UnDosTresUnDos d’Albert Quesada –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Una proposta gestada a “El Graner”, el centre de creació i aprofundiment del llenguatge del cos i del moviment de Barcelona. Una trobada de dos ballarins a partir del flamenc amb una mirada contemporània.
UnDosTresUnDos, és una peça dirigida per Albert Quesada, que també l’interpreta i en signa la seva coreografia, juntament amb Zoltán Vakuya.
Dos ballarins es pregunten què és el flamenc, com funciona aquesta llengua no escrita que es basa alhora en la música i la dansa? I s’ho demanen a través dels seus cossos i les seves veus. El duo UnDosTresUnDos s’endinsa i trenca el flamenc, disseccionant –lo i examinant cada aspecte de la seva màgia singular. Una desconstrucció del flamenc que parteix de la tradició per cercar un llenguatge propi i original.
Un espectacle breu però intensíssim, ja que durant els 45 minuts de la seva durada, només desapareixen d’escena durant 2 minuts escassos; durant la seva execució no paren de girar un cos sobre l’altre, o en solitari, de forma frenètica que arriba al seu gairebé esgotament físic. Un espectacle de dansa que vol ser una desconstrucció del flamenc, malgrat que no s’assembla gaire al que estem acostumats a veure en aquest gènere, malgrat que els seus moviments del cos, segueixen les músiques de Sabicas, Miguel Poveda, Manolo Caracol i Camarón de la Isla.
Un espectacle que ens ha fascinat, a pesar que la distribució de les grades a quatre bandes, rodejant als ballarins, va obligar a situar els focus d’una determinada manera que sovint enlluernava a un sector dels espectadors, com va ser en el nostre cas, que va impedir en molts moments la correcta visió dels ballarins. Malgrat aquest greu inconvenient, vàrem gaudir de l’espectacle de ben a prop, ja que fins i tot en algun moment vàrem témer que els ballarins acabarien asseguts en els nostres genolls, en dansar al nostre mateix nivell i a tocar.
Albert Quesada és un reconegut ballarí i coreògraf de casa nostra, que constantment es mou entre Barcelona i Brussel·les. L’exploració i la traducció d’estructures musicals i composicions en la coreografia i la invitació a l’espectador a percebre i escoltar les obres proposades se situa al cor del meu treball coreogràfic. Sota el nom de la companyia ACME (amb Marcus Baldemar, Federica Porello, Mireia de Querol i Zoltán Vakulya), portem a terme diversos projectes artístics, tan educatius com per escena.