LA TAVERNA DELS BUFONS –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir ens va tocar anar gairebé al sostre del teatre Romea, al segon amfiteatre on, sincerament, la visibilitat deixa molt a desitjar. Lluny i escapçat, però sobretot molt lluny. Ahir, el Grup Focus ens va fer una mala passada, perquè malgrat que ens va convidar a l’estrena, des d’allà dalt era del tot impossible veure les expressions dels actors i la funció en algun moment mes que gaudir-la, la vàrem patir. Alguns companys de premsa, a mitja representació van preferir marxar i perdre’s la representació; nosaltres vàrem aguantar, però la nostra valoració, segurament hauria estat un altre, si haguéssim pogut veure-la amb unes mínimes condicions.
Aquesta proposta és un homenatge a William Kempe i Robert Armin, els còmics oblidats i menyspreats pel mateix Shakespeare, i per fer-ho Martí Torras Mayneris ha comptat amb dos grans còmics del teatre català, Joan Pere i Carles Canut. Segons manifesta ell mateix, els dos personatges que interpreten estan escrits pensant amb ells, a cada un hi ha una mica de la personalitat de l’actor.
En Dafnis Balduz és el tercer personatge de la farsa i és el contrapunt generacional que acabarà reconeixent la vàlua dels dos actors veterans, i assumint el paper del mateix Shakespeare acabarà donant la glòria als dos actors oblidats.
Ambdós còmics van formar part de la “Lord Chamberlain’s Men”, la companyia de William Shakespeare, en la que treballaven vint-i-sis actors. Tots dos eren deixebles del mestre Richard Tarlton, el primer clown anglès que es va convertir en el bufó preferit de la reina Elisabet. En La Taverna dels Bufons, és el seu fantasma qui anuncia als nostres bufons, la mort de Shakespeare.
William Kempe es va unir a la companyia el 1594 i va ser propietari d’una part, actuant en algunes de les seves obres més destacades. Va deixar la companyia el 1599 i sembla que es va tractar d’un acomiadament, tot i que no està documentat. Era conegut per les petites comèdies improvisades que es feien en acabar l’espectacle en cartell i on es feia burla de la tragèdia que s’havia representat i on incorporava danses i cançons.
Robert Armin va tenir un paper clau en el desenvolupament del personatge del bufó per part de Shakespeare aconseguint l’equilibri entre el dramatisme de la tragèdia representada i el divertiment que han d’aportar els clowns. Junts van crear un bufó per a qui la saviesa és l’enginy i l’enginy és la saviesa.
Amb motiu dels quatre-cents anys de la mort de l’autor, Focus va encarregar a Martí Torras una comèdia on la vis còmica dels dos veterans actors catalans s’equilibrés amb la poètica de Shakespeare. Investigant, va decidir aquest homenatge als comediants basant-se en aquests dos personatges que en la realitat no van coincidir mai en escena. Potser ni tan sols es van conèixer …..
En paraules del director:
La Taverna dels Bufons és la comèdia surrealista que us presentem. Un espectacle de creació tan apassionant com quimèric, escrit a quatre mans amb la Denise Duncan, amb qui hem aixecat un nou text shakespearià utilitzant rèpliques de totes les seves obres, cosint-les una a una, traient-les de context en benefici d’una nova història.
Un joc metateatral que s’ha anat polint artesanalment fins als darrers dies d’assajos amb la complicitat del mestre Joan Sellent, que ha traduït de zero gran part d’aquest material, i amb les grans aportacions que han fet en Joan, en Carles i el Dafnis donant vida (o mort) a aquests personatges. No voldria oblidar la magnífica banda sonora d’Els Berros de la Cort, que ens transporten a l’època del teatre elisabetià.
Un text que és un homenatge al gran autor anglès, al mateix temps que es dóna valor als actors secundaris còmics que ningú recorda històricament parlant, tot i que a la seva època podien arribar a ser més reconeguts pel públic que els mateixos protagonistes de les tragèdies representades. Shakespeare els utilitzava per acostar el seu teatre a tots els públics.
A l’escenari un embarcador ple de barrils buits que simbolitza un purgatori de músics i comediants que esperen que algú els rescati de l’oblit, en el qual han quedat, per poder descansar assolint el reconeixement que mereixen. William Kempe i Robert Armin esperen. De cop arriba a la riba un altra persona morta, no saben qui és. L’oracle, el fantasma de Tarlton, els anuncia que William Shakespeare acaba de morir i que arribarà l’endemà. Ells li hauran de demostrar la seva vàlua com a actors còmics.
El nouvingut es William Shakespeare però no els hi vol dir, ells el reconeixen i preparen una juguesca on intentaran ridiculitzar a l’autor fent-li interpretar el paper d’enamorada. I la comèdia continua: Feu el que us plagui, aplaudiu o esbronqueu, que l’escenari és derrota o és trofeu.
Unes magnífiques interpretacions dels tres actors, amb la saviesa dels veterans i la frescor del jove (ens declarem admiradors “creixents” d’en Dafnis Balduz) que arrenquen constantment el riure del públic i ens fan còmplices de les seves trapelleries. Una posada en escena també magnifica.
Punt i a part és la música que forma part importantíssima d’aquesta proposta ja inclús d’abans d’entrar a la sala.
Els Berros de la Cort és una formació catalana única en el panorama de la música medieval actual. L’original combinació de vents de doble canya, instruments de corda, percussions, cants i veus a l’uníson proven la seva singularitat. En els quinze anys de trajectòria del grup la companyia s’ha mostrat sempre molt curosa en la recerca d’una sonoritat i una imatge pròpies. Tant els espectacles de carrer com els concerts i els muntatges d’escenari destaquen per la seva riquesa sonora i visual, plena de matisos i, a la vegada, d’una contundència impactant.
En aquesta proposta els cinc components del grup que hi intervenen: Jordí Batallé, Gavin Buckley, Elda Daunis, Marc Daunis i Xus Jiménez, estan totalment integrats en l’acció al servei del “mateix Shakespeare”.
Una bona proposta que de ben segur ens hauria agradat més si l’haguéssim pogut veure de mes a prop; encara ens fem creus com poden convidar en aquestes condicions a persones que després han de valorar-la en els seus mitjans corresponents.
Autors : Martí Torras Mayneris i Denise Duncan
Traducció: Joan Sellent
Direcció: Martí Torras Mayneris
Repartiment: Joan Pera \ Carles Canut \ Dafnis Balduz
Música en directe: Els Berros de la Cort: Jordi Batallé \ Gavin Buckley \ Elda Daunis \ Marc Daunis \ Xus Jiménez
Escenografia: Sarah Bernardy i Martí Torras Mayneris \ Vestuari: Rosa Solé \ Il·luminació: Quico Gutierrez \ Espai sonor : Ramon Ciércoles \ Caracterització: Toni Santos \ Ajudant de direcció: Denise Duncan \ Moviment : Fátima Campos\ Mestre d’armes: Isaac Morera \ Direcció de producció: Amparo Martínez \ Cap de producció: Maite Pijuan \ Producció executiva: Raquel Doñoro \ Responsable tècnica: Moi Cuenca \Regidor: Blai Pera \ Sastressa: Olga Fibla \ Caps Tècnic Teatre: Raul Martinez i Sergio Lobaco \ Construcció escenografia: Uli Weigel i Carles Piera\ Taller d’escenografia: Jordi Castells \ Confecció de vestuari: Goretti \ Premsa: Anna Casasayas i Marta Ferrà \ Màrqueting i comunicació: Publispec \ Reportatge fotogràfic: David Ruano \ Disseny gràfic: Santi&Kco
Idioma: català
Durada: 1 hora i 25 minuts.
Nota: tornem a veure aquesta proposta escènica el dimarts 10 de gener del 2017, per intentar veure-la amb condicions…. és a dir, des de la Platea, fila 9; la diferència és senzillament brutal, i és que el Teatre s’ha de veure de prop…. ara si hem pogut apreciar amb claredat les expressions dels actors i hem gaudit de valent amb les magnífiques interpretacions de Dafnis Balduz, Joan Pera i Carles Canut.
Curiosament hem vist coses que fa dues setmanes no havíem ni tan sols vist o altres que ens havien passat desapercebudes (el personatge que apareix en l’estructura escenogràfica des del segon pis no el vàrem poder veure)… o l’aparició dels músics en directe per la platea; per altra banda hem entès molt millor la història dels dos còmics, que van treballar amb el mateix Shakespeare i per tant l’hem trobat molt més rodona.
Ens reafirmem en valorar molt positivament les interpretacions, en especial la de Dafnis Balduz, que cada vegada ens agrada més i que aquí torna a aportar un plus, que aixeca encara mes aquesta producció teatral. Nosaltres hem revisat la nostra valoració i l’hem pujat de (🐌🐌🐌) a (🐌🐌🐌+🐚).
