VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
KITES, KIDS and MONKEYS –
La mateixa nit de la presentació de Terrats de Cultura 2016, aquell dilluns 18 d’abril, vàrem comprar les entrades per aquesta proposta escènica, KITES, KIDS and MONKEYS (Estels, nens i micos), perque un bon amic ens va dir que no ens perdessim, sota cap concepte el que presentaria al mes de novembre Iván Morales, en una única i irrepetible sesió.
Aquest passat diumenge al mati, a l’hora convinguda ens vàrem apropar a la adreça del barri del Raval, on ens havia convocat l’organització; els espectadors haviem d’accedir a l’edifici en grups reduits, per tal de poder gaudir de la proposta amb mes tranquilitat, ja que no era una representació al us i el públic hauria de transitar per diferents espais on les escenes es representarian en una mena de loop continuo.
D’entrada per intentar ambientar-nos en el nostre “viatge” a l’Índia, ens conviden a una “samosa” que evidentment pica endimoniadament, com gairebé tot el que es menja a aquell immens país….. i també a un Masala Chai (una beguda típica de l’Índia, consistent en una barreja de te amb espècies i herbes aromàtiques).
Ens va rebre el mateix creador de la proposta, en Iván Morales, que ens va explicar que realment es tractava d’un experiment per veure com reaccionàvem davant d’una proposta ben diferent del que estem acostumats. Ens va explicar que un cop ell corregués la cortina, entraríem en una mena de “viatge” a la ciutat de Varanasi (Benarès), i que de cop entraríem en un hostel d’aquella ciutat on es desenvoluparia l’acció.
Això, d’entrada ens va agradar moltíssim, ja que nosaltres estem realment enamorats d’aquella ciutat d’ençà que vàrem viatjar l’any 2000 a l’Índia i en aquesta ciutat vàrem viure moments de rebuig barrejats amb altres moments de fascinació, pel que vàrem poder captar i viure durant uns dies en les escales dels “ghats” al costat del Ganges i els estrets carrers de la ciutat vella.
El que ja no ens va agradar tant, és que ens va dir en aquell moment que la representació es representaria en anglès, en el seu 80 per cent i solament en un 20%, en català. El nostre anglès per desgràcia és molt bàsic i això ens va fer arronsar el nas i ens vam témer el pitjor. Per sort, almenys ens van facilitar el text en paper, traduït al català. Creiem de totes maneres que no és massa ètic, programar un espectacle en llengua estrangera sense previ avís, perquè almenys nosaltres segurament no haguéssim assistit.
Pugem al primer pis de l’edifici i ens trobem a una habitació del hostel, on una noia està estirada en el seu llit, descansant i escoltant “Shine on you crazy diamond” de Pink Floyd, mentre que, a vegades escriu i dibuixa en una llibreta els seus pensaments; pugem al terrat que és on realment es desenvolupa la major part de l’argument i ens trobem amb la resta dels personatges, al que podem apropar-nos quan vulguem i escoltar-los les vegades que ens vingui de gust, fins que ens cansem.
Uns nens juguen amb un estel lligat a un globus i ens inciten a jugar amb ells.
Un dels aspectes que més ens van agradar, és poder accedir a un terrat en mig d’un pati de veïns del Raval, amb la roba penjada dels balcons interiors i veure com anaven apareixent persones vestides amb la indumentària Hindú…. tenint en compte que no eren pas actors, si no persones reals que viuen en aquella mançana de cases; segurament és l’aspecte que més em va recordar l’ambient d’aquella màgica Varanasi.
Diversos personatges que veurem interpretar de forma individual, i que en un moment donat lligarem en una dramatúrgia única i que malgrat el nostre desconeixement de la llengua anglesa podrem acabar de lligar-la.
Un home que es dedica a posar cançons d’un mp3 i comentar-les amb els espectadors o més aviat dit … vianants pels carrers de Varanasi, en els que ens hem transformat els que hem accedit al terrat; aquest personatge és potser el que menys ens va recordar la nostra vivència per aquella ciutat.
Una dona acabada de venir d’un viatge per Mongòlia, i que està vivint en el hostel, tot fumant-se uns porros i explicant el que l’ha portat allà…. i per fi un jove (aquest sí que parla la nostra llengua), que pel que sembla està a Varanasi per acabar els seus dies, tot transformant-se en fum quan el seu cadàver sigui cremat i llançades les seves cendres al Ganges. Evidentment aquesta és la interpretació, la de David Menéndez, la que vàrem poder gaudir plenament…. en una interpretació que vam sentir molt propera, que ens mirava als ulls directament, explicant la seva història i avisant-nos sovint quan “apareixien” els micos que són perillosos si arriben a mossegar-nos.
La història s’acaba de tancar quan tots els personatges, es reuneixen per prendre un te i jugar una partida de cartes en la terraça del hostel.
Ens ho vàrem passar bé, i molt especialment perquè va ser una manera per la qual ens vàrem poder trobar amb un munt de “teatraires” i actors que seguim fidelment en les seves actuacions. Pel que fa a la proposta escènica, hem de dir que la vàrem trobar interessant sense mes, ja que aquest tipus d’actuacions, actualment ja no tenen res d’innovadores.
Malgrat que ens va interessar, sincerament no ens va acabar de satisfer plenament, primer perquè ens vàrem haver de llegir el text, apartant-nos momentàniament de l’acció, per poder-la entendre el seu significat, i segona, perquè malgrat que la història del jove ens va captivar, no vam saber realment lligar-la amb la resta d’històries dels personatges que “vivien” en aquell hostel de Varanasi.
Amb aquesta proposta es tancava la programació de Terrats en Cultura d’aquest 2016.
Autor i director: Ivan Morales
Repartiment: David Menéndez, Mireia Oriol, Arun Sharma Tomas, Sonu Sharma, Ilesh Sharma Tomas, Lydia Zimmermann
Escenògraf: Sergi Corbera
Ajudanta de direcció: Carla Linares
Idioma: Anglés i Català- Durada: a voluntat de l’espectador
