WOHNWAGEN –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Una roda de premsa especial feia preveure una proposta molt especial i realment ha estat així, una proposta diferent, transgressora, jove i alegre. Una aposta valenta de la Seca que opta per donar possibilitats a joves valors que poden revolucionar el llenguatge escènic.

Entrem a la sala que pot semblar de tot excepte una sala de teatre, més aviat sembla una cova amb taules i bancs de fusta i algunes cadires. A les fosques, tan sols unes petites llums damunt les taules. Pots seure on vulguis. Al fons, a l’esquerra, un cantant amb la seva guitarra. Al fons a la dreta un Policlyn tunejat. Sis actors que vas identificant entre el públic a mesura que van parlant: un dimoni, una fada, una bruixa, un àngel i una parella, ell estudiós i amant de la lectura, ella somniadora i amant dels viatges.

Una història d’amor poc convencional, ja que tenen por al compromís, a avorrir-se pel camí, a què el seu amor es converteixi en un compartiment estanc, por a fer les coses a mitges.

Viure o arriscar-se?  Aquests dos conceptes són l’arrel del conflicte entre la parella protagonista. Es coneixen en el bar, una fada posa una rosa pel mig, ella el convida al seu cafè diari i s’enamoren. La felicitat sembla estar assegurada. Aleshores va la bruixa i els maleeix. Ella vol moure’s, i viatjar i descobrir aquest món nostre tan immens, mentre que l’altre prefereix gaudir de les petites coses del dia a dia. El dimoni els ofereix la solució: comprar un wohnwagen. Al Wohnwagen hi podran viure i, mentrestant, viatjar. Amor. Però serà la roulotte capaç de resoldre el conflicte de forma absoluta?

El títol de l’obra és un joc de paraules, un acudit entre Rémi Pradère i Max Grosse Majench que juga amb la dualitat viure “wohnen” i arriscar-se “wagen” i al mateix temps es refereix al vehicle, la caravana on es pot viure i viatjar.

Tots dos, Rémi i Max van coincidir a Berlín participant en diferents activitats del P14, grup jove del teatre “Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz” que forma part d’un projecte d’experimentació teatral. Això va despertar en ells la necessitat de crear un projecte propi. Tots dos estaven profundament enamorats en aquells moments i aquest fet els hi va donar la idea del seu espectacle: val la pena enamorar-se malgrat que estigui demostrat científicament que, al cap de 3 anys, el sentiment desapareix ?? … i van decidir parlar de l’amor donant-li forma de conte.

En aquest projecte es van involucrar més d’una vintena de joves i van fer l’estrena a Berlín l’any 2014 amb el nom de Der Wöhnwagen, representada en idioma alemany i amb posterioritat, en 2015 es va presentar a la Sala Beckett en versió subtitulada. Ara s’ha fet la traducció al català però es presenta en versió multilingüe perquè segons manifesten la peça està pensada per ser representada a diferents països.

És potser aquest, l’únic però que nosaltres posem a aquesta proposta; entenem que els joves en general tenen l’anglès com un idioma que forma part del seu ADN, però en el nostre cas, que vam tenir una formació castellana-francesa, és un handicap important que una part de l’espectacle sigui en anglès. De fet, tota la interpretació de l’àngel és pràcticament en anglès. Carència nostra evidentment ….

Una representació amb una gran càrrega d’il·lusió i força, on els actors han volgut jugar amb els seus personatges assumint el rol que interpreten, sense deixar de mantenir el fil conductor de l’argument, basat en la història d’amor entre dos éssers absolutament diferents que s’enamoren a primera vista i que fan el possible per intentar que la seva historia tiri endavant.

Una història d’amor en un món a camí entre el cel i l’infern, entre la fantasia i la realitat, entre el possible i l’impossible. Una escenografia que crea un món nou on poden conviure tot el seguit de personatges interactuant amb el públic d’una forma gairebé física.

Partint d’un text escrit cada actor li dona vida amb imatges i vivències pròpies amb una entrega que augura una nova forma d’entendre el teatre, trencant la quarta paret abans que el públic entri a la sala.

En sortir de la sala opinions de tots els colors, opinions indignades, opinions de sorpresa i opinions d’admiració com la nostra. Vam gaudir i vam aplaudir aquesta valentia i ganes de trencar esquemes.

Autor: Rémi Pràdere – Traducció:  Max Grosse Majench

Dramatúrgia:  Gerard Vidal Barrena, Anna Serrano, Marc Salicrú i Max Grosse Majench

Direcció:  Max Grosse Majench i Anna Serrano

Intèrprets: Kira Anzizu, Guillem Barbosa, Max Grosse Majench, Elena Martín, Laura Weissmahr i Oriol Puig

Espai escènic i il·luminació: Marc Salicrú \ Vestuari: Chloe Campbell \ Ajudant de vestuari: Laia Manzanares \ Audiovisuals i promoció: Adrià Botella, Gerard Vidal Barrena i Zak Ramis \

Música:  Jonathan Hamann, Juan Luis Batalla, Lucía Fumero, Gerard Vidal Barrena, Pau Balaguer, Rémi Pradère \ Ajudantia de dirección: Carla Celda \ Fotografía:  Adrià Botella i Itsaso Arizkuren

Producció: Carla Celda, Jan Matheu – Amb la col.laboració de LA BRUTAL

Idioma: castellà, català, anglès, italià, francés i alemany

Durada : 90 minuts