RÈQUIEM de Mozart –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Som assidus als concerts participatius que se celebren tant a l’Auditori, Palau o Liceu i hem pogut escoltar la Missa de RÈQUIEM forces vegades i sempre ens ha emocionat de debò, perquè escoltar uns cors de més de 400 veus, impressiona encara que no t’agradi la música clàssica.
Aquesta vegada el concert no es tractava pas d’un concert participatiu, i va estar interpretat per l’Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Josep Pons, i malgrat que ens va agradar com sempre, no ens va arribar a emocionar com en altres ocasions. Potser les nostres butaques d’abonament al quart pis, massa allunyades de l’escenari, no afavoreixen massa l’audició de concerts en les millors condicions.
El Programa però va començar amb una primera part, i dues composicions del mateix compositor, Wolfgang Amadeus Mozart
- Música per a un funeral maçònic (Maurerische Trauermusik), KV 477 i
- Concert per a piano núm. 23 en La major, KV 488
fotografies d’Antoni Bofill
Aquest últim concert va estar magníficament interpretat al piano per Ignasi Cambra, que malgrat la seva ceguesa, aconsegueix interpretar amb fluïdesa obres d’una gran complexitat, amb una força de voluntat admirable que li fa estudiar les partitures en braille i aprendre la composició d’oïda.
La comunió entre aquest intèrpret i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, va ser perfecte, suposem que per l’acurada direcció de Josep Pons.
És a la segona part quan es va interpretar el RÈQUIEM de Mozart
La Missa de Rèquiem en Re menor KV 626 , composta el 1791 i va ser l’última composició de Mozart, potser una de les seves obres més reconegudes i amb més força, no només pel que fa a la música, sinó també pel debat sobre com una part de l’obra musical es va completar després de la seva mort, i com va ser composta pel seu amic i alumne Franz Xaver Süßmayr. Malgrat això, l’obra va prendre un lloc destacat entre el cànon de les obres de Mozart.
L’obra està escrita per a soprano, contralt, tenor, baix solistes, cor i orquestra. En el moment de la mort de Mozart, el 5 de desembre de 1791, només tenia complet el moviment inicial (Rèquiem aeternam) en tota la part orquestral i vocal. La següent, el Kyrie i la major part de la seqüència (des de Dies Irae fins a Confutatis) estava completa només en la part vocal….
Mozart va rebre un encàrrec anònim d’escriure el Rèquiem, rebent la meitat del pagament per avançat. L’obra es va estrenar a Viena el 2 de gener de 1793 en un concert en benefici de la vídua del músic austríac.
Els solistes, Elena Copons (soprano), Gemma Coma-Alabert (mezzosoprano), David Alegret (tenor) i José Antonio López (baríton), van interpretar els seus papers amb força solvència, malgrat que per nosaltres va sobresortir Elena Copons.
Però el gran protagonista és el Cor, que va estar magnífic, malgrat que com ja he comentat al principi, la composició de Mozart aquesta vegada no ens va emocionar com en altres ocasions, ja que l’espectacularitat de 400 veus en els concerts participatius, per molt bé que ho facin és impossible que ho puguin aconseguir.
Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu
Direcció: Josep Pons
Direcció del Cor: Conxita Carcia
