– Teatre (115) – LA MIRADA DEL OTRO (🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 06.12.2016

LA MIRADA DEL OTRO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LA MIRADA DEL OTRO neix d’un profund projecte d’investigació desenvolupat en 2011 mitjançant trobades d’ex membres de l’ETA i víctimes directes o indirectes dels atacs terroristes, amb la preparació prèvia dels mediadors.

La valuosa informació obtinguda d’aquelles entrevistes són la base d’aquest projecte que d’aquesta forma es converteix en un testimoni verídic d’uns fets que han tingut lloc realment i que pretén ser una aposta per la convivència pacifica i la cultura de la pau. Un treball amb la memòria col·lectiva que pretén mostrar una nova manera d’entendre la realitat social mitjançant el teatre.

la-mirada-del-otro-teatre-tantarantana

Una proposta que ens va recordar molt a un altre que vàrem poder veure el passat mes de maig al Teatre Lliure, EN VEU BAIXA, perquè tractava el mateix tema, malgrat que estava situada a la Irlanda del nord.

El Teatre Tantarantana amb el seu VII Cicle de Companyies en Xarxa, ens apropa les propostes de les companyies més solvents i amb més recorregut del circuit teatral independent de l’estat.

Projecte 43-2 és una iniciativa artística i pedagògica sobre el dolor provocat pel terrorisme a la societat basca. Aquest muntatge és el segon d’una trilogia sobre Euskadi, el primer muntatge portava el nom del grup, “Projecte 43-2”.

Els autors de la dramatúrgia no són bascos, Maria San Miguel és nascuda a Valladolid i Chani Martin és de Madrid, però han sentit la necessitat d’investigar, des del teatre, el fenomen del terrorisme a Euskadi. I de fet porten ja sis anys investigant i treballant sobre el tema. Comenten que és complicat parlar amb la gent d’Euskadi i troben molta resistència per abordar aquest tema i de fet les seves propostes no han pogut ser representades en molts llocs del país basc per tal “d’evitar problemes posteriors”.

Una sala a la presó.

Tres persones: la mediadora, la víctima i el victimari.

Els seus ulls.

Els ulls de l’altre.

Són més coses les que ens uneixen als altres o les que ens separen d’ells?

la-mirada-del-otro-tantarantana-teatre

A finals del 2010 una carta escrita des de la presó de Nanclares de la Oca a la província d’Alaba, manifesta el desig d’un grup de dissidents d’ETA, d’entrevistar-se amb famílies de les víctimes. Amb aquesta proposta escènica veiem el procés que es va seguir des de la recepció de la carta per part d’un grup de Mediació de Madrid, fins al moment de la trobada entre víctima i victimari. I fa especial èmfasi del que va representar tot el procés de preparació d’aquesta trobada. Una iniciativa que no estava emparada en interessos polítics, l’objectiu era únicament poder respondre les preguntes de l’altre, mostrar penediment pel mal causat i intentar tancar ferides.

No estem davant de la translació d’un cas real, el que veiem és la suma de diferents persones reals, el 90% del que escoltem a l’escenari, són reproduccions de paraules obtingudes de les entrevistes reals.

Una escenografia austera, com suposem correspon a una sala de visites d’una presó d’alta seguretat, i una acurada il·luminació fan centrar la nostra atenció en les converses que tenen lloc entre la mediadora (Nahia Laiz) i Aitor, el victimari (Pablo Rodríguez), la mediadora i Estibaliz, la víctima (María San Miguel) i la trobada entre la víctima, el victimari i la mediadora.

El grup de Projecte 43-2 estan en fase d’investigació per procedir a escriure la tercera obra d’aquesta trilogia que girarà al voltant de la “identitat del dolor”, de com la violència a Euskadi únicament ha generat més violència i més dolor. La seva intenció és parlar de la violència d’ETA, però també de la violència dels GAL i de les tortures. Portarà per títol “Viaje al fin de la noche”.

la-mirada-del-otro-tantarantana-teatre-voltar-i-voltar-1

Una obra que ens recorda una etapa dolorosa de la nostra historia vist des d’un punt de vista humà, on dues persones intenten tancar una etapa i mirar endavant sense cap connotació política. Unes interpretacions molt creïbles que remouen emocions.

Novament aprofitem per donar les gràcies al Tantarantana, que ens dóna l’oportunitat de visionar propostes que d’altra manera no seria possible.

Dramatúrgia: Maria San Miguel i Chani Martín
Direcció: Chani Martín
Intèrprets: Nahia Laiz, Pablo Rodríguez i María San Miguel
Composició musical: Jorge Arribas \ Disseny d’il.luminació: Raúl Romo (Wensy)\ Disseny espai escènic: Karmen Abarca \ Coordinació de vestuari: Susana Moreno \ Direcció técnica: Karmen Abarca \ Video i fotografía: Alba Muñoz i Juan Carlos Mora \ Assessoria pedagógica: Domingo Ortega \ Ajudant de dirección: Javier Galàn \ Assistència técnica: Eleni Chaidemenaki \ Premsa: Silvia Espallargas (ASI COMUNICA)
Idioma:  Castellà
Durada: 70 minuts

cargols-mirant-se-cara-a-cara

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s