LES NOCES DE FIGARO –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Moltes ganes de veure aquesta nova/vella proposta d’aquest clàssic de Beaumarchais, escrit entre el 1777 i el 1780, i que és la segona obra de la trilogia començada amb “El barber de Sevilla” (1772) i acabada amb “La mare culpable” (1792).

Segons va explicar en Lluís Pasqual a la roda de premsa, aquesta va ser l’obra escollida per commemorar el 40è aniversari del Teatre Lliure que va iniciar les seves representacions a Gràcia el 2 de desembre del 1976. Les Noces de Figaro que va aixecar en Fabià Puigserver, va ser estrenada el 7 de febrer del 1989 i va representar un reconeixement de la feina que s’estava desenvolupant al Lliure, va ser un èxit de públic i va fer gira durant quatre temporades. Es va poder veure a Madrid i Sevilla (1991/92), Düsseldorf i Stuttgart (1992/93), A Corunya, Barakaldo, Logronyo i Pamplona (1993/94), i Alacant, Bilbao, Córdova, Múrcia, Toledo i València (1994/95).

En aquella ocasió el paper protagonista l’interpretava Lluís Homar que ha estat l’escollit per portar la direcció d’aquesta nova proposta.  En paraules del mateix Lluís Homar:

Des del més gran respecte al muntatge, i amb un profund agraïment a tot el que el Lliure m’ha donat al llarg de tants anys, em poso il·lusionat a procurar tornar a omplir de vida un muntatge ple d’allò que per al Fabià significava el teatre: joc, generositat, saviesa i un grandíssim amor i esperit de servei cap al públic. Jo llavors vaig ser-ne el Fígaro; avui, no pocs anys després, m’encarreguen que redirigeixi aquell muntatge. I el que em ve més de gust de fer és intentar transmetre aquell preciós esperit de vida i de teatre a un nou grup d’actors perquè, prenent el testimoni d’aquells que de la mà d’en Fabià el vàrem fer, amb el seu contrastat talent i entusiasme, puguin aportar tot allò de bo que el pas dels anys hagi afegit a l’exercici del nostre ofici. Amb tot el meu amor per tots aquells que l’estrenàvem el 1989, i amb tot el meu amor cap a aquells que avui ens posem a treballar, no puc més que agrair al Lliure i al Lluís Pasqual aquesta bonica oportunitat.

La trama d’aquesta òpera bufa ens situa anys després de la primera part, a Sevilla, on som testimonis del desig que sent el comte d’Almaviva (Joan Carreras) per Susanna (Mar Ulldemolins), cambrera de la comtessa (Mónica López)  i promesa de Fígaro (Marcel Borràs). Un amor que el jove Fígaro impedeix astutament amb la complicitat de Susanna i la comtessa i que posa en evidència el comte davant els seus servents. Una veritable comèdia d’embolics i portes.

En aquesta ocasió s’ha tornat a partir gairebé des de zero si bé s’ha respectat l’escenografia i el vestuari per intentar no allunyar-se massa del que es va fer l’any 1989. L’única actriu “repetidora” d’aquell muntatge és Mónica López que va interpretar el paper de Susanna en la gira.

Tal com van comentar a la xerrada posterior que va tenir lloc en acabar la representació, els hi ha suposat una feina de taula de més de quinze dies i un total de dos mesos d’assajos.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest passat diumenge vam veure una proposta fresca i amb una àgil posada en escena. Les interpretacions de tots els actors és esplèndida, però volem destacar especialment a la Mar Ulldemolins que broda el paper de l’entremaliada Susanna, en Joan Carreras en un comte seductor acostumat a aconseguir el que es proposi i Marcel Borràs en un Fígaro perspicaç i innocent alhora que intenta preservar la seva relació al preu que sigui. Això sense desmerèixer la resta d’interpretacions que es complementen perfectament fent un equip brillant. Destacar també la magnífica il·luminació que dona personalitat i vida a tota la representació.

Un text clàssic que coneixem abastament, que l’hem vist reiteradament, especialment en la seva versió operística i que fa pocs dies la vàrem tornar a veure al Liceu, amb la versió dirigida precisament per Lluís Pasqual. Potser és aquesta la causa de què el seu argument ja no ens sorprengui massa i en algun moment tants embolics ens arriben a cansar. És per això que acaba resultant per nosaltres una mica llarga, i no pas pel temps de duració que amb l’entreacte arriba a les tres hores, sinó per la manca d’interès en una obra excessivament coneguda i amb un tipus d’humor que ja ens ha deixat d’interessar.

Malgrat el classicisme del text, curiosament té moments impagables, que no semblen que puguin haver estat escrits en aquella època, com és el monòleg feminista de Marcelina (excel·lent Victòria Pagès), el monòleg de Fígaro quan sincerant-se amb el públic ens explica la seva vida tot mirant-se directament als ulls, i el paper d’una justícia totalment supeditada al poder, la sentència que dicta és la que dicta el comte ….un mirall que reflecteix clarament el poder corrupte de l’actual PP.

Una autèntica comèdia d’embolics de les de tota la vida, amb entrades i sortides, portes que s’obren i es tanquen, corredisses i malentesos que ens han fet riure i somriure sovint.

Si en teniu ganes, podeu veure la primera versió de LES NOCES DE FIGARO, en una filmació de RTVE en aquests enllaços: Primera part – Segona part 

Autor:  Caron de Beaumarchais

Traducció del francés: Francesc Nel.lo

Direcció:  Fabià Puigserver – Direcció de la reposició:  Lluís Homar

Intèrprets : Manel Barceló (Bartolo) / Marcel Borràs (Fígaro) / Oreig Canela (Peret) / Joan Carreras (comte Almaviva) / Oriol Genís (Picapoll) / Mónica López (comtessa Almaviva) / Eduard Muntada (Antonio) / Victòria Pagès (Marcelina) / Albert Pérez (Basili) / Aina Sánchez (Francina) / Mar Ulldemolins (Susanna) / Òscar Valsecchi (Doblemà) / Pau Vinyals (Querubino)

Col·laboració en dramatúrgia: Pau Miró / Adjunt a la direcció i moviment : Oscar Valsecchi / Escenografia : Rafael Lladó (Fabià Puigserver) / Vestuari : César Olivar / Caracterització: Eva Fernández / Il·luminació: Xavier Clot / So:  Jordi Bonet / Músiques:  Josep M. Arrizabalaga  / Enregistrament:  Orquestra de Cambra Teatre Lliure / Ajudanta de dirección: Lola Davó / Ajudanta d’escenografia : Carlota Ricart / Ajudant de vestuari : Ezequiel Carril / Professor de cant: Xavier Mestres / Professora de castanyoles:  Mercè Rius  / Construcció d’escenografia:  Tallers d’escenografia Castells / Confecció de vestuari : Época Barcelona, Menkes, House of the Beast, Casimiro, La Casa de los Falleros i Sombrerería Mil

Coproducció Teatre Lliure i Compañía Nacional de Teatro Clásico

Idioma: català

Durada: primera part 1h. 15’ / pausa 20’ / segona part 1h. 20’