HOME SWEET HOME –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Teníem ganes de veure aquesta proposta escrita per en Jaume Viñas, un polifacètic veí del barri que vam conèixer personalment no fa gaires setmanes i al que hem vist actuar en diverses ocasions. També ens feia gràcia veure treballar a la jove companyia La Utòpica, nascuda al Setembre del 2015 i formada pels quatre actors que conformen el repartiment de Home Sweet Home.
Quatre germans són els membres de la família Parks i viuen a San Francisco. Orfes de pares els tres germans grans han de tenir cura del germà petit que encara està en edat escolar. Petra i Sparks són els germans grans, bessons.
Petra (Laura Manchón) exerceix la prostitució per poder sobreviure mentre el seu germà petit juga en el seu cau, una gran capsa de cartró.
Sparks (Francesc Abril) no viu amb ells i va tots els diumenges a dinar, és un personatge fosc i violent que no sabem a què es dedica.
Willy (Iris Di Cassi) és la germana mitjana, tampoc no viu amb ells i també va els diumenges a dinar. Ha entrat al món de la política però a l’extrema dreta, és absolutament rigorosa i intransigent i focalitza la seva campanya electoral contra els homosexuals.
El narrador de la història és Timothy (excel·lent Marc Fabregat) que es construeix un món paral·lel per defugir l’ambient sòrdid i de pobresa on li ha tocat viure. Obeeix cegament als germans que a les veus de “Timy cau”, “Timy orelles” o “Timy tele” el fan apartar de la conversa familiar i l’aïllen de les discussions quasi constants. L’il·lusionen les hamburgueses amb patates fregides dels diumenges.
La ciutat de San Francisco és també protagonista de la història, que es desenvolupa en els anys 70 i on parlen de Harvey Milk un personatge polític de l’època, homosexual declarat que es va instal·lar en el districte gai de San Francisco (districte de Castro) i que va ser finalment assassinat.
Un text que se’ns ha fet una mica dificultós de seguir, sobretot en començar la representació, per un problema en la vocalització de l’actriu que interpreta a la Petra, i pels continuats parèntesis en el desenvolupament de l’obra, quan en Timy ens explica el que està passant; per uns moments fins i tot hem pensat que el personatge que encarnava es tractava d’un gos i no pas d’un nen. Després del nostre desconcert inicial, ja posicionats, l’hem seguit sense problemes i podem dir que globalment ens ha agradat molt.
El personatge de Timothy és el que suavitza, davant nostra, l’enorme duresa de les relacions d’aquesta família desestructurada, quan s’evadeix de la realitat i ens fa participar de les aventures dels seus petits personatges, el pastisser, la policia amb el seu xiulet i el carter que ha de repartir 17 cartes. Fugir, ni que sigui mentalment, és vital per sobreviure.
Home Sweet Home és la història de quatre germans amb quatre realitats molt distants però que, tot i les desavinences, s’esforcen per a mantenir el nucli familiar intacte. Cada un ha de conviure amb les seves dificultats i cada un modela la percepció del món a la seva manera per a tirar endavant: la responsabilitat de créixer sense els pares, l’omnipresent somni americà per a aconseguir la vida desitjada, les desigualtats socials, la revolució de l’època per guanyar drets i llibertats… Un seguit de temes que marcaran el pas del temps i les relacions entre els quatre germans.
La Utòpica una jove companyia de teatre que es defineixen com nascuts amb la vocació d’investigar el teatre de text contemporani i amb ganes d’arriscar en projectes de creació innovadors, ho fan sota el paraigua d’Ester Cort que és qui ha dirigit aquesta proposta. De ben segur donaran a parlar.