– Teatre (85) – DOLÇA SODOMA MEVA (🐌🐌🐌) – La Seca espai Brossa – 09.11.2016

DOLÇA SODOMA MEVA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Un pedestal, una figura immòbil coberta amb una roba blanca una figura de sal …. és l’última i única supervivent de Sodoma.

Un murmuri, unes paraules com robotitzades sense vida i el soroll de les gotes de pluja que cauen … l’estàtua pren vida.

Sal … temps …. I aigua.

Una estàtua de sal, després de molt de temps, torna a la vida. És l’única supervivent de Sodoma. Ella recorda i ens relata com van ser els últims dies de la seva dolça ciutat perduda i destruïda. I el seu testimoni tot ho capgirarà.

Un testimoni que desmenteix la història oficial de la destrucció de Sodoma.

dolc%cc%a7a-sodoma-meva-la-seca

Segons el que ens diu la Bíblia, … Jahvé va destruir les pecaminoses ciutats de Sodoma i Gomorra que ofenien al creador amb el pecat contra natura, la sodomia, que ha pres el nom de la ciutat on es practicava.  Per tal de procedir a verificar els fets  dos àngels arriben a Sodoma i el pietós Lot els acull a casa seva, al cap de poc temps els sodomites s’apleguen davant la porta de Lot per tal d’abusar dels hostes. Els emissaris de Déu fugen i s’emporten Lot i la seva família amb ells amb una condició, que en marxar no girin el cap per tal de no veure la destrucció de la ciutat. Serà en la fugida quan la dona de Lot gira el cap i és castigada i convertida en estàtua de sal per sempre.

L’àngel va dir a Lot i a la seva família. “Escapa per la teva vida. No miris enrere, ni et detinguis en tota la planura…” Però la seva dona va mirar enrere i es va convertir en estàtua de sal. (Versicle 26, capitol 19 del Llibre del Genesi)

Fins aquí la història, la versió bíblica. En aquest text de Laurent Gaudé, l’estàtua torna a la vida i ens explica la seva versió de la destrucció de la seva ciutat i la del seu poble. Han passat molts anys ….

Una reflexió sobre una ciutat que era feliç i vivia la seva vida sense fer mal a ningú, una comunitat que va ser destruïda com a càstig diví. A la fi, una reflexió sobre els extremismes religiosos.

Sodome, ma douce” va ser publicada per primera vegada en 2010 en francès, una reelaboració i una visió personal de la història de la dona de Lot. Intenta donar una altra visió de la història, la versió de Sodoma. El seu autor, Laurent Gaudé va néixer a París l’any 1972 i és un escriptor format en Lletres modernes a la Sorbona i estudis teatrals a París.

Us en recordeu de Sodoma?

Vinc d’una ciutat que no és més que aquest nom que pronuncieu amb horror.

Sodoma,

Terra dels meus records.

Una proposta que ens ha agradat molt, per la poesia del moviment i la il·luminació.

La interpretació de l’actriu Enka Alonso, a la que havíem vist treballar a “La importància de ser Frank” al teatre Akademia la temporada passada, ens ha captivat. Ens ha sabut transmetre l’emoció de la tornada a la vida d’una dona que havia perdut tota esperança i ens ha parlat de la seva  angoixa en veure com la malaltia matava a tots els seus éssers estimats i amagada, veure la destrucció d’una ciutat que estimava. Enterrada en vida només podia veure passar el temps i esperar.

Jo estic aquí,

Entre vosaltres.

Jo sóc l’última noia de Sodoma.

Fa molt de temps que m’heu oblidat.

Somric.

Escolteu,

escolteu, la pluja cau,

i jo torno a la vida.

Autor: Laurent Gaudé – Traducció: Joan Casas
Direcció: Segi Marí i Montse González Parera
Interpretació: Enka Alonso
Disseny d’espai, so i llum: Sergi Marí I Montse González Parera \ Vestuari: Sergi Marí \ Fotografía: Toni Font i Montse González Parera \ Moviment: Agnès Romeu
Producció: Companyia la Trup
Idioma: català – Durada: 60 minuts

cargols-i-sal

2 pensaments a “– Teatre (85) – DOLÇA SODOMA MEVA (🐌🐌🐌) – La Seca espai Brossa – 09.11.2016

  1. Imma C.

    Hola!
    Els dos directors es van enamorar del text de Laurent Gaudé, gran traducció de Joan Casas, gens fàcil és un text en vers lliure.
    Base per un gran treball de l´actriu Enka Alonso que broda el monòleg. Sí, poesia del moviment i la il.luminació.
    Un tema bíblic portat als nostres dies,el cástig diví davant el plaer.
    Ens ha agradat moooooolt veure-la a l´Institut de Teatre de Vic.
    Gràcies a la companyia la Trup per descobrir-nos Laurent Gaudé.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Una proposta que ens va agradar especialment per la interpretació d’Enka Alonso, malgrat que nosaltres no vàrem connectar massa amb el text, potser perquè tracta un tema força allunyat de la nostra realitat, malgrat que com tu dius es pot extrapolar al missatge que algunes religions encara avui en dia volen enviar contra el plaer, com si aquest fos pecaminós.

      Respon

Deixa un comentari