VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

TESTIMONI DE CÀRREC –

Érem molt reticents d’anar a veure aquesta producció, potser perquè les obres de Agatha Christie portades al teatre, no ens acaben de convèncer; són textos per ser llegits i potser d’una altra època, que ens agradaven quan nosaltres érem joves, potser perquè llavors no existien pas les sèries de televisió i cada novel·la escrita per aquesta autora, era com una mena de capítol d’intriga d’una sèrie… i els seus desenllaços sempre ens sorprenien per imprevistos. Finalment després de llegir mooooltes opinions positives, ens vàrem animar a anar al Teatre del Raval i comprovar-ho personalment.

S’ha de dir, que malauradament en aquesta “repesca” no hem tingut l’oportunitat de veure treballar en Jordi Coromina, que segons deien brodava el seu paper d’advocat defensor, ni tampoc hem gaudit de la música interpretada en directe, però no ens queixem per això, …. és el que té no decidir-te quan toca; en aquesta funció, per més “inri”, tampoc hem pogut veure a l’Empar López com a testimoni de càrrec.

I malauradament hem de dir que no ens ha acabat de fer el pes, potser ens ha pesat massa negativament els moments exageradament còmics, que si bé hi són a la pel·lícula, aquí els hem trobat excessius i molt forçats interpretativament, sobretot quan volent trencar la quarta paret, es fan intervencions des de les butaques, interpel·lant al públic. Per imitar a La Cubana, s’ha de tenir taules i una certa gràcia… i aquí sincerament l’altre dia, la gràcia no la vàrem trobar per enlloc; aquestes interpretacions concretament, les vàrem trobar molt desafortunades, malgrat que creiem que no és pas la culpa dels actors, ja que aquests han hagut de fer-ho com el director els ha demanat.

Ara bé, no totes les interpretacions són d’aquest estil i algunes d’elles les hem trobat creïbles i fins i tot raonablement acceptables, especialment les corresponents als actors masculins.

Si bé la idea de fer participar a set persones del públic com a jurat i caracteritzar-los, ens ha semblat a priori bona idea pel que té d’innovador i diferent, un cop vist des de les butaques de platea, les hem trobat innecessàries i fins i tot en algun moment ridícules, perquè “actuen” simplement com a figurants que pugen i baixen de l’escenari reiteradament, sense intervenir per a res. Hem llegit opinions d’espectadors que han viscut l’experiència com a “jurat” i sempre han afirmat que s’ho han passat la mar de bé; serem potser extraterrestres, però la diversió no la veiem per enlloc.

Leonard Vole, un home jove i atractiu, és acusat de l’assassinat de la senyora French, una rica anciana amb qui mantenia una relació amistosa. El presumpte mòbil del crim és la possibilitat d’heretar els béns de la difunta. Tot i que les proves en contra seva són aclaparadores, Sir Wilfrid Roberts, un prestigiós advocat criminalista que acaba de patir un atac de cor, es fa càrrec de la seva defensa.

“Testimoni de càrrec” va ser primer un relat curt que Agatha Christie va adaptar per al teatre. Billy Wilder va fer la versió cinematogràfica (1957) gràcies a la qual Charles Laughton va ser nominat als Òscars. Aquest ha estat el referent d’aquesta adaptació que segueix fidelment la pel·lícula.

La posada en escena vol emular el cinema en blanc i negre i és per això que tant els actors (i també els espectadors que “interpreten” el jurat) van vestits de negre, així com també els elements escènics es “vesteixen” entre el blanc i el negre, passant per tota la gamma de grisos. Vestuari i pentinats molt adequats a l’època que representen. En aquest aspecte està molt reeixida.

Una aposta arriscada que per nosaltres no ha funcionat, però que sabem que ha tingut i tindrà valoracions molt positives. Lamentablement divendres, el teatre pràcticament buit.

Reconeixem l’aposta de portar a escena un text que requereix un gran nombre d’actors i a més a més fer-ho gairebé sense recursos econòmics. Malgrat això, aquesta vegada hem sortit molt decebuts i pensant que potser hauríem pogut anar a veure altres produccions teatrals que ens haurien agradat més i que possiblement ens perdrem.

Autor: Agatha Christie

Adaptació i traducció: Marga Parrilla

Direcció: Pepa Calvo

Repartiment: Jep Barceló (Sir Wilfrid)\ Miriam Escurriola (Romaine Vole)\ Pep Martínez (Leonard Vole)\ Muntsa Tur (Srta. Plimsoll) \ Lluis Altés (Sr. Myers) \Enric Cervera (Sr. Carter-Policia judici) / Xavier Serrat (John Mayhew)\ Eva Poch (Janet Mackenzie) \ Sergio Alfonso (Inspector Hearne- Policia) \ Berton Fernández (Jutge)\ Roser Ràfols (Noia – Modista)

Ajudant de direcció: Marga Parrilla \ Il·luminació: Xavi Costas\ So: Omar Ocampo \ Escenografia: Gala Garriga \ Construcció: Xavi Porcar \ Vestuari: Rafató Teatre \ Equip de caracterització: Carmen Mayor i Sara Rigola \ Música original: Peter Delphinich \

Enregistrament musical: Jaime Agramunt

Comunicació: Carmen Vicente – Xtrategium

Idioma: Català – Durada: 1h 45’