KOLMANSKOP –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Kolmanskop va ser una colònia alemanya construïda el 1908 al desert de Namíbia. Una població destinada a albergar als buscadors de diamants i que va ser construïda en dos anys amb escola, església, casino, hospital, sala de ball i unes cases senyorials a l’estil centre europeu. Quan els diamants es van acabar, el petit poble de casetes europees va ser engolit per la sorra.
L’aspecte de l’actual Kolmanskop és el d’una ciutat devorada per la sorra. El desert ha anat penetrant a l’interior de les mansions a través de portes i finestres, convertint els elegants rebedors en el refugi de misterioses dunes i sembrant d’inesperades platges els salons.
Kolmanskop és la història d’una dona, Laura, a qui se li acumulen les històries. Un bon dia, Laura, va decidir preguntar-se qui era i per què li van succeir les coses. I decideix explicant-se una de les seves històries, la del desert, però per arribar a aquesta història ens explica trossos de la seva vida i ens mostra un món interior ple d’embolics, de nusos, de preguntes sense resposta, de problemes. Ella els copeja amb les seves paraules i accions i finalment arriba al lloc més íntim que coneix: la seva infància, la seva essència.
Quan no saps on ets, ets a Kolmanskop
A la Laura se li acumulen les històries. Com a tots. La van enterrant fins a fer-la desaparèixer, fins que ja no sap qui és ni on està. El pes de les històries és el pes de l’aigua. I la Laura és plena de bassals. Així que ha decidit fer un repàs de la seva vida per saber cap a on ha d’anar. Sembla que estigui fugint però en el fons està agafant impuls. Està agafant forces per explicar la seva història i així veure-la en els ulls dels altres i poder construir-se un relat sobre si mateixa. Això intenta la Laura, encara que les històries se li emboliquin i acabi perduda o perdi el fil. Això fa la Laura, aquí i ara, cada nit. Això és el que es fa a Kolmanskop.
Laura Tamayo és l’actriu.
Laura és el personatge fet d’aigua estancada que necessita sortir en forma de paraules, històries, somnis.
Laura Tamayo és la recitadora d’aquest text que reflexiona sobre la identitat.
Laura fa un llarg viatge que uneix la infantesa amb la persona que és ara i amb l’àvia que arribarà a ser.
Kolmanskop és aquell lloc que el temps cobreix de sorra i que amaga alguna cosa que estem buscant. Aquella cosa que busquem desesperadament.
Kolmanskop és un monòleg nu d’una actriu que copeja als seus fantasmes
Un muntatge amb una gran càrrega poètica, una metàfora de la nostra busca constant de la identitat. Una escenografia plena de lianes de llana, com si d’un bosc es tractés, per on Laura busca les respostes als interrogants que la persegueixen des de la infantesa. En un moment de l’espectacle ens parla de Kolmanskop i com una bella metàfora és el desert qui l’acaba acollint enfangada com si hagués estat acollida per la tribu dels Himba.
Un muntatge abstracte en la forma però clar en el missatge que vol compartir, la necessitat de respondre preguntes essencials sobre la identitat que han quedat sense resposta.
Un micròfon, cordes, sorra i l’ombra d’una màquina de cosir com un presagi d’una condemna imminent al retorn a un món conegut on no busquem respostes.
Monòleg intern d’una dona submergida en el desolat desert de la seva solitud, l’únic lloc on ella entendrà la seva història passejant per l’acceptació, la innocència, l’honestedat i la tendresa. Una peça que ens parla del que està dins de cada experiència de vida i ens pregunta si no som nosaltres els que alimentem els temors dels quals estem fugint.
Un text profund que ens agradaria tornar a rellegir, per descobrir tota la càrrega amagada. Un espectacle visualment magnífic i una interpretació tendre i enèrgica al mateix temps de la Laura Tamayo a la que vam descobrir a l’obra No hi ha bosc a Sarajevo.
Un autor, Guillem Gefaell que al mateix temps dirigeix la seva obra, al que hem vist treballar com a actor forces vegades…. El joc de l’amor i de l’atzar, Teenage Dream, El profesor Bernhardi, o Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas…
Creació: Laura Tamayo, Guillem Gefaell i Josep Carreras
Dramatúrgia: Guillem Gefaell
Intèrpret: Laura Tamayo
Direcció escénica: Guillem Gefaell \ Ajudant de direcció: Mònica Hernández \
Escenografia, audiovisuals: Josep Carreras \ Disseny de il·luminació: Sergi Torrecilla \ Disseny de vestuari: Margherita Mantovani \ Fotografies: Raúl Conde
Idioma: castellà
Durada: 55 minuts
