VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Aquest dilluns passat, vaig assistir a una roda de premsa molt especial, ja que era la primera que es realitzava en el nou espai de la Sala Beckett, al Poblenou (carrer Pere IV 228-232), en el que es va presentar les línies mestres d’aquesta nova etapa del Teatre; a més a més també es va presentar la primera producció que es podrà veure a partir d’avui mateix en funcions prèvies, LA DESAPARICIÓ DE WENDY, potser el text més estimat pel seu autor, Josep M. Benet i Jornet.

Un munt de persones envoltaven en la presentació al director artístic de la Sala, Toni Casares, que ha presentat el nou projecte de la Beckett, davant d’una enorme expectativa, vista la gran concurrència a aquesta roda de premsa. Ha volgut d’aquesta manera, oficialitzar avui la inauguració del nou espai que ocupa 3.000 metres quadrats i que serà sens dubte un enorme pas endavant. Una nova etapa d’un teatre que es va fundar l’any 1989 per, José Sanchis Sinisterra.

El nou projecte de la Sala Beckett és al mateix temps canvi i també continuïtat. Continuïtat perquè es manté la identitat de la Sala Beckett: un espai de creació, formació i experimentació, dedicat especialment a la dramatúrgia contemporània. Un espai que ha de seguir contribuint a la formació, consolidació i difusió professional d’autors i dramaturgs. Un espai per a nous autors i un espai on autors consolidats puguin crear i experimentar.

També és canvi, en la mesura que es millora i creixement. Més diversitat i quantitat d’activitats, estructurades en quatre eixos: creació, formació, pensament i debat, i suport a l’autoria dramàtica. El projecte millora també en el compromís amb el retorn social i la vocació pública des de la independència. La Sala Beckett té l’objectiu de relacionar més bé la dramatúrgia contemporània amb la resta de la societat.

La Beckett creix pel costat del seu Obrador per fer possible que la incertesa, el dubte i fins i tot el fracàs generin activitat i creació permanentment renovada. Prioritzarà com ha fet fins ara, la paraula i la proximitat amb els espectadors, aposta pel petit i mitjà format i pel treball artesanal.

Toni Casares creu que la Beckett ha de recuperar la capacitat de producció que tenia en els seus millors anys, abans de la crisi econòmica. Afirma també que creu que el dramaturg ha de sortir també de les quatre partes dels teatres i connectar-se amb la societat a través de qualsevol acte social i cultural que la societat demandi.

Es va fer esment molt superficialment del que ens espera aquesta temporada, malgrat que per cada proposta més endavant es realitzarà la corresponent roda de premsa. Es va presentar l’autora resident d’enguany que ha recaigut en Marilia Samper, així com també les dues companyies residents: OBSKENÉ i SIXTO PAZ.

Els laboratoris previstos, són:

• El laboratori Peripècies reuneix actors i dramaturgs que havien participat anteriorment en cursos d’interpretació i escriptura impartits per Sergi Belbel a la Sala Beckett; el laboratori es proposa crear petites peces sobre un mateix tema… els fantasmes que l’edifici de l’antiga Cooperativa Pau i Justícia i per fer-ho, han comptat amb el testimoni en viu i els records que els han explicat els antics cooperativistes i usuaris.
• Els Malnascuts és una plataforma creada des de la Sala Beckett per posar en contacte joves interessats en la creació d’un projecte escènic i oferir-los les eines i l’espai per dur-lo a terme. Es tracta d’un grup de persones entre 16 i 30 anys.
• L’Obrador de Filosofia.  Teatre i filosofia en el context d’un obrador, l’espai de la provatura, l’assaig, la intuïció, la lenta cocció artesanal de materials inconeguts. Un lloc més de la Sala Beckett per assajar i promoure l’evolució del pensament i la dramatúrgia contemporània, a través de cursos, sessions de treball, lectures, debats o altres esdeveniments.

El pressupost del 2017 es calcula que serà d’uns dos milions d’euros. L’Institut de Cultura de Barcelona (l’edifici és municipal) i la Generalitat estan disposats, “com a mínim”, a cobrir el 50% d’aquest pressupost.

_______________________

Un cop acabada la roda de premsa de presentació del nou projecte de la Sala Beckett, es presenta la primera producció, que com ja he dit al principi, es tracta d’un text d’en Papitu, LA DESAPARICIÓ DE WENDY que va escriure el 1973 en tan sols 3 mesos, quan com a norma ell trigava d’entre 1 o 2 anys en polir una de les seves obres; de fet la va escriure “rebotat” per les males crítiques que havia rebut per l’estrena de “berenàveu a les fosques” al Teatre Capsa.

Casares, afirma que en Papitu és una figura clau de la dramatúrgia a casa nostra i reconeix que va haver de recórrer un llarg camí en el desert en la que es trobava la dramatúrgia a Catalunya en aquell temps. A partir d’ell, s’ha produït un fet insòlit que és admirat arran d’Europa, per la gran explosió de la dramatúrgia catalana contemporània, amb una força inusitada, de la que ara gaudim. De fet Toni Casares es va emocionar un parell de vegades recordant a Josep M. Benet i Jornet, amb un plor que li va impedir seguir amb la seva presentació, que va haver de rependre el director d’aquesta proposta, Oriol Broggi.

Oriol és l’encarregat de la posada en escena d’aquesta obra, que s’ha representat en diverses ocasions per grups de teatre amateur de tot Catalunya. El  repartiment està format per Joan Anguera, Diana Gómez, Mar del Hoyo, Antònia Jaume, Xavier Ripoll, Josep Sobrevals i Armand Villén. L’obra es podrà veure a la Sala de baix de la nova Beckett fins al 8 de gener.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sinopsi: Una companyia de teatre és a punt de començar la representació infantil de l’obra Peter Pan, però un problema amb els decorats els obliga a fer un canvi sobtat de repertori i caldrà distorsionar una mica l’argument. La desorientació dels actors, que s’han quedat sense el seu personatge o han d’improvisar noves situacions dramàtiques, amb les constants interrupcions del fil argumental que se’n deriven, permet agafar distància respecte de la història que es volia explicar i fa que emergeixin totes les contradiccions pròpies dels contes i els mites de la nostra infantesa.

La desaparició de Wendy és un joc pervers sobre els records, l’experiència, la moral i l’imaginari col·lectiu a través de l’homenatge al teatre com a espai per a la il·lusió i la màgia compartida.

Hem tingut la sort de poder veure unes escenes del que podrem veure a partir d’avui mateix.