KOSMIC GIRLS –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Feia molt de temps que no veiem pas un espectacle de tipus “cabaret” i precisament el dia del Sant de l’Imma, vàrem ser convidats a assistir a veure aquest KOSMIC GIRLS, en el Teatre Aquarella en el que no havíem estat mai, perquè ni tan sols coneixíem la seva existència.
Es tracta d’un espectacle que podríem molt ben veure a llocs com El Molino, perquè vol representar una mena de Music Hall, malgrat que tota la música és enllaunada, suposem que a causa d’un pressupost més aviat minso, així com la utilització del playback per les veus de les cançons durant tota la representació. Els espectadors estan situats a peu de l’escenari, asseguts al voltant d’una sèrie de taules, on es poden fer consumicions mentre veiem l’espectacle.
Són 4 actors i una actriu els que veiem durant la representació, malgrat que tots 5 fan el paper de dona; elles ballen i actuen a sobre de l’escenari, i com és normal en aquest tipus de representacions, també es passegen entre els espectadors, intentant trencar la quarta paret, malgrat que el fil conductor del què ens volen mostrar el vàrem trobar força fluixet. Els dóna un bon suport una posada en escena força reeixida, amb un bon disseny de llums … i molt, però que molt de fum, que fa que l’escenari es converteixi en un espai màgic.
L’espectacle en realitat comença a les pauses, quan apareix la mestra de cerimònies, Kyra Shimai, en un magnífic treball a peu de pista, provocant al públic i xerrant pels colzes…. ella tota sola explicant anècdotes o interactuant amb bona part dels espectadors, tot dirigint-se a ells directament i reaccionant ràpidament a les seves respostes.
Amb ella, sí que ens vàrem divertir de debò, perquè la seva forma d’actuar ens va recordar molt a la frescor de “la maña”, per la seva manera de fer, sense pèls a la llengua i amb unes reaccions immediates, que almenys aparentaven força improvisació, malgrat que estem segurs de què té un gran treball de preparació prèvia.
La veritat és que almenys nosaltres, estàvem desitjant que aquestes pauses s’allarguessin el més possible, perquè de fet és l’únic que ens va fer el pes de tot l’espectacle; els números de cabaret – dansa, no els qualificaríem de dolents, perquè mai diríem res semblant de cap representació d’Arts escèniques, perquè sabem que darrere té un treball important per intentar agradar als espectadors, però malauradament almenys a nosaltres no ens va acabar d’agradar, malgrat l’esforç d’un vestuari força espectacular.
Segurament un espectacle amb Kyra Shimai en solitari, l’hauríem valorat molt millor, perquè te alguna cosa especial que ens va agradar molt… i no és per menys, perquè segons ens han informat posteriorment, Kyra Shimai porta pujada als escenaris més de 20 anys, i ha treballat amb artistes com Ángel Pavlovsky, Moncho Borrajo, Bibiana Fernández o Amparo Moreno; també com a integrant del duo Shimai compta amb 4 singles al mercat i també ha actuat en programes de televisió a Antena 3 i FlaixTV.
Creiem que l’espectacle està pensant únicament perquè els espectadors passin una bona estona, i s’arribin a riure inclús d’ells mateixos; que uns actors ho aconsegueixin, creiem que avui en dia, això ja és molt.
Aquest espectacle es va estrenar al maig del 2015, al Teatre Principal. Es podrà tornar a veure el pròxim dijous 22 de desembre en el Teatre Aquarella la Gran Via de Barcelona.
Direcció: Kyra Shimai
Repartiment: Sandra Lena – Luna Diva – Tiffany – La Waacka – Kyra Shimai
Idioma: castellà – Duració: 1 hora i 30 minuts
Hola Miquel
Discrepo una mica pel que fa a la teva crítica. Tot i això vull aclarir abans que jo vaig veure l’espectacle farà un parell de temporades quan el van estrenar al Teatre Principal, en una petita sala plena de màgia.
Algunes integrants de la companyia han canviat però la immensa Kyra Shimai segueix en el seu paper de mestre de cerimonies, convertint-se en l’ànima de l’espectacle.
En la seva estrena ella va cantar en directe tot i que sí que damunt de música enllaunada. Encara se’m posen els pèls de punta quan recorfo la seva interpretació de la cançó “If yoy believe” del musical The Wiz.
Ella porta molts anys damunt l’escenari. A banda del que comentes cal destacar el seu treball a l’antiga Belle Epoque (ara Luz de Gas) al costat de la gran Dly Van Doll així com també la seva participació ens molts dels espectacles de La Maña a l’Arnau on també va tenir un paper destacat al musical The Rocky Horror Show sota la direcció de Ricard Reguant. Són mokts anys de carrera que molts comencem reconèixer aratot i tenir-s’ho ben merescut.
Xavier
Crec que en cap moment hem posat en dubte la qualitat i professionalitat d’aquesta artista, i més aviat ha estat tot el contrari, ja que afirmem que ens hauria agradat de què tot l’espectacle s’hagués recolzat únicament en la seva actuació.
El que no ens va acabar d’agradar van ser la resta d’actuacions de la companyia i tampoc el fil conductor de tot l’espectacle, que el vàrem trobar mooooolt feble.
Aquesta és la nostra opinió i sempre intentem expressar en aquest Blog el que ens arriba quan anem a veure qualsevol espectacle, sigui o no favorable. En el cas que ens ocupa, l’actuació de Kyra Shimai, senzillament brutal, però la resta no ens va agradar.
Sí, respecto en tot moment la vostra opinió. Només volia deixar esment de més coses que havia fet Kyra Shimai i, sobretot, que el dia que vaig anar jo (en la primer estrena al Principal) la música era enllaunada però la veu d’ella al cantar, no ho era, cantava en directe.
Potser sí que Kyra Shimai va cantar en directe alguna cançó, però si va ser així, a nosaltres no ens ho va semblar, potser per l’excessiu volum de la música de fons sobreposada.