L’OBC i LA SISENA DE XOSTAKÓVITX –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Segurament era un dels concerts de l’OBC més esperats de la temporada 2016/2017, ja que el baríton nord-americà Thomas Hampson estava previst que cantés una de les seves especialitats, Gustav Mahler, cantant Des Knaben Wunderhorn; Pocs dies abans als abonats ens va arribar un comunicat en el qual ens informaven que per una malaltia sobtada es cancel·lava la seva participació i seria substituït pel baríton alemany Dietrich Henschel.

En llegir el programa de mà, em va sobtar agradablement que aquest baríton, a més a més de dedicar-se a cantar un ample repertori per les sales de concerts d’arreu del món, està força interessat en les noves formes artístiques i combina la música amb l’art, el teatre i els mitjans de comunicació visual.

1 – GUSTAV MAHLER Kalixte, Bohèmia 1860 – Viena 1911

Des Knaben Wunderhorn. Selecció (1892-1901) ( 🐌🐌🐌)

1. Des Antonius von Padua Fischpredigt 2. Lied des verfolgten im Turm         3. Wo die schönen Trompeten blasen 4. Das irdische Leben                                 5. Das himmlische Leben 6. Urlicht

Solista: Dietrich Henschel baríton

Malgrat la bona sintonia que varen tenir amb Dietrich Henschel, no vàrem poder gaudir massa amb la seva interpretació, potser per una direcció desencertada de Kazushi Ono, la veu del baríton no ens va arribar amb la suficient potència i sovint va quedar esmorteïda pel so massa fort de l’orquestra. Hem de reconèixer que no som massa amants dels lieder alemanys i malgrat la increïble bellesa d’algunes d’aquestes petites cançons, únicament varen vibrar en la darrera Urlicht, segurament perquè ens és prou coneguda.

Ja a la segona part, la truita va canviar totalment i l’OBC ens va oferir una esplèndida mostra de la seva vàlua ….

2 – DMITRI XOSTAKÓVITX Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975

Simfonia núm. 6 en Si menor, op.54 (1939  ( 🐌🐌🐌🐌)

Curiosament la peça que estava a l’ombra del programa d’aquest cap de setmana i que no encapçalava el títol del concert, és la que va brillar amb una inusitada esplendor. L’orquestra va estar absolutament magnífica, tant va ser així que Kazushi Ono, es va veure obligat a oferir un bis força inusual, ja que va fer repetir tot l’esplèndid tercer moviment sencer … el presto.

Però no m’enrotllo més, perquè en una crònica d’un concert, el millor de tot és poder escoltar-lo. Us deixo en aquest enllaç l’àudio d’aquest concert, que podreu escoltar si cliqueu AQUÍ.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)

director Kazushi Ono