ELS DOMICILIS DE LATUNG LA LA –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Fa potser més d’un any que ens havien arribat veus d’aquest artista, David Ymbernon, a través d’un parell d’amics; en tenim moltes ganes de poder veure una de les seves propostes escèniques. Aquest passat dijous, un parell de dies abans d’acabar l’any 2016, tenim l’oportunitat de reservar dues places al seu domicili, per tal de veure el seu darrer espectacle ELS DOMICILIS DE LATUNG LA LA.
Arribem a la porta del seu domicili i en entrar ens fan treure les sabates i posar-nos uns mitjons de color taronja, abans de passar al saló de casa seva. La decoració de gairebé tot el que està a la nostra vista és de color taronja, quadres, estores, ampolles, llums. Les entrades per aquesta sessió estan exhaurides i ens col·loquem com bonament podem en una mena de graderia improvisada que han instal·lat … nosaltres com hem arribat d’hora, tenim la sort d’asseure’ns a primera fila, en l’únic sofà disponible.
….I comença l’espectacle amb els llums apagats i amb l’única il·luminació d’uns lots que manipulen ells mateixos. No es tracta de teatre de text, ni tampoc té una narració seqüencial realista, ja que més aviat sembla que entra en el món oníric dels somnis del seu creador; es podria classificar molt bé com “teatre d’objectes”, recolzat amb la música en directe; aquesta està interpretada per l’únic membre que no forma part de la família, en Xavi Lloses, que també genera una banda sonora afegida amb un munt de sorolls que efectua amb tota classe d’estris; la música i els efectes sonors complementaris és l’únic que es pot escoltar durant els 30 minuts de durada d’aquesta representació, ja que en l’espectacle no s’utilitza en cap moment la paraula.
Els domicilis de Latung La La, és una obra escènica, poètica, parateatral, amb una gran càrrega de poesia visual. Una obra que és i prou, sense història, sense arguments. Tot el meu treball és una línia contínua que comença des d’un principi, des de la infància.
L’espectacle en si, està compost per una sèrie d’imatges poètiques generades amb petits objectes que manipulen els 4 membres de la família Ymbernon, pare, mare i els seus dos petits fills. Evidentment tots els objectes que apareixen a escena són de color taronja i en algun cas també el blanc per ressaltar potser encara mes el color preferit d’Ymbernon, en el que basa tota la seva creació.
Color taronja per arreu, petits cotxes que es belluguen per “art de màgia”, un telefèric, un dinar ofert a un petit personatge assegut en una petitíssima taula, ramats d’animals…. globus, instruments de música, un bagul màgic en el qual passen coses fascinants a un parell de pams dels nostres rostres…. poesia visual al cap i a la fi, que malauradament en contades ocasions podem veure a casa nostra.
Un espectacle que ha girat per molts domicilis de tot Europa i que també ha estat programat en el Mercat de les Flors de Barcelona. Aquests dies de Nadal es pot veure novament a Barcelona i sembla que encara queden dues funcions, els propers 3 i 4 de gener del 2017, prèvia reserva….. veure la seva Web http://www.davidymbernon.com
David Ymbernon és un artista polifacètic posseït pel color taronja. Tot el seu món, la seva vida, la seva feina, giren al voltant d’aquest color. És el creador d’un univers molt particular que es manifesta a través de qualsevol mitjà artístic: dibuix, pintura, escultura, objets trouvés, performances, escenificacions, videoart, instal·lacions, poesia…. i d‘aquí a poques setmanes experimentarà amb uns nous sopars escènics als quals ens agradaria assistir, que se celebraran els dies 23, 24 i 25 de febrer del 2017.
Deixem que sigui ell mateix qui s’expliqui: “Crec i tinc molta fe, crec en coses que no són certes, crec en la màgia, l’entusiasme, l’instint, la predisposició, la sort, la sorpresa, la casualitat, crec en les musaranyes, en qui somia truites, en qui viu als núvols o ve de la lluna de València, crec en el globus que s’escapa i desapareix anant amunt, en el suggeriment, en la inconcreció, crec que hi ha certeses insubmises a la lògica que són pura veritat, tan certes com que no són certes, amb tota seguretat. Crec en l’avió de paper quan és llançat per un infant, que al llançar-lo amb il·lusió extraordinària, un esperit l’acompanya i amb aquest esperit vola més alt i més llarg que no pas s’ha vist en realitat.”
Creació i direcció: David Ymbernon
Amb: Elisabet Augé, Xavi Lloses, Dadà Ymbernon, Daida Ymbernon, David Ymbernon
Música: Xavi Lloses
