– Teatre Musical (94) – PRISCILLA, REINA DEL DESIERTO – Teatre Tivoli (🐌🐌🐌🐌) – 15.11.2016

PRISCILLA, REINA DEL DESIERTO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Teníem moltes ganes de poder veure aquest Musical en directe, malgrat que la versió espanyola que ha arribat ara al Teatre Tívoli en certa manera ens feia una mica de por, perquè es tracta d’una franquícia de l’espectacle que es va poder veure a Nova York i a Londres…. i les franquícies, per l’experiència de les que ens arriben, tenen aspectes bons, com les espectaculars posades en escena, però també forces aspectes negatius, ja que estan molt pensades de cara a treure la màxima rendibilitat econòmica i s’integren més aviat poc en el territori on efectuen la seva gira.

priscilla-teatre-tivoli

En aquest aspecte, únicament cal veure els preus de les localitats d’aquest espectacle, que arriben fins als 70 €, que estan molt per sobre del que estem acostumats i a més tenint en compte que la música l’han portat a Barcelona totalment enllaunada per abaratir costos.

Però malgrat aquests temors, hem de dir que l’espectacle ens ha agradat moltíssim, especialment per la seva extraordinària banda sonora, que es basa en cançons molt i molt populars que enganxen de seguida; malgrat que la música està totalment enllaunada i en cap cas existeixen músics en directe, sonava a la perfecció, potser amb un volum excessivament elevat, almenys des de la quarta fila on estaven asseguts. Ens ha agradat molt també el seu espectacular vestuari, que a cada escena sorprèn una mica més …. i sobretot ens ha agradat en conjunt per l’energia i entusiasme que els actors desprenen en tot moment.

Anthony, Adam i Bernadette, dos gais i una transsexual que treballen com transformistes drag queens travessen el desert australià, des de Sydney (a la costa Est) fins a Alice Springs (al centre del país), per fer una actuació a la sala de festes d’un hotel. Fan el viatge en un autobús, al qual bategen com «Priscilla», passant per petits pobles molt diferents a la seva cosmopolita ciutat. Durant el viatge es troben amb actituds molt diferents, des de gent que els rebutja, els mira amb menyspreu, i fins i tot arribant a patir una agressió homòfoba, mentre que altres els accepten i aplaudeixen el seu espectacle o fins i tot s’animen a participar-hi.

D’ençà que la pel·lícula original es va estrenar l’any 1994, aquesta es va convertir en un cant a la diversitat i a l’acceptació del que un és o vol ser; molt aviat, va donar origen al Musical que va triomfar a Broadway i que va tenir un profund impacte en la comunitat gai; la seva dramatúrgia explora els estereotips de gais, transvestits i transsexuals sense ridiculitzar-los, ja que els seus personatges no són pas pecadors, ni persones antisocials, ni molt menys malvats, … només són un grup d’amics que volen guanyar-se la vida en el món de l’espectacle.

Volem destacar a un extraordinari José Luis Mosquera en el paper de Bernadette, sense desmerèixer als altres dos drags Jaime Zatarain (Tick) i Christian Escuredo (Felicia) ni la resta de l’elenc, i molt especialment a les tres magnífiques cantants que es passen bona part de la representació penjades a l’aire: Silvia Parejo, Teresa Ferrer i Aminata Sow.

El paper de Benji, el nen que l’interpreta treballa a dies alterns, tal com la llei obliga; ens va tocar en sort el nen Pau González, i mai millor dit, perquè la seva interpretació ens va agradar moltíssim.

Ens ho vàrem passar molt i molt bé, i malgrat alguns acudits que no són massa del nostre gust, no ens importaria pas tornar-la a veure d’aquí a unes setmanes, si no fos pels preus prohibitius que ens ho impediran de ben segur.

Reconeixem per altra banda, que malgrat algunes interpretacions són més aviat de gust “mesetari”, també s’han intentat apropar als espectadors catalans, utilitzant en algun moment alguna expressió catalana, que evidentment la platea ho agraeix.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens hauria agradat molt poder-la valorar amb la màxima puntuació de 5 cargols voltaires, però no ens ha semblat just, si ho comparem amb els treballs artesanals que es fan a casa nostra en el terreny dels Musicals, en el que s’intenta portar a escena la música en directe o almenys combinada amb gravacions orquestrals prèvies.

llibret: Stephan Elliot & Allan Scot
adaptació i Director resident: Miguel Antelo – direcció: Simon Phillips
direcció musical: Joan Miquel Pérez – assistent: Alexander Pantchenko
coreografs: Ross Coleman i Andy Hallswort – orquestracions: Stephen Murphy
Cast: Jose Luis Mosquera, Jaime Zatarian, Christian Escuredo, Juan Carlos Martín, Silvia Parejo, Teresa Ferrer, Aminata Sow, Etheria Rueda, Juan Bey, Carlos Benito, Pablo Quero, José Navar, Albert Bolea, Joaquín Fernández, José Antonio Torres, Paco Abarca; noemi Gallego, Jaime Soriano, Toni Espinosa i Pau González
concepte bus i escenograf: Brian Thomson – disseny vestuari: Tim Chappel & Lizzy Gardiner – disseny il.luminació: Carlos Torrijos – disseny de só: Gaston Brisky – director musical: Manu Guix – direcció artística de la adaptació espanyola: Àngel Llàcer – producció executiva: Marcos Cámara i Juan José Rivero

cargols-amb-molt-de-color

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre, Teatre Musical i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s