– Teatre (84) – AMANDA T (🐌🐌🐌) – Sala Atrium

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

AMANDA T –

La roda de premsa de presentació d’aquest muntatge ens va crear la necessitat de veure aquesta proposta i fins i tot vam engrescar la nostra filla. AMANDA T ens parla del greu problema de l’assetjament sexual a través de les xarxes socials i que malauradament com en el cas de la jove canadenca Amanda Todd va acabar provocant la seva mort.

Amanda Michelle Todd (Port Coquitlam novembre 1996-Ibídem octubre 2012) va penjar, abans del seu suïcidi, un vídeo a YouTube “My Story: Struggling, bullying, suicide and self-harm” de nou minuts de durada en el qual relatava les seves experiències (xantatge, assetjament escolar i agressió física). Aquest vídeo va arribar a ser un “fenomen viral” arran de la seva mort i fins i tot va ser notícia en els mitjans internacionals de comunicació.

Àlex Mañas ha treballat des de la perspectiva de teatre-document però introduint elements de ficció que ens ajudin a prendre distància de la història real i al mateix temps incloure en la mateixa historia altres casos que s’han conegut posteriorment. Vol també provocar la reflexió sobre la influència de les xarxes socials i les noves tecnologies en la nostra societat i sobretot entre els adolescents. Aquesta proposta escènica vol qüestionar el sistema i planteja la possibilitat de prendre mesures de protecció per als menors, com a persones més vulnerables, malgrat que en alguna mesura TOTS ho som de vulnerables.

En paraules del director: “És una història que impacta per crua, absurda i trista. Però com algunes històries reals que sovint superen la ficció, comporta una dura paradoxa i un grapat d’elements teatrals que plantegen com a resultat un dilema social…. Una història que no té un únic culpable del fatal desenllaç.”

Amanda tenia vocació d’artista i gravava vídeos, s’havia presentat a concursos de “caçatalents” i es dóna d’alta a les xarxes socials per donar a conèixer les seves habilitats i penjar els seus vídeos. El seu mirall són les estrelles mediàtiques i les Barbies, nines que admira i ha col·leccionat des de ben petita.

Amb només tretze anys comet la imprudència d’ensenyar els seus pits en un xat amb un desconegut que aprofita per fer captura de pantalla. A partir d’aquí comença el malson per Amanda. Dos anys d’angoixa que en aquest temps canvia tres vegades d’escola i dos de ciutat en un intent desesperat de deixar enrere l’assetjament a què la sotmetien el mateix assetjador i els companys d’escola que la van fer objecte de burles i aïllament, arribant a l’agressió física.

Potser la necessitat de visibilitat i fama amagava que l’Amanda en realitat, l’únic que buscava era ser estimada.

Amanda T és una obra que faula la tràgica història d’Amanda Todd, la jove canadenca que amb quinze anys es va suïcidar després d’anunciar els seus motius per la xarxa. Després d’aquest succés va haver-hi més casos similars en els quals també està basada l’obra. L’assetjament, el despit, la necessitat de reconeixement o la solitud, són temes que alimenten la història. Amanda T també pretén recollir la paradoxa i la fricció absurda, per moments fins i tot còmica, de la necessitat de visibilitat i èxit a les xarxes socials.

Greta Fernández s’estrena en el teatre amb aquesta proposta que ha suposat un repte per ella, ja que als seus 21 anys ha d’interpretar el paper d’una noia de 15, i se’n surt prou bé, ja que ens mostra una interpretació plena de matisos i a moments interpretant diferents rols simultàniament. Ella i la seva amiga amb una porta de vàter enmig i ella i la seva enemiga davant del director de l’escola.

L’acompanya en aquesta aventura un excel·lent Xavi Sàez que interpreta els diferents personatges masculins que van formar part de la vida de l’Amanda: el seu pare, un productor, companys de classe, un professor, el director d’una escola, ……

El fil conductor de la proposta és en un 90% el mateix vídeo però reproduït amb la Greta Fernández. El desig de l’equip que ha aixecat la producció és que serveixi per plantejar preguntes i no per buscar culpables, intentar entendre com poden passar fets com aquest en una societat com la nostra. Com pot quedar tan absolutament desemparada una noia i que el seu entorn no fos capaç de fer res. Està clar que el sistema i la societat ha fallat, que Amanda es va veure abocada a una situació de desemparament i solitud que els canvis d’escola o de ciutat no van aconseguir canviar.

L’escenografia i la il·luminació, molt acurades, afavoreixen aquesta sensació d’opressió i ofegament que sense dubte va sentir aquesta noia abans de prendre la meditada decisió de posar fi a la seva vida.

Una proposta que ens obliga a no tancar els ulls davant una realitat que tenim davant nostra, que ens obliga a no fer culpable a l’assetjat per una acció de la qual no va preveure les seves conseqüències ni de la que va ser capaç d’escapar.

I aprofitem, i des d’aquí encoratgem a la Greta Fernández per lluitar per aconseguir el lloc que sense dubte tindrà a l’escena teatral.