El violí de BAIBA SKRIDE i Vida d’Heroi de STRAUSS –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Aquest passat diumenge al matí, vàrem assistir a un altre concert de l’OBC a l’Auditori, que erròniament pensàvem seria un mes del nostre abonament, que segurament passaria a la nostra llista sense pena ni glòria…. i quan vàrem sortir teníem la sensació que gairebé flotàvem, encara no érem conscients que potser havíem escoltat un dels millors concerts d’aquests darrers anys.
1 – JOHANNES BRAHMS Hamburg 1833 – Viena 1897
Concert per a violí i orquestra en Re major, op.77 (1878)
Baiba Skride, és actualment una de les violinistes més reconegudes del món; nascuda a Riga, en el si d’una família interessada en la música, el 1995, va marxar per estudiar al Conservatori de la ciutat alemanya de Rostock, i va guanyar el premi Reina Elisabeth de Brussel·les (2001). Pel seu carisma i la seva sensibilitat ha treballat amb les orquestres més prestigioses: filharmòniques de Berlín i Londres, Simfònica de Boston i Orquestra de París, etc.
Reté als seus dits els concerts més significatius del repertori violinístic, encara que afirma que una gran part de la feina la fa sense l’instrument. Aquesta habilitat respon al seu incansable desig d’aprendre i explorar nous territoris, tocar músiques diferents i, fins i tot, canviar d’instrument a la recerca de possibilitats desconegudes. Així, presenta el seu Stradivarius ex-Baron Feilitzsch del 1734, amb menys cos i contundència que el seu anterior company (un Stradivarius Wilhelmj del 1726), però que li permet aconseguir uns matisos tímbrics abans impensables.
Poques vegades he escoltat un silenci tan brutal del públic com en aquest concert en el que la comunió entre l’orquestra i la solista al violí, Baiba Skride, ens va semblar a tots els assistents gairebé màgic i irrepetible.
Solista violí: Baiba Skride
Director: Junichi Hirokami
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
______________________
2 – RICHARD STRAUSS Munic 1864 – Garmisch-Parterkirchen 1949
Una vida d’heroi, 40’ op.40. Poema simfònic (1899)
Strauss en aquest poema simfònic, s’allunya moralment del prototip wagnerià. Strauss, a qui no li faltaven crítics, va posar un peu a cada segle. Conscient del gust del públic va plasmar tòpics descriptius ja coneguts: la percussió de la batalla, els metalls triomfants i l’amorosa arpa. Però la història era llavors diferent. Tota comunitat es mirava amb sospita, l’individu lluitava amb l’entorn que l’asfixiava i no hi havia altre desenllaç que la fugida del món. La modernitat era als ulls irònics amb què mirava els transcendentalismes romàntics.
El Director Junichi Hirokami, va dirigir l’OBC per darrera vegada el 2001; ara ha tornat i segurament s’ha trobat amb una orquestra molt més madura; ens ha agradat la seva implicació en aquesta extraordinària direcció, tant en l’anterior peça, en la que ha sabut destacar per sobre de tot a la solista al violí, com en aquesta espectacular proposta que ens ha deixat sense alè. L’orquestra ha sonat a la perfecció i el director en finalitzar ha felicitat un per un a tots els músics de l’orquestra… i és que de debò ha estat un dels concerts més meravellosos que recordo.
Però les paraules crec que sobren i el millor que podeu fer és comprovar-ho per vosaltres mateixos escoltant el concert clicant a l’enllaç que deixo a sota.
Director: Junichi Hirokami
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Si desitgeu escoltar la retransmissió gravada en directe aquell mateix matí, només heu de clicar AQUÍ
