LÁGRIMAS EN LA LLUVIA de Rosa Montero – 

Per Imma Barba –

Rosa Montero és una autora de la que havia llegit bastants llibres com “Te trataré como a una reina”, “Temblor”, “La hija del caníbal”, “El corazón del tártaro” o “Estampas bostonianas”, però em va sorprendre quan vaig saber que havia escrit aquest llibre de ciència-ficció i el vaig anotar a la meva enorme llista de llibres pendents.

El que va ser una incursió en el món de la ciència-ficció és el primer llibre d’una trilogia que te continuació amb el llibre “El peso del corazón” publicat en 2015.

Estats Units de la Terra, Madrid, 2109, augmenta el nombre de morts de replicants que embogeixen de sobte. La detectiu Bruna Husky és contractada per descobrir què hi ha darrere d’aquesta ona de bogeria col·lectiva en un entorn social cada vegada més inestable. Mentrestant, una mà anònima transforma l’arxiu central de documentació de la Terra per modificar la Història de la humanitat. Agressiva, sola i inadaptada, la detectiu Bruna Husky es veu immersa en una trama d’abast mundial mentre s’enfronta a la constant sospita de traïció dels qui es declaren els seus aliats amb la sola companyia d’una sèrie d’éssers marginals capaços de conservar la raó i la tendresa enmig del vertigen de la persecució.

La protagonista Bruna Husky és una androide amb “una data de caducitat” que ja coneix i que condiciona la seva mirada sobre el món, la consciencia sobre la seva mortalitat amb un compte enrere existencial que converteix en el seu mantra. És aquest un dels aspectes que més m’ha interessat de la novel·la, el neguit de la protagonista en conèixer la data de la seva mort, una mort que serà prematura i que va associada a la seva condició d’androide. També aprofundeix en temes com la por a la solitud i la por a la companyia, el dolor de la pèrdua, la por a no ser recordats un cop mort. La por al que ens és desconegut.

D’altra banda els personatges i elements que ens presenta són tòpics de les novel·les de ciència-ficció: androides, humans, alienígenes, una desenvolupada tecnologia domestica, la pol·lució que afecta la vida a l’exterior dels habitatges, una desenvolupadíssima sanitat, uns especials animals de companyia  ….

Una història d’assassinats i conspiracions que pretén enfrontar als humans i als androides per unes motivacions que no acaben de quedar clares. Bruna Husky és el detectiu, replicant de combat, creada amb aspecte humà de 25 anys, que ha d’investigar el perquè de les morts d’altres replicants. Situada a Madrid l’any 2109 l’autora ha recreat un ambient futurible però creïble. Acostumada a treballar sola es veurà obligada a col·laborar amb un humà, inspector de policia i amb un memorista que treballa a l’arxiu central de documentació. Tot un seguit d’éssers amb característiques especials aniran desvetllant parts d’un immens trencaclosques que la Bruna haurà de completar…..

Una barreja de ciència-ficció i novel·la negre i que si bé està situada en un futur ens parla de sentiments i situacions d’avui: odi, racisme, soledat, interessos polítics, amor, desamor, … Un llibre entretingut de lectura àgil que m’ha fet passar una bona estona.

Rosa Montero va néixer a Madrid el 3 de gener de 1951 i va estudiar periodisme i psicologia. Va col·laborar amb grups de teatre independent com Canon o Tábano al mateix temps que començava a publicar en diferents mitjans informatius.

Actualment treballa de forma exclusiva per El País.

Autora de nombroses novel·les “Crónica del desamor” (1979), “La función Delta” (1981), “Te trataré como a una reina” (1983), “Amado amo” (1988), “Temblor” (1990), “Bella y oscura” (1993), “La hija del caníbal” (1997), “El corazón del tártaro” (2001), “La loca de la casa” (2003), “Historia del rey transparente” (2005), “Instrucciones para salvar el mundo” (2008),”La ridícula idea de no volver a verte” (2013), “El peso del corazón” (2015) i “La carne” (2016).

Ha guanyat nombrosos premis i la seva obra ha estat traduïda a més de 20 idiomes.

D’aquest llibre, Làgrimas en la lluvia es va fer la versió en còmic que va guanyar el premi al millor còmic per votació popular al Salo del Còmic de Barcelona del 2011.

El seu últim llibre publicat és “La carne” (2016).

Tìtol original: Làgrimas en la lluvia

Autor: Rosa Montero

Editorial: Seix Barral

Any de publicació: 2011

Pàgines: 480