– Teatre (130) – A CORT OBERT (🐌🐌) – TNC – Sala Tallers

A CORT OBERT –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Com abonat del TNC fa uns dies vaig rebre la invitació per anar a veure la representació de A COR OBERT (Un viatge coral a l’interior de Descabelladas), i no m’ho vaig pensar dues vegades, perquè tot el que sigui Teatre i Arts Escèniques, com molt bé sabeu, m’és impossible negar-me a veure de què es tracta, malgrat que en aquesta ocasió sabia ben poc d’aquest projecte portat exclusivament per dones.

“Descabelladas” és un projecte que, des de 2010, desenvolupa tallers de desdramatització dirigits a dones afectades de càncer i altres malalties cròniques, amb la intenció d’anar més enllà del drama buscant el sentit de l’humor i la visió amorosa sobre la pròpia situació.

Es treballen diferents disciplines escèniques, amb predomini del moviment natural i consciència corporal, el clown, el joc teatral i el cant; tot de la mà d’Isabel Díaz, Teresa Urroz i Alícia Martel, professionals de les arts escèniques i creadores del projecte.

Des de 2013 s’han incorporat al projecte dones amb diversitat funcional i altres característiques. Això ha fet créixer “Descabelladas” en capacitat d’integració, de convivència, d’acceptació, de ganes de superació i d’aprenentatge sobre les limitacions autoimposades.

Haig de confessar que al principi, aquesta proposta que s’ha programat dins del “Projecte Social” del TNC, em va desconcertar una mica, perquè no trobava el lligam entre les diferents escenes del que estava veient a l’escenari, perquè en realitat no té un argument lineal i realista. Un grup de dones, amb moltes ganes de viure i passar-s’ho bé, malgrat la malaltia que pateixen o alguna incapacitat personal…. però demostrant que amb voluntat i ganes, tot és possible.

Poesia, ball…. i fins i tot l’intent de crear un Musical, ara que tant està de moda a Barcelona….. que més dóna si algunes d’aquestes persones es mouen en cadira de rodes… i la veritat és que et contagien la seva alegria al cap de pocs minuts de l’inici del seu espectacle, malgrat que quasi cap d’elles és professional de les Arts Escèniques i evidentment això es nota en el resultat final, si el valoréssim únicament des del punt de vista artístic.

La seva valentia en intentar considerar-se “normal” com la resta de la gent i deixar-se sentir com a “malalta” i “discapacitada”, fa que immediatament pensis que paga la pena haver assistit a veure el seu treball i donar suport a tot el que facin a l’escenari del TNC, sigui el que sigui.

La meva classificació “cargolaire” vol reflectir únicament que em vaig passar una molt bona estona, malgrat que artísticament no arriba a estar a l’alçada professional, com és lògic. Però vist des del punt humà i havent rebut directament la energia i la tendresa que desprenen amb les seves interpretacions, caldria catalogar-la sense cap mena de dubte amb “5 cargols voltaires”, perquè com diuen elles mateixes….

Ens riem de nosaltres mateixes com la millor teràpia que hi pot haver: o no és veritat que diversió ve de diversitat?