QUAN ARRIBI LA TARDOR –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Una proposta escènica molt arriscada i molt valenta, que possiblement no agradarà a tot tipus de públic, perquè se surt del que es considera “teatre de text”, per configurar una mena de performance en la qual ens expliquen una història, utilitzant diverses Arts, com poden ser la pintura i la caricatura en viu, amb la narració, la interpretació dramatúrgica i la música en directe.
En entrar el públic a la Sala, són tractats com a si fossin productors, que estan a la recerca d’un projecte cinematogràfic que els hi resulti atractiu i per això els intèrprets ens fan entrar en una sessió de “pitching” per explicar-nos el seu projecte, amb la clara intenció de què el financem.
El terme anglès pitch fa referència a una presentació verbal (i visual, de vegades) concisa d’una idea per a una pel·lícula o sèrie de televisió, generalment feta per un guionista o director a un productor o executiu de l’estudi, amb l’esperança d’atreure finançament de desenvolupament per costejar l’escriptura d’un guió.
… i ens comencen a explicar el seu projecte cinematogràfic que diuen està basat en el relat “The last of the Metrozoids” d’Adam Gopnik, que es va publicar al diari The New Yorker. Un text ha estat elaborat en un treball d’improvisació, a partir d’aquell article, per David Bo.
La primavera del 2003 el professor d’història de l’art Kirk Varnedoe, després d’una vida d’èxits acadèmics, va haver de fer front a una sèrie de reptes inesperats, el més difícil dels quals va ser sense dubte fer-se càrrec d’un equip infantil de futbol americà. Un personatge excepcional que va marcar la diferència en la seva comunitat i va deixar una petjada inesborrable en els que el van conèixer.
L’equip tenia el títol de “Els Metrozoids gegants”, i estava format per nanos de 8 anys, entre els quals es trobava Lucas, el fill de l’escriptor.
El paper de narrador/ escriptor i al mateix temps de protagonista de la història, l’entrenador, està interpretat per Jaume Viñas, un actor que per casualitat vàrem conèixer fa poques setmanes al metro, una nit tornant del Teatre i que en escoltar la nostra conversa “teatraire” va voler intervenir…. i la conversa va durar fins al portal de casa nostre, perquè casualitats de la vida és també veí nostre. Després ens hem assabentat que a més de ser actor, és també autor de 7 textos dramàtics i pertany a dos conjunts musicals, Domiti i Splac…. “casi ná” per un jove que encara no ha complert els 30 anys!!!
Doncs bé, ell és el que porta el pes de la narració oral, i ens va explicant per exemple la seva primera pràctica al Central Park, del joc de futbol americà i el seu primer entrenament amb els Metrozoids, ja que interpreta al mateix temps a l’escriptor de l’article i a l’entrenador Kirk Varnedo; ens explica les normes bàsiques del Rugbi per exemple, o ens parla de l’analogia que Varnedo estableix entre l’art modern i el rugbi, entre altres coses, però principalment de la il·lusió d’aquells nanos pel joc, provocat per la força anímica del seu entrenador.
T’interessi molt o poc aquella història, el fascinant d’aquesta proposta escènica, és que al mateix temps, els altres dos membres també ens estan explicant aquella història, però amb altres llenguatges, que es complementen entre si.
Toni Galmés amb les seves caricatures i la seva pintura, que va realitzant en viu, al mateix moment que la història se’ns va explicant i per altra banda, en Gerard Bosch, ens interpreta a la guitarra i amb la seva pròpia veu les cançons que acompanyen l’espectacle. Malgrat que cada un d’ells sembla que s’ocupen només de cobrir una de les facetes de l’espectacle, veu, música i pintura, tots 3 també interpreten i contínuament trenquen la quarta paret, intentant que els espectadors participin d’una manera o d’un altre.
Tots tres molt joves, tots 3 llicenciats en Arts Escèniques, tots 3 amb unes ganes increïbles de transmetre als espectadors com creuen, en aquesta nova manera de fer Teatre, experimentant amb noves formes de veure’l i noves formes de participació del públic, perquè deixi enrere la seva passivitat, quan assisteix a una sala de Teatre.
Ens ho he passat molt bé i potser una de les causes que ha afavorit aquesta connexió, ha estat que els actors han treballat per un grup força reduït d’espectadors i almenys nosaltres ens hem sentit molt a gust i gairebé incorporats en l’acció.
Es podrà veure fins al 18 de desembre a la Sala Leopoldo Fregoli de La Seca.
Autor: David Bo
Direcció: Ferran Audí
Interpretació: Jaume Viñas, Toni Galmés i Gerard Bosch
Escenografia i vestuari: Toni Galmés
Idioma: Català
Durada: 1 h 10 min
