– Teatre (133 a 136) – Mostra CROQUIS BCN 2016 (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 18.12.2016

Mostra CROQUIS BCN 2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest passat diumenge ens vam atrevir de nou a anar a la Sala Beckett….. que lluny que l’heu posat redeu !!! …. i quant costa aparcar. No hi ha cap pàrquing de pagament a la vora que no ens obligui a sortir de casa 90 minuts abans de l’hora ???

CROQUIS BCN convida companyies que estan començant a muntar un espectacle a mostrar-ne un fragment davant d’un públic que en finalitzar pot dir-hi la seva i deixar la seva opinió.

És la 3a edició de CROQUIS BCN i nosaltres sense assabentar-nos; això ja comença a ser greu… l’edat no perdona. Enguany hi havia dues jornades en la que es representaven 8 projectes escènics entre les 52 propostes que s’havien presentat a concurs. Quatre d’aquestes propostes es van poder veure aquest dissabte passat, però malauradament nosaltres encara no hem trobat la fórmula de la ubiqüitat…. i estàvem al Teatre Lliure tot veient RHÜMIA.

  1. PALMYRA – Nasi Voutsas i Bertrand Lesca
  2. UN NOU INICI – Cia The Amateurs
  3. PROJECTE 92 – Col.lectiu La Huescas
  4. EL PERCEBEIRO РDavid Men̩ndez

Pêrò diumenge no ens ho vàrem voler perdre i vàrem poder veure les altres 4 propostes que es presentaven….

carnage-croquis-bcn-2016-sala-beckett-voltar-i-voltar-9

  • CARNAGE de Colectif “Champ libre” – Teatre (133) – (🐌🐌🐌🐌)

Sobre l’escenari, dos homes inicien una lluita, l’un contra l’altre. De Caín a Trump, amb els cossos d’aquests lluitadors que no pararan mai, començarem a avançar a mig camí entre el teatre i la performance.

Per què lliuren aquest combat silenciós ? En nom de què o de qui emprenem batalles els uns contra els altres? Quins són els mecanismes i les vies d’aquesta violència humana ? L’ésser humà és un animal violent? És un amor massa gran el que ens guia ? Un odi massa gran el que ens cega ?

Aquestes són les preguntes que volen plantejar sobre l’escenari, per revisar les hores més fràgils de la nostra civilització.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La lluita dels dos actors en un teatre molt físic, al principi em va causar rebuig, però haig de reconèixer que a mesura que passaven els minuts, em va agradar força el moviment que generaven aquells cossos que volien transmetre violència extrema, simplement per plaer.

Però la presència d’una altra persona, fora del rectangle de lluita que manava el que havien de fer els dos lluitadors…. “pareu” “centre” “seguiu” “baixeu-vos els pantalons” “salteu” …. em va fer adonar que el que segurament volia transmetre, és que la violència innata en l’ésser humà, malauradament està manegada des del poder, que l’explota com a arma pel que necessita en cada moment; la violència real estava més fora del quadrilàter que dins…. i en algun moment inclús l’espectacle feia referència expressament, amb l’actual guanyador a la Presidència del país més poderós del món, Donald John Trump.

Una proposta realment impactant, que em va arribar a fascinar en alguns moments, per la bellesa física dels seus moviments que són un garbuix entre dansa i teatre físic extrem; però encara em va captivar més per la manera que han aconseguit els seus creadors, transmetre el missatge que volen fer arribar al públic.

Dramatúrgia: Marion Guilloux
Direcció: Charles Meillat
Repartiment: Julien Dervaux i Camille Voyenne
Mirada artística i literària: Maya Outmizguine – Textos: Collectif Champ Libre – Llum: Marin Peylet

___________________

  • EL MEU NOM ÉS HOR de la companyia PSiRC – Teatre-Circ (134) – (🐌🐌🐌🐌🐌)

L’origen és el silenci. Del no-res sorgeix la idea. De l’espera sorgeix l’acció. L’espera ha penetrat com la pols a cada racó de la vida de Hor, que viu refugiat, que viu lluny de les decisions que hauria de prendre, que viu a prop del silenci absolut. Però en el silenci hi ha tantes coses que es diuen…. és on creixen els fantasmes de cadascú, on el passat, el present i el futur són un, on la pèrdua i la trobada es confonen. El meu nom és Hor, parla de la dificultat de les eleccions que prenem, del perill de l’immobilisme i de la necessitat de no parar de créixer i evolucionar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle absolutament rodó, en el que la fantasia juga un paper molt important, en una barreja de teatre de titelles, acrobàcia circense i poesia visual, que ens ha fascinat des del minut zero, per la seva absoluta bellesa.

En aquest espectacle té un paper importantíssim la il·luminació, que ens deixa veure seqüències en diferents espais i que sovint amb foscos sense cap mena de llum, ens transporta a algun altre indret de l’espai escènic.

Esperem que els programadors apostin ben aviat per portar-lo al circuit comercial, perquè creiem sincerament que paga la pena que el públic gaudeixi d’ell.

Idea i creació: Adrià Montaña i Wanja Kahlert
Direcció: Rolando San Martín
Artistes en escena: Adrià Montaña i Wanja Kahlert
Ulls externs: Judith Pujol – Il.luminació: Tomas Bourreau – Escenografia: Adrià Montaña i Wanja Kahlert – Vestuari: Bàrbara Glaenzel
Amb el suport de La Centarl del Circ i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

___________________

  • DRIMK MY MILK  de Cia. Georgette and Miss Wolf – Teatre (135) – (🐌🐌)

Davant la visió d’una societat en què la por a la renúncia ens impedeix prendre qualsevol tipus de decisió, en què l’hedonisme ens fa caure en l’evasió permanent, i el consumisme romàntic ens porta a la cosificació de les persones, la Mònica i la Marina s’uneixen per combatre la intempèrie emocional del segle XXI.

Drimk my live, és una rebel·lió contra les normes imposades, una voluntat de trobar nous codis que ens representin, l’afany d’inventar-se les pròpies regles i deixar de ser presoneres per esdevenir persones lliures.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta en la que el text que apareix en pantalla és una part molt important per entendre un espectacle en la que la dansa i la poesia visual es conjuguen per explicar la història de dues dones que es rebel·len amb el paper que la societat els ha atorgat.

Malauradament els diàlegs que apareixen en pantalla, estaven massa difuminats en una cortina negra i era molt difícil llegir-los i seguir la trama; segurament per aquesta causa no ens van acabar d’arribar els missatges que ens pretenien mostrar.

Direcció i dramatúrgia: Georgette amd Miss Wolf
Interpretació: Mònica Barrio i Marina Congost
Espai: Víctor Peralta – Dirreció musical: Avid Anguera
Amb el suport del Centre Cívic Parc-Sandaru.

___________________

  • ELEFANT TERRIBLE de Roger Torns i Eric Balbàs – Teatre (136) – (🐌)

Aquesta peça és un espectacle de creació que, de moment, tracta sobre la multiplicitat de vides i d’identitats que et pot proporcionar la vida virtual a la xarxa i les seves possibles connexions o conseqüències. Cada cop la realitat virtual i la realitat augmentada s’apoderen més del nostre entorn, especulem sobre la possibilitat de quedar-nos, en un futur, atrapats en aquesta simulació de realitats.

Els creadors d’aquest espectacle s’imaginen molt grassos, obesos mòrbids, incrustats en un sofà amb les ulleres de realitat augmentada….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens ha semblat una idea inicial magnífica, que si s’hagués desenvolupat amb una mica més de treball, de ben segur hauria arribat a ser una proposta escènica molt defensable. Malauradament creiem que malgrat la il·lusió dels seus creadors, estava poc assajada, perquè els hi va fallar gairebé tot….. s’havien oblidat de portar guix per pintar a terra un cadàver, l’escalèxtric que van muntar no els hi va funcionar, tampoc les projeccions dels videojocs… ni la sortida d’un globus de l’element central de porexpan blanc, que van petar per accident…..

No van saber explicar en acabar la representació, la utilització del gran cub utilitzat a manera d’escenografia central, malgrat que s’intuïa que era com una mena d’estructura que limitava l’habitació on estaven reclosos, tot capficats en el món virtual del qual no sabien ni es volien desprendre.

Sabem que aquest CROQUIS BCN tracta d’espectacles en estat de creació i per tant no estan totalment acabats…. però en aquest cas, creiem que li faltava massa per fer una presentació davant del públic.

Direcció, dramatúrgia, interprtació, disseny d’escenografia i vestuari: Roger Torns i Eric Balbàs

___________________

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En acabar totes les propostes, els assistents ens vam moure a la sala d’assajos i mentre preníem unes patates i una cerveseta, vam petar la xerrada sobre el que havíem vist, i vam poder parlar amb dels artistes que havien creat les quatre propostes.

Vàrem gaudir molt d’aquesta proposta de CROQUIS BCN i l’any vinent intentarem veure totes les creacions que es presentin.

croquis-de-cargol

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Circ, Dansa, Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s