– Teatre (129) – LIMBO (🐌🐌🐌🐌) – Casa Elizalde – 14.12.2016

LIMBO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Un espectacle que teníem moltes ganes de veure i que se’ns havia escapat en diverses ocasions, tant a Barcelona com en la passada Fira de Teatre de Tàrrega, per coincidir en horaris amb altres propostes que havíem escollit prèviament. Ara en veure que es programava a la Casa Elizalde, ràpidament vàrem reservar entrades. Malauradament l’Imma de nou, per una fatídica coincidència amb un esdeveniment personal, tampoc la va poder veure.

LIMBO és la història d’un trànsit. Les vivències i l’imaginari de l’Albert, que abans era la Berta.

limbo-casa-elizalde-voltar-i-voltar-11

Les Impuxibles és la fusió artística d’una pianista i una coreògrafa. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que les uneix. Clara i Ariadna Peya són germanes, creadores i intèrprets. Tenen la mateixa manera d’entendre l’art, com a canal d’expressió, com una manera d’explicar històries que moguin alguna cosa, com una necessitat de comunicar des de l’emoció i la víscera, sense límits, bevent de fonts diverses (dansa, música, teatre, performance…) i fonent-les en un llenguatge propi.

Què passa quan t’identifiques amb un gènere que no és el que el teu cos determina?

Tots els espectacles en els quals ha participat d’una o un altre manera Clara Peya, no ens han deixat mai indiferents, perquè amaguen en tots ells una forta sensibilitat, tant en la música que aporta, com en els temes que tracten ….. Mares i Filles, Homes Foscos, o l’últim que hem vist … Renard o el llibre de les bèsties.

Però aquest potser encara mes, perquè ens mostra un món generalment ocult, que segurament han de patir forces persones i que no acostuma a tractar-se ni en els mitjans de comunicació, ni en la literatura i encara menys en el món de les Arts Escèniques…. les persones que han nascut com a dones, però que se senten homes i que lluiten per tal de què la societat els reconegui com a tals…. perquè quan es tracta en qualsevol mitjà el tema dels transgèneres, sempre s’acostuma a explicar des del vessant contraria, homes que volen arribar a ser dones.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Tengo tanto miedo.
Tanto tanto,
que no sabría qué contar
para no parecer un loco desgraciado
encerrado en sus carnes.
Qué mayor deseo que correr,
que tocar, que sentir y besar.
Que vivir al límite tras la piel.
Podría escribir durante meses sin darme cuenta mientras no me hicieran hablar de mi cuerpo.”

M’ha arribat a emocionar la interpretació de Mariona Castillo, que ha estat molt convincent, però crec que l’èxit aclaparador d’aquesta proposta, ha estat deguda a la suma de diversos factors, la idea original, el text, la interpretació, la música i la dansa, sense cap prioritat, perquè cap d’elles està per sobre de les altres, en un espectacle absolutament coral que arriba directament a l’ànima dels espectadors.

Un espectacle que vol fer reflexionar sobre el que vol dir ser transgènere, sobre els seus reptes quotidians (el tracte rebut en un aeroport, en no coincidir el nom de pila amb l’aspecte físic…. o el simple fet d’anar al lavabo i haver d’escollir entre masculí o femení)…. i sobre la seva lluita en la recerca de la identitat pròpia i la seva reafirmació davant les etiquetes, molt sovint inútils, que la societat ens ofereix.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

M’ha agradat molt la posada en escena, en la que la protagonista s’enfronta amb el seu passat de dona a través d’unes imatges de vídeo, on ella es veu a si mateixa, i parla en pensaments amb aquell altre jo, que vol deixar enrere. Clara Peya, a més a més d’interpretar la seva música en directe al piano, també en aquesta ocasió, interpreta un personatge abandonant momentàniament el piano, malgrat que la seva música no deixa de sonar.

limbo-casa-elizalde-voltar-i-voltar-18
Una creació de: Les Impuxibles
Idea original: Clara Peya, Ariadna Peya i Míriam Escurriola
Textos: Marc Rosich a partir de experiències de dues persones reals, en Miquel Missé i en Pol Galofré
Direcció escènica: Míriam Escurriola
Música original: Clara Peya
Coreografia: Ariadna Peya
Intèrprets: Mariona CastilloTatiana MonellsAriadna PeyaClara Peya (piano)
Disseny il·luminació: Jordi Berch  – Gestió i distribució:  Gràcia Camps – Ajudant de direcció: Lluís Parera –  Coaching interpretació:  Anna Sabaté –  Programacions musicals:  J.J. Caro i Clara Peya
Idioma: Català – Duració: 70 minuts

cargol-i-piano

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s