A CADA REY SU MERECIDO –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dia 3 era nit d’estrena al Versus Teatre amb aquesta proposta escrita per Felix Hèrzog,  una nova producció de Laboina Produccions de la que hem vist els dos darrers espectacles “Cloaca” i “La Peixera”.

Laboina Produccions és una petita productora de Barcelona creada en 2015 i especialitzada en projectes relacionats amb les arts creatives i visuals. Desenvolupen la seva activitat en els camps del teatre, del cinema i de la publicitat.

A CADA REY SU MERECIDO és una obra escrita en castellà i està dirigida novament per Òscar Molina amb un repartiment format pel mateix Hèrzog, per Julio Alonso i per David Solans que per nosaltres ha estat un gran descobriment en el món teatral, ja que, de fet, només l’havíem vist treballar a través de la pantalla a la sèrie de Merlí i a la pel·lícula Fill de Caín.

Julio Alonso és nascut a Salamanca i viu entre Barcelona i Madrid on és conegut i reconegut en el món de les arts escèniques i al que nosaltres havíem vist treballar a la sèrie Nit i Dia. En un primer moment el vam trobar una mica sobreactuat en l’escena quan va begut, però a mesura que va avançar la representació, hem de dir que la seva actuació ens va captivar.

De l’autor i actor Felix Hérzog no en teníem referencies i ens ha agradat molt tant com a dramaturg amb un text colpidor dels que fan reflexionar i t’emportis “deures” a casa, com per la seva convincent interpretació del personatge de Agatón, el germà gran.

Una posada en escena magnífica amb un gran tractament de la il·luminació que aconsegueix transmetre l’angoixa de viure en un entorn en guerra i on la malfiança, la precarietat i la por són la base de tot.

Ja ningú recorda l’inici d’aquesta guerra perpètua. Ara ha travessat els murs de la casa del vell Odell enfrontant als seus dos néts, Zarek i Agatón. Un text que, en essència, torna a qüestionar les guerres fratricides, de qualsevol cultura i temps, i els llaços i llinatges familiars.

Tres persones que viuen aïllades en un lloc indeterminat, lluny de qualsevol casa o poble i amb una guerra que amenaça constantment les seves vides. No hi ha una localització concreta en el temps, i de fet, no ens cal per poder constatar quins poden ser els efectes d’una guerra que pot arribar a enfrontar amics, veïns, germans, pares o fills fins al punt que l’odi acabi sent la base de les seves relacions.

Julio Alonso és l’Odell, l’avi de la família que ha vist morir la seva dona, la seva filla i un dels seus néts. Va decidir retirar-se a viure lluny de la ciutat per fugir dels efectes de la guerra. Viu amb els seus dos néts i s’ha convertit en un alcohòlic, fet que agreuja sobre manera els efectes de la seva ceguesa convertint-se sovint en una càrrega pels germans. Un pou d’experiència, té una versió particular i pròpia del motiu de la seva desgracia i actua en conseqüència.

“Diles a todos que la guerra es mala, que parece que todavía no lo saben.”

Felix Hérzog és l’Agatón, el germà gran que cuida de l’avi i del germà petit. La seva dèria és protegir la família treballant els camps i deixa’n passar els dies confiant que la guerra acabi. És una persona autoritària que sovint fa servir la violència quan amb la paraula no és prou convincent. No vol saber res del que ha quedat enrere. Amb el seu germà manté una relació d’amor i odi que provoca grans tensions entre ells.

David Solans és Zarek, el germà petit, massa petit per recordar els fets que van provocar la mort de la seva mare, del seu pare i del seu germà mitja. Té ideals i com ell diu, li agrada pensar, sent una gran admiració pel seu avi, admiració que anirà minvant a mesura que va coneixent la història de la seva família. Llegeix d’amagat l’únic llibre que ha sobreviscut a la prohibició de posseir llibres i que parla de dos reis que s’enfronten pel tron, i on un d’ells acabarà morint.

Segons el seu autor:

L’obra beu de diversos esdeveniments i fets reals que han marcat la meva
visió sobre aquests diferents temes; La història de la meva família abans que esclatés la Guerra Civil, dos germans, una comunista i un falangista (els meus besavis) vivint sota un mateix sostre, i una mare desesperada per mantenir la pau a casa seva.

La relació amb la meva pròpia germana, plena d’alts i baixos com qualsevol relació
de germans, que de més joves oscil·lava entre l’odi i l’amor. Com poden dos extrems tan oposats tocar-se de manera tan intermitent?

La guerra constant en què vivim: guerres encobertes o mediàtiques, enfrontaments
culturals, racismes, batalles campals polítiques, ferides passades nocurades, memòria històrica, el ressorgiment de la ultradreta en el vell continent, atemptats cada any, nacions de dol, refugiats, radicalismes polítics … Mai hi va haver pau.

“A cada rey su merecido” és un text que qüestiona les guerres fratricides de qualsevol època i temps, els enfrontaments que fan trontollar els llaços familiars en defensar uns ideals encara que aquesta defensa pugui provocar la mort del germà o la pròpia mort.

Una obra que cau com una bomba en la nostra consciència i que amb la simplicitat aparent del melodrama posa de manifest la cruesa de les guerres

Un text que pretÉn deixar que l’espectador torni a plantejar-se el “sempre ha estat així, i així seguirà sent”.

Realment magnífica, de les que trasbalsa l’ànima.

Dramaturgia: Felix Hérzog

Direcció: Oscar Molina

Companyia: Laboina Produccions

Repartiment: Julio Alonso, Felix Hérzog i David Solans

Ajudant de direcció: Maria Ten \ Disseny d’il.luminació: Daniel Gener \ Espai escènic: Josep Blesa i Jofre Blesa \ Disseny gràfic: Daniel Ballesteros \ Disseny sonor:  David Solans

Producció I distribució: Laboina Produccions

Idioma: castellà

Durada: 90 minuts