PRIMER ÁLBUM –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Fa força temps que Xavier Bobés, Shaday Larios i Jomi Oligor van encetar una tasca d’investigació en un racó del Barri Vell de Girona. Una tasca que han dut a terme durant tres mesos conversant amb veïns del barri per treure a la llum històries i objectes tancats durant anys en calaixos, armaris o vells arxivadors.

El resultat ha estat aquest PRIMER ÁLBUM que ens presenta “El Solar, Agencia de Detectives de Objetos“.

Shaday Larios de la companyia Microscopía i Jomi Oligor de la companyia Hnos. Oligor, van presentar fa un parell d’anys el seu treball conjunt “La máquina de la soledad” que nosaltres no hem tingut l’oportunitat de veure tot i que es va programar al Mercat de les Flors. Ara s’han unit a Xavier Bobés al que seguim d’ençà que vam veure en la seva producció “El rei de la soledat” l’any 2013 i que ens va acabar d’enamorar amb “Cosas que se olvidan fácilmente” que hem vist al gener d’aquest any.

Aquesta és la seva primera col·laboració. Els tres han treballat individualment en el camp de la poètica dels objectes, la memòria que aquests acumulen i la seva possibilitat de transmetre-ho damunt un escenari. Els seus processos creatius transiten entre l’oníric i el documental, la fantasia i la vida, la micrología i la fragilitat. En els últims anys treballen conjuntament fent visibles les càrregues emocionals i documentals d’objectes en aparença insignificants, objectes oblidats. Es relacionen amb les persones i amb l’entorn buscant els secrets amagats o arraconats en la memòria.

Van crear El Solar, definit com “una agència de detectius d’objectes, una oficina de recerca portàtil, que es dedica al treball de camp, a una labor etnogràfica amb les persones i les seves pertinences; i a com, a través d’aquestes, es reflecteix la història singular i col·lectiva d’una petita comunitat”.

“Les agències de detectius són petites habitacions de secrets”.

“El detectiu és com el mag, fa aparèixer o desaparèixer. I ell mateix apareix i desapareix”.

Fruit de la feina d’investigació que han dut a terme a Girona ens parlen d’una fusteria des de mitjan segle passat fins al dia d’avui a través de tres generacions. Estan sorpresos de la gran receptivitat que han trobat en la gent gran “Nosaltres, interessats a saber més del seu passat, i ells, a explicar-ho“.

Estem convocats a Girona, al carrer de la Llebre a les 21 hores de dimarts dia 22 de novembre, davant del despatx de l’agència de detectius, local que abans ocupava la fusteria Sureda. Som 45 persones que tindrem l’oportunitat de saber el resultat d’aquesta àrdua investigació. D’allà ens traslladem a un espai, a la pujada de les escales de Sant Domènec, un local que en si mateix és passat i és present, que respira historia, vivències quotidianes, un espai que te ànima. Un espai màgic.

El muntatge conté realitat, poesia i la fantasia necessària per lligar els espais buits de la història. Ens expliquen a quatre veus i sis mans el cicle de vida dels objectes que ens van presentant, amb una tendresa infinita i amb una necessitat de crear vincles entre aquells objectes i nosaltres de forma que, en acabar sentim que una part d’aquesta història ja és nostra. Descobrim la història d’un lloc ocult a la vista dels vianants i realment fascinant que ara s’utilitza com a fusteria en actiu, però que fa temps va ser un local de ball molt conegut a Girona, l’Odeón, on interpretava la música una orquestra en directe.

No cal comentar com impacta aquesta proposta en les persones que d’una forma o altra han participat d’aquest passat i que reviuen moments arxivats i perduts en la memòria pròpia o heretada.

Asseguts molt juntets en una grada circular ens han començat a explicar la història. Amb veu baixa van mostrant els objectes i lligant la vida de tres generacions de fusters. Coneixem també en persona al protagonista de la història, a l’últim fuster del barri, en Ramon Lladó, en una fascinant proposta de teatre documental, on la fusteria es converteix a poc a poc en una platea de teatre.

Eines, claus abandonades, llibretes, factures, planols, dissenys, mobles, retalls de fusta, esbossos, postals, maquetes …. van descobrint els secrets que amaguen. Secrets a cau d’orella, secrets en la foscor i el silenci, com si fossin secrets a la vora del foc …. poesia i ànima en estat pur.

No podem, ni volem explicar res més perquè és una experiència que s’ha de viure, i perquè encara és un “cas obert” de l’agencia. L’agencia “tancarà el cas” i continuarà la seva activitat investigadora per encàrrec.

Si sentiu curiositat pels seus objectius, podeu anar a la seva pàgina web

http://agenciaelsolar.org/

…que és, si mes no, curiosa. Allà ens expliquen que els futurs espais d’instal·lació de l’agencia podrien ser per exemple un antic negoci clausurat, un local o habitatge tancat però que encara conserva tot al seu interior, una botiga, un soterrani, un solar, …..

Una proposta que ens ha fascinat, malgrat que aquesta fascinació en bona part és deguda al descobriment d’un racó màgic de Girona, que restava amagat a la nostra vista i que encara està viu, ja que encara avui en dia és un taller de fusteria en actiu.

Malgrat tot, ens va impactar molt més, l’anterior espectacle “Cosas que se olvidan Fácilmente“, ja que aquell parlava dels nostres records i aquest en canvi, dels records dels Gironins.  Abans de sortir, ens passegem per aquells racons plens d’història, mentre les partícules de fusta encara dansen per l’aire que respirem. Ha estat una experiència irrepetible, que malauradament no es podrà veure mai més, almenys tal com ara està plantejada.

Un autèntic plaer haver pogut gaudir d’aquesta proposta, plaer que ens fa oblidar que dimecres és dia laborable i hem de tornar a Barcelona.

Creació i amb : El Solar-Agencia de detectives de Objetos (Xavier Bobés, Shaday Larios i Jomi Oligor)

Coproducció : Temporada Alta 2016 i El Solar

Idioma: castellà i català

Durada: 80 minuts