SIK SIK y otros –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dimecres ens vam apropar al Teatre de Akadèmia, per veure aquesta proposta, que inclou tres peces breus del dramaturg italià Eduardo De Filippo, tal com ens van anunciar a la roda de premsa.
Com sempre en aquest teatre, fem cua per entrar, però aquesta vegada és diferent, al nostre voltant parlen italià, hi ha fotògrafs i veiem arribar a Sergi Belbel i a Lluís Pasqual. Expectació.
Guido Torlonia ha escollit aquestes tres peces d’Eduardo de Filippo que ens ofereixen un apropament a la tradició popular que va servir d’inspiració a l’autor napolità. Recrea l’atmosfera d’una companyia de teatre que sembla descendir directament de la Commedia dell’Arte, una companyia d’actors ambulants acostumats a voltar amb els seus baguls.
La família De Filippo compta amb una llarga tradició teatral , ha seguit personalment aquesta adaptació, i ahir estaven presents a l’estrena. La directora actual de la companyia De Filippo, Carolina Rosi, vídua del fill d’Eduardo de Filippo va participar en el col·loqui que va tenir lloc en finalitzar la representació.
El Teatre Akadèmia ha volgut apostar per la posada en escena d’aquestes petites joies, per tal de donar-les a conèixer i poder oferir un teatre familiar en aquestes dates. Per poder fer-ho ha hagut de transigir amb una imposició de la família de Eduardo de Filippo, fent aquestes representacions en castellà, amb la intenció de què puguin girar per l’estat espanyol. En el col·loqui es va fer pales que aquest fet distanciava enormement el resultat de nosaltres. El fet d’escoltar la representació en castellà amb accent català l’allunya sensiblement. Fet que la representant dels hereus de la família no va saber/voler entendre.
Les tres peces breus que formen part d’aquesta proposta són:
“Amistad” escrita el 1952 que ens descriu la relació actual de dos vells amics de la infància que es retroben a la casa de camp on un d’ells, greument malalt, està reclòs amb la seva germana. La visita no serà ben rebuda i acabarem sabent la veritable naturalesa de la seva amistat.
“Peligrosamente” escrita el 1938, inspirada en les farses napolitanes del 800 amb Pulcinella com a protagonista. L’autor presenta la relació d’un matrimoni que ha trobat una manera força curiosa de mantenir l’equilibri davant dels ulls astorats d’un amic de la infància. O com el marit tempera el caràcter impetuós de la dona.
“Sik Sik, el artífice mágico” escrita el 1929, és la peça que dóna nom a l’espectacle i segons ens diuen la que el mateix De Filippo reconeixia que era la seva peça més volguda i d’on van néixer tots els personatges que va crear després per a altres comèdies. Explica la hilarant història d’un il·lusionista de fira, Sik Sik, acostumat a actuar acompanyat de la seva dona i el seu assistent. Però, una nit, l’ajudant serà substituït per un altre còmplice, maldestre i barroer. Una aventura que va situar aquesta peça a l’alçada de les millors comèdies de De Filippo.
El mateix De Filippo va representar aquesta comèdia en tot el món i va ser l’última obra on va actuar abans de la seva mort en 1984. Fou escrita en el paper on tenia embolicat l’esmorzar, pa i formatge, durant un viatge en tren de Roma a Nàpols al vagó de tercera classe. Sik Sik és la condició de moltes persones de Nàpols i, com ell mateix va dir, és l’arquetip de tots els seus personatges, que semblen sortir d’un barret de copa.
Els actors que donen vida als diferents personatges són Pep Molina, Annabel Totusaus, Xavier Capdet i Javier López, sent en Javier López qui adopta el paper de narrador/introductor de les diferents peces i actuant també a l’última. La regidora, Marta Olivella també té un petit paper entre les representacions i és la responsable dels efectes sonors.
Segons han comentat els mateixos actors el procés d’adaptació ha estat molt laboriós a causa de la gran complexitat del llenguatge, ple de matisos i jocs de paraules, de l’autor napolità que els ha obligat a vigilar per tal de què l’obra no perdés sentit. En les tres històries interpreten diferents personatges, cosa que els obliga a mostrar un ventall de registres molt ampli.
Molt destacables les interpretacions de l’Annabel Totusaus a la que l’ajudant de direcció ha batejat com la Sofia Loren catalana.
Quan entrem a la Sala, on per cert estan reservades les tres primeres fileres per la família de l’autor i els convidats, ens trobem amb un enorme teló vermell que ocupa gran part de l’espai escènic. En obrir el teló principal, veiem els decorats pintats que conformen l’escenografia i que juntament amb la il·luminació, el vestuari i la forma de realitzar els canvis de mobiliari a la nostra vista són un homenatge, en paraules del director, a una forma artesanal de fer teatre de les antigues companyies itinerants dels anys 30 i 40.
En acabar un interessant col·loqui, que acapara majoritàriament Carolina Rosi i que compta amb el director i actors de l’espectacle i amb la presència d’en Lluís Pascual, en Sergi Belbel i la directora artística del teatre Mercè Managuerra.
Malauradament la portaveu dels hereus de Eduardo De Filippo, la sra. Carolina Rosi, va tenir molt poc respecte per la llengua catalana, tot dient que no seria lògic representar aquestes petites peces de teatre en un idioma o “dialecte” minoritari, quan existeix una llengua, el castellà, que també entenem tots nosaltres.
Per rematar-ho, va arribar a fer canviar d’idioma a la mateixa directora del Teatre de la Akadèmia, del català al castellà, amb l’excusa de què ella no entén el català; però ailàs!!! … quan una persona italiana del públic, intenta parlar castellà, per tal de què el puguem entendre millor, Carolina Rosi, li replica que no fa falta … que millor parli italià, perquè els espectadors ja l’entendrem…. o sigui la llei de l’embut; sembla que nosaltres SÍ tenim l’obligació d’entendre el seu idioma.
Autor: Eduardo De Filippo
Traducció: Ana Isabel Fernández Valbuena
Direcció: Guido Torlonia
Repartiment: Pep Molina, Annabel Totusaus, Xavier Capdet, Javier López i Marta Olivella.
Idioma: castellà
Durada: 2 hores amb entreacte
