l’autor continua vigent avui. En el text original la parella protagonista eren uns comunistes benestants que trepitja les línies que defineixen els capitalistes. Volia demostrar que una dictadura comunista no era tan igualitària com ho era en la teoria.

Possiblement aquest fet, en l’actualitat i vist des d’una societat capitalista com la nostra, li treu l’interès inicial que l’autor va voler imprimir en el seu text.

Un home és convidat per una parella d’amics a la celebració de la seva casa recentment decorada. Però ben aviat, el que semblava que podia ser una vetllada agradable, acaba convertint-se en un autèntic malson. Sota l’aparença d’una parella feliç, moderna i exitosa, que creu que la seva manera de viure és la correcta, s’embranquen en una allau de crítiques per condemnar les decisions vitals del seu amic, revelant a poc a poc els dos éssers fràgils i buits que són i que han construït tot un món d’aparences amb l’única finalitat que rebre l’aprovació de l’altre.

Miki (Xavier Pàmies) i Vera (Carla Ricart) formen una parella benestant que rep la visita d’un amic, en Bernat (Alberto Díaz), al qual li han preparat un vernissatge.  (Segons llegim, un vernissatge és un acte d’inauguració d’una exposició d’art consistent en la reunió de l’artista que exposa la seva obra amb els convidats. El motiu de què rebi aquest nom és a causa del fet que antigament s’aplicava, en aquell moment, un vernís protector a l’obra pictòrica).

Bernat arriba a casa dels amics que el reben amb moltes festes i abraçades, ell porta unes flors que l’amfitriona no sap bé on col·locar. Han redecorat el pis en el qual viuen i volen la seva opinió. Busquen en l’amic l’aprovació i admiració pel resultat.

Li expliquen amb pèls i senyals on han adquirit les peces que omplen la sala: la daga turca, el confessionari o la Mare de Déu …. Esperen la seva resposta, la seva sincera aprovació, mostres d’admiració … que no arriben. El convidat resta mut. Aleshores la parella protagonista es torna “agressiva” i ataquen l’amic intentant convèncer-ho que ells hi han assolit la perfecció en la seva relació de parella i de pares. En tot moment un personatge absent, Eva, la parella d’en Bernat, és ridiculitzada i atacada per la parella protagonista. Bernat continua mut i no reacciona davant dels atacs dels seus “millors amics”??

Aviat trontolla l’aparent felicitat en què semblen viure els protagonistes i quan l’amic decideix marxar es veu la veritable buidor d’una relació que viu de les aparences, d’obtenir el vistiplau social, una relació que viu de cara a l’aparador. Busquen en l’amic al voyeur de la seva felicitat i èxit.

Un text “sense gaire text” on hem d’anar descobrint que s’amaga al darrere de cada un dels personatges, però que ens ha resultat poc clarificador. Hem sortit del teatre sense entendre l’actitud de l’amic (excel·lent el treball d’Alberto Díaz) que aguanta estoicament el que li diuen, els atacs a la seva forma de vida, a la seva feina, a la seva relació de parella, a la seva no paternitat. Perquè resta impassible? Perquè tolera l’assetjament a què està sotmès? Perquè quan finalment sembla que vol acabar amb aquesta demostració de felicitat aliena, no és capaç de marxar? Quina relació existeix realment entre ells?

La posada en escena l’hem trobat lenta… a estones massa lenta…. i curiosament la durada de l’obra és excessivament curta (paga la pena el desplaçament d’anada i tornada per veure una obra que en total dura menys de 50 minuts ???).

Un rellotge marca el pas del temps amb espais on només les mirades i els gestos parlen. Cada cop el to de la parella respecte a l’amic es torna més agressiu esperant una resposta que no arriba.

Hem llegit que Marilia Samper ha accentuat intencionadament l’estructura repetitiva del muntatge, on la parella protagonista es va desempallegant de la mascara de felicitat i ens mostra la seva veritable infelicitat.

Malgrat tot, a nosaltres ens ha faltat alguna peça en el ritme que ens ha deixat sincerament desencisats davant el resultat. Malgrat que les interpretacions ens han agradat en general, l’obra no ens ha interessat massa, potser perquè el que intenta mostrar al cap de 10 minuts de començar ja està tot explicat…. el text és gairebé inexistent i surts del Teatre, pensant que potser no paga la pena sortir de casa, fer l’esforç de desplaçar-te fins al teatre, fer cua mitja hora abans per agafar bona localitat…. i a la poca estona tornar a fer el camí a l’inrevés, arribar a casa a dos quarts de 12 de la nit i sense sopar….. quin sentit té començar la representació, passades les 10 de la nit ???

Autor: Václav Havel

Direcció: Marilia Samper

Traducció: Monika Zgustová

Intèrprets: Alberto Díaz, Xavier Pàmies i Carla Ricart

Espai escènic i il•luminació: Roger Orra \ Vestuari: Susana Del Sol \ Espai sonor: Joan Pàmies \ Fotografia: Justin P. Brown \ Vídeo: Lluís De Sola \ Comunicació i premsa: Sandra Gómez, Xavier Pàmies

Productor executiu: Xavier Pàmies, Carla Ricart \ Producció: La Trama Produccions \ Aj. producció: Àngels Castuera i Georgina Amat

Idioma: Català

Durada: 50 minuts.