PARIAS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge vam tenir el plaer d’assistir a la segona proposta, que dins del cicle ÀNIMA, Cicle de titelles per a adults, està portant a terme la Sala Fènix. Es tractava de l’espectacle PARIAS de Javier Aranda que ja havia estat programat en aquesta sala en 2014.

En PARIAS les titelles són el símbol brillant de la degradació i la marginació de l’ésser humà; les seves històries desperten emocions que ens fan prendre consciència que encara estem vius i tenim criteris morals. PARIAS commou i obliga a la reflexió. PARIAS reprèn temes i vies del teatre clàssic, li retorna a l’escenari la seva funció social.

Aquest espectacle de titelles està format de quatre peces: “Hamlet”, “Els miserables“, “La cantant calba” i “El tiranicida” i ens mostra diferents personatges fets de tela i cartó que viuen buscant l’essencial, tant en la forma com en el contingut.

Entrem dins la sala, una taula a escena i quatre capses atrotinades, de fet, molt atrotinades. Entra a escena Javier Aranda que ens mira com acovardit i d’una a una va enretirant les capses de la taula i les deixa a terra. Una de les capses belluga, a dins alguna titella vol sortir a escena.

Javier manipula les llums i la música i es disposa a treure el que hi ha a dins de la primera de les capses. A la taula encén una espelma i la seva escalfor, a través de les mans de l’artista és la que retorna la vida a Hamlet. Un titella que lluita amb les seves pors i que plora davant la necessitat d’agafar la calavera que sembla mirar-la, i que finalment agafa fins a pronunciar les paraules clàssiques de qualsevol Hamlet …. ser o no ser…..

Hamlet: Neix la titella a la calor de l’espelma, respira, lluita amb les seves pors i els venç. D’allò més esquemàtic i senzill arriba pel cap alt enorme del teatre, al “ser o no ser” del mestre de mestres. Una història on, a la calor del públic, el petit floreix i es fa gran.

La capsa del terra continua bellugant i finalment Javier es decideix a obrir-la, i al ritme de la música surt un titella-clown que les primeres paraules que pronuncia són “jo mato”. Un seguit de situacions intentant matar una mosca, o un segell de correus ….  o una espectadora ens fa riure de valent. Aquest personatge sortirà dues vegades més de la seva capsa davant la seva insistència.

El tiranicida: Un titella clown que mata per plaer, que gaudeix amb això, pot portar la seva obsessió tan lluny que s’autodestrueixi com a il·lusió de vida. Un lúcid assaig sobre la necessitat dels límits.

I esperem que ens oferirà la tercera capsa, potser la més estripada de totes, de cartó que ha viscut mil batalles. Un titella que és un pobre que demana almoina i que és capaç de fer veure que és cec per obtenir la compassió dels que passen. Primer una llauna amb un rètol “Probe”, com aquest no funciona afegeix un altre rètol “tiretero” i finalment decideix provar la carta de la compassió i escriu “y siego”.

Els miserables: La pobresa i la mentida com a forma d’opressió són el fil que teixeix aquesta història. Qui utilitza a qui? Qui enganya a qui? La titella “mendigo” demana almoina, i no troba pietat ni en el titellaire que ho manipula. No hi ha picada d’ullet possible, no hi ha taula a la qual agafar-se.

I la quarta capsa d’on surt una dona, una titella obsessionada per la seva imatge, que es pinta i utilitza perruca per sentir-se més maca. Una titella sensual que sedueix al titellaire per sentir-se desitjada però que acaba aconseguint només una moneda com a pagament dels seus serveis.

La cantant calba: La titella es maquilla, s’embelleix, cerca en les teles i la perruca una forma de ser un altre, la qual cosa no és, que li faci sentir-se estimada, desitjada, vista. Però el miratge és miratge i no dura, es trenca i es desvetlla com a il·lusió fugaç.

Un espectacle de titelles per adults, on les titelles són personatges de construcció senzilla, completades amb parts del cos del propi actor i creades des de la simplicitat. Javier ens ha mostrat com les titelles s’apoderen d’ell i es fusionen amb ell,  tot parlant de la condició humana i del complicat que és viure. Aconsegueix amb el seu espectacle encomanar emocions i sentiments. Però ell queda sempre en un segon pla i quan intervé és per donar encara més força a la titella que manipula.

Javier Aranda és aragonès, actor i titellaire, que porta més de 20 anys treballant amb diferents companyies teatrals com Teatro del Temple, Teatro Arbolé, Teatro Gayarre, Centro Dramático de Aragón…

Realment, un espectacle d’aquells que s’han de veure perquè emocionen, perquè Javier dona vida a les seves titelles convertint-les als nostres ulls en éssers vius.

Creador  i manipulador : Javier Aranda

Fotografía i video: Javier Macipe \ Disseny gràfic : Val Ortego \ Assessor literari: Diago Lezaun

Local d’assaig i taller: Teatro Arbolé.

Durada: 65 minuts