COPPÉLIA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dins del nostre abonament del Liceu teníem aquesta peça dirigida per l’exballarí Julio Bocca i versionada per Enrique Martínez, versió estrenada el 24 de desembre del 1968 a la Brooklyn Academy of Music de Nova York.

Hem de confessar, que si no hagués estat inclòs en el nostre abonament, segurament no haguéssim comprat una entrada addicional per veure aquest espectacle de dansa clàssica, perquè la coneixem abastament i sobretot perquè amb el pas dels anys, cada vegada ens agrada més la dansa contemporània i menys la clàssica; per tan veure un clàssic com aquest novament se’ns fa una mica costa amunt. Malgrat tot, un cop hem vist aquesta versió, estem molt satisfets de no haver renunciat a veure-la.

Julio Bocca dirigeix el ballet del Sodre de l’Uruguai en una versió d’un fort caràcter teatral, una versió que és en paraules de Julio Bocca una de les més completes. És alegre, comprensible i més àgil que qualsevol altra versió de Coppèlia que hagi vist o ballat.

És una obra molt difícil que exigeix molt, tècnica i físicament, als ballarins. Una gran posada en escena i un magnífic vestuari que destaca pel seu acoloriment i vistositat. Una proposta amb un marcat caire realista tant en els personatges com en les danses tradicionals.

COPPÉLIA és un ballet sentimental i comic amb música de Léo Delibes, llibret de Charles Nuitter i basat en el conte Der Sandmann (L’home de Sorra) d’E.T.A. Hoffmann publicat en 1815. El ballet es va estrenar el 25 de maig de 1870 en l’Òpera de París i es va convertir en el ballet més interpretat en l’Òpera Garnier. En ell es conjuguen la dansa clàssica, la dansa de caràcter tradicional i la pantomima.

L’acció es desenvolupa en un poble fronterer on hi ha influències de diverses ètnies i del seu folklore: hongaresos, polonesos, ucraïnesos i gitanos, la qual cosa obliga a crear un espectacle viu, festiu, ple de color, i alegre.

És un ballet en tres actes i ens parla d’un inventor, el Doctor Coppélius (Daniel Galarraga), que ha creat una nina ballarina (Fátima Quaglia) que sembla tan real que Franz (Gustavo Carvalho), un noi del poble s’enamora d’ella deixant de banda la noia amb la que estava compromès, Swanilda (María Riccetto). El Doctor Coppélius es vol apropiar de l’ànima de Franz a través de la nina, però Swanilda es fa passar per Coppèlia i el salva.

Història divertida i profunda, qüestiona la moral científica que desafia la fe i vol crear vida amb la raó; alhora ens fa qüestionar els qui estimem.

El Ballet Nacional Sodre treballa a les ordres de Julio Bocca des de fa cinc anys, i vol convertir-lo en el primer ballet sud-americà que arribi a ser un dels 10 millors ballets del món. Aquesta companyia que el 2015 va fer 80 anys, ha canviat radicalment el seu perfil, mostrant una gran energia en les seves produccions.

“M’agraden els ballets àgils i ràpids sense que això vagi en contra de l’excel·lència. Cal adaptar-se als temps i adaptar el ballet al públic jove d’avui, que solament connectarà amb la dansa si aquesta transmet frescor”

“La part contemporània cal tenir-la en compte perquè és necessària. Però el Ballet de Sodre és clàssic. Seré antic però m’agrada el clàssic”, admet el seu director.

Una gran nit de dansa.

BNS/BALLET NACIONAL SODRE

Director artístic: Julio Bocca

Coreografía:  Enrique Martínez

Música: Léo Delibes

Llibret:  Charles Nuitter, basat en el conte Der Sandmann (L’home de sorra), d’E.T.A. Hoffmann

Adaptació musical: John Arthur Lanchbery \ Escenografía i vestuari: José Varona \ Il.luminació: Paulo César Medeiros

Producció: Theatro Municipal de Rio (Brasil)

Orquestra Sinfónica del Gran Theatre del Liceo 

Director musical: Martín García

Durada: 2h i 5 minuts