WHITE –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Dijous vaig conèixer a Eulàlia Ribera, directora de “La Sala” de Sabadell, espai dedicat en exclusivitat a la creació, la producció i la difusió d’espectacles infantils. Ella va estar present a la roda de premsa de l’espectacle “Els perseguidors de Paraules” com a representant de la productora Imaginart; en acabar, vàrem estar xerrant un grup de persones sobre la força que tenen alguns espectacles classificats com de “públic familiar” i és quan llavors va sortir el tema del Festival “El Més Petit de Tots”, que actualment s’està celebrant a diferents espais de casa nostra.
Gràcies a ella aquest divendres al matí se’m van obrir les portes a una funció escolar al Teatre del CCCB, que ha obtingut molts premis i ha pogut girar per tot el món. Es tracta de WHITE, una producció de la companyia escocesa Catherine Wheels, un dels millors grups de teatre d’Escòcia segons el diari The Scotsman. WHITE es va estrenar a l’Edinburgh Fringe Festival l’any 2010 i es va emportar tres premis. EI 2011 va triomfar al Critics Awards for Theatre in Scotland (CATS) i va ser considerat el millor espectacle de l’any.
Benvinguts al bonic i estrany món de White. Ple d’ocells i de gàbies. Un món que brilla i enlluerna durant la nit. Dos amics tenen cura de les casetes dels ocells i s’asseguren que els ous es mantinguin fora de perill. Aquest món és blanc, brillant i ordenat. Però a la part alta dels arbres de sobte hi apareix color. Primer el vermell, després el groc, després el blau… White és un espectacle alegre, juganer i molt visual.
L’edat recomanada per veure aquest espectacle és d’1 a 4 anys, i malgrat que és en llengua anglesa, curiosament és seguit sense cap dificultat pels marrecs que s’asseien a la sala del teatre davant meu, amb una cara encuriosida…. al principi amb molta atenció i en silenci, després en anar agafant confiança amb els actors, molt més actius i amb ganes de participar, moltes rialles i ganes de jugar. Sincerament vaig al·lucinar amb la senzillesa de l’espectacle i la força que té per posar-se uns nanos tan i tan petits a la butxaca.
El missatge que vol transmetre és el fet de valorar la diferència, a estimar tot allò que ens envolta sigui similar a nosaltres o totalment diferent, aspecte que segurament fa encara més enriquidora la convivència entre els éssers humans.
Una petita joia que m’ha agradat veure i que recomano als programadors de Catalunya que la tornin a portar novament a casa nostra, perquè realment paga molt la pena.