RHÜMIA –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Fa pràcticament dos anys que vam anar a veure RHUM, la primera part d’aquesta “bilogia clownesca” en paraules del seu director Martí Torras Mayneris. Un espectacle en el qual treballava Joan Montanyés quan va morir el 2013, i que va ser continuat i estrenat pels seus companys, amb un gran èxit de públic. Rhum es va convertir en un doble homenatge a les figures d’Enrico Jacinto Sprocani “Rhum” i Joan Montanyès “Monti”.
RHÜMIA és una creació autònoma i independent de la primera tot i que es pot considerar una continuació de l’anterior, en compartir els mateixos personatges i els mateixos components, l’humor, el joc de paraules i la música. En aquesta ocasió s’ha incorporat el músic, clown i artista plàstic Mauro Paganini que pren el relleu de Guillem Albà.
Ara no estem a un escenari, els llums de la pista s’han apagat i s’ha acabat “el bolo de trabajar”, toca posar-se l’abric de personeta, agafar aires de dignitat i sortir a fora al carrer per fer cap a casa, amb la por que aquest món tan seriós no ens devori.
A casa dels Rhum i cia hi ha un altre món possible, una altra pista de circ més íntima amb noves entrades de pallassos, cançons i músiques d’arreu del món i és plena d’emocions absurdes i concretes. Imaginades i reals. No és gens diferent del que passa a qualsevol llar d’arreu del món perquè finalment el circ és qualsevol univers i cada casa és un circ on tothom hi té cabuda.
RHÜMIA és la tendresa en forma d’espectacle, és tornar a sentir que encara som una mica nens, que podem riure i ens podem sorprendre. Uns pallassos i músics que ens han fet gaudir d’un univers d’emocions amb una gran química entre ells i nosaltres. Una magnífica interpretació de tots sense excepció, Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez, Mauro Paganini i Pep Pascual. Una barreja d’emotivitat i comicitat pròpia del circ clàssic, amb mecanismes prou coneguts per provocar el riure en nosaltres però que no per això no ens deixen de sorprendre.
Els anys d’experiència d’aquesta companyia brillen amb la màgia de dominar diversos instruments, amb entrades clàssiques del teatre de clown i nous nombres de creació que pretenen concloure la història de Rhum. Realment destacables els números dedicats al flamenc i el dedicat als bombers, que ens han fet riure de valent.
Ens han fet participar activament, ens hem aixecat, aplaudit, cantat, agafat de les mans, petonejat …. ens hem cobert amb un plàstic …. el Miquel ha acabat amb una enorme perruca i petonejat als morros pel pallasso llest ….. Han caigut globus del sostre, confeti, serpentines, …..
Un cant a l’esperança i a la necessitat de riure i fer riure. Aquí I allà, als que ja en saben I als que en sabien i n’han de tornar a aprendre. El riure, l’arma més poderosa de la felicitat, amagat sota un nas vermell.
Una escenografia i un vestuari que ens han dut a un món màgic ple de sensibilitat.
«Empenyem en la mateixa direcció que ho feia en Monti: ocupar teatres i portar el món del pallasso al lloc que mereix»
Un gran espectacle de teatre-circ, que té quelcom d’especial, perquè aconsegueix fer-nos feliços una bona estona i de forma senzilla…. un espectacle que te màgia i ens transforma de nou en nens. Ens hem divertit de valent, que és del que es tractava. Molt i molt recomanable.
Diumenge al Cirviànum de Torelló vam riure de valent grans i petits, uns pallassos – músics que ens fan sentir innocents, Espectacle ple de tendresa.
Aconsegueixen arrencar el riure de tota la família, i “riure per viure”
Ben recomenable. Ja ho veieu fent gira.
Ens alegrem que aquest espectacle estigui fent gira per Catalunya. S’ho mereix de totes totes.