UNA CASA A L’EST – Roda de premsa –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
Últim dijous de l’any, una bona data per presentar la primera proposta escènica del 3er Cicle de Companyies independents en residència “EL CICLÓ” al Teatre Tantarantana.
El director artístic del Teatre, Julio Álvarez fa la presentació d’aquesta tercera edició, en la que de nou es presenten els treballs de creació de 5 companyies: Cia. Casa Real, La Calòrica, Ignífuga, Dara i Col·lectiu La Santa, de les que ja vàrem poder veure les seves propostes en el segon cicle durant l’any 2016. Julio comenta que quan mira 3 anys enrere, a vista dels resultats obtinguts amb EL CICLÓ, a ell li dóna una mica de vertigen, per tot el que s’ha aconseguit i assegura que realment està molt satisfet.
Afirma que és un autèntic plaer veure el treball d’aquestes Companyies independents i autogestionades, des del moment zero, en el que inicien els seus projectes amb una pàgina en blanc, i com van omplint la seva nova creació fins a aconseguir portar a escena la seva proposta; viure això amb ells és fascinant; però al mateix temps el Teatre Tantarantana amb aquesta iniciativa es converteix en un espai de diàleg entre les diferents companyies que participen en el Cicle, i també amb la Sala i el seu públic, relacionar-se amb aquest últim abans, durant i després de l’espectacle.
Així doncs, un any més, les companyies comptaran amb espais d’assaig, producció executiva, acompanyament artístic, suport econòmic a la producció i suport per poder portar de gira els seus espectacles. Julio creu que el Teatre ha de ser un mirall de la societat i tractar els temes que ens afecten a tots nosaltres.
En aquesta tercera edició del CICLÓ, podrem veure els següents espectacles:
UNA CASA A L’EST – Col·lectiu La Santa – del 5 al 29 de gener del 2017
EN PROCÉS (encara sense títol) – La Calòrica (última de les col·laboracions amb el CICLÓ) – de l’1 al 26 de març del 2017
EL JUGADOR – Ignífuga – del 5 al 30 d’abril del 2017
EN PROCÉS (encara sense títol) – Cia Casa Real – del 3 al 28 de maig del 2017
EN PROCÉS (encara sense títol) – DARA – del 16 d’agost al 17 de setembre del 2017
_________________________
A continuació la Companyia Col·lectiu La Santa, va presentar UNA CASA A L’EST, amb la presència de bona part de l’equip artístic, encapçalat per la directora de la proposta i al mateix temps autora del text, Laura Mihon.
Una roda de premsa gairebé en família, en la que em vaig sentir molt a gust i molt proper als seus protagonistes, que a més d’una presentació del seu treball escènic, es va convertir en una xerrada d’amics, en la que vàrem poder explicar experiències viscudes en diferents dictadures del món…. també de la que vàrem patir aquí a casa nostra i que ells a causa de la seva joventut únicament han sentit a parlar als seus pares.
Monica i Florentin tornen a la casa dels seus pares per buidar-la i posar-la a la venda. Una casa d’un país estranger que amaga els records i secrets familiars. Un país de l’Est, ex comunista, on s’ha decidit treure a la llum dos milions de dossiers personals, escrits per delators i col·laboradors durant l’antic règim. La casa i els dossiers acabaran submergint als germans en un viatge de tornada als seus orígens per descobrir la història de la seva família i de tot un país. I tu, obriries la carpeta que conté els secrets de la teva vida?
Aquest viatge desperta en Monica el desig d’investigar el passat de la seva família, del qual gairebé no s’ha parlat a casa, i que la dictadura ha omplert de silencis i tabús. Escenes del passat i present de la família se succeeixen a la casa i s’entrecreuen amb breus històries que un arxiver desenterra d’entre els milers de dossiers.
Malgrat que no es diu el país del que es parla en cap moment, la seva autora va néixer a Romania i quan tenia tan sols 4 anys va emigrar a l’estat espanyol amb els seus familiars; per tant l’obra està inspirada en la dictadura d’aquell país i en les històries reals i testimonis de la seva pròpia família, així com en la seva experiència com a persona d’origen romanès que s’ha criat a casa nostra.
Laura Mihon ens comenta que en el seu país d’origen a partir de l’any 2005, es va deixar consultar els dossiers, solament als mateixos afectats; eren més de 2.000.000 de dossiers que els governs de la dictadura guardaven en secret…. llavors molta gent es va adonar que havien estat delatats per coneguts i familiars …. i va aixecar molta polseguera.
Però va voler també explicar que malgrat que l’obra tracta d’uns fets ocorreguts en una societat força llunyana de casa nostra, en realitat parla de relacions humanes, de sentiments, en els que segurament ens podrem veure reflectits, perquè parla d’històries personals i tracta sobretot de conèixer la nostra identitat i les pròpies arrels per entendre’s a un mateix i entendre el nostre present.
Assegura també que malgrat que explica situacions força serioses i punyents, el text no està escrit des de l’òptica del drama i tenen cabuda situacions tractades amb un cert humor, com passa en la vida mateixa.
Les imatges d’aquesta entrada corresponen a un assaig obert al públic el passat 20 de desembre, al que vaig tenir la sort de poder assistir.
