– Teatre (80) – ART (馃悓馃悓馃悓馃悓) – Teatre Goya – 03.11.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Esc猫niques –聽

Per Imma Barba & Miquel Gasc贸n

ART –聽

Una nova adaptaci贸 d鈥檃quest text de Yasmina Reza que va escriure en sis setmanes l鈥檃ny 1994 i 茅s potser, un dels m茅s representats de l鈥檃utora arreu del m贸n. El text s鈥檋a tradu茂t a m茅s de 35 lleng眉es.

Nosaltres tamb茅 hav铆em vist les dues versions anteriors, totes dues en castell脿, la de Josep Maria Flotats l’any 2000 i la versi贸 argentina de Ricardo Dar铆n l’any 2003, representades al Teatre T铆voli. I ens feia una certa mandra tornar a repetir un text i una tem脿tica que ja don脿vem per coneguda. Per貌 d鈥檃ltra banda ens venia molt de gust veure treballar el trio d鈥檃ctors seleccionats per Miquel Gorriz i veure-la representada en catal脿 amb la traducci贸 d鈥檈n Jordi Galceran.

art-teatre-goya-4

I no ens ha decebut, al contrari, ens ha agradat molt i hem descobert en el text noves capes que ens fan reflexionar sobre el concepte de l鈥檃mistat.

Tres amics de tota la vida queden de tant en tant per sopar o fer una copeta, tots tres tenen les seves professions i les seves vides. Una amistat que comen莽a a trontollar quan un d’ells, en Sergi (Lluis Villanueva) compra un quadre per un preu astron貌mic, obra d’un autor en al莽a, un tal Andrews, el fet 茅s que es tracta d’una tela blanca amb unes fines ratlles tamb茅 blanques; en Marc (Francesc Orella) 茅s el primer a veure el quadre i no accepta el que ell considera una absurditat

El meu amic Sergi ha comprat un quadre.
脡s una… tela, si fa no fa, d’un metre seixanta per un metre vint, pintada de blanc. El fons 茅s blanc i, si mig acluques els ulls, s’hi poden entreveure unes ratlles fines, transversals, blanques.
El Sergi 茅s amic meu de fa molt temps.
脡s un xaval que ha triomfat, 茅s dermat貌leg i 茅s amant de l’art.
Dilluns passat vaig anar a veure el quadre que el Sergi s’havia comprat el dissabte anterior, un quadre que feia mesos que perseguia.
Un quadre blanc, amb unes ratlles blanques.

L’Ivan (Pere Arquillu茅) 茅s el tercer amic, el m茅s conciliador de tots tres, que mai acostuma a portar la contraria per tal d’evitar els conflictes. Ara passa per un moment personal complicat perqu猫 ha hagut de canviar de feina i est脿 a punt de casar-se amb una dona que intu茂m dominadora.

This slideshow requires JavaScript.

ART 茅s molt m茅s que una com猫dia, 茅s molt m茅s que una s脿tira sobre l’esnobisme i la desmesura en el camp de les adquisicions art铆stiques o de les col路leccions particulars.

ART va m茅s enll脿 de plantejar la feblesa o insostenibilitat d’una amistat al llarg del temps, una amistat constru茂da en unes determinades circumst脿ncies personals i que ha d’anar adaptant-se als canvis dels amics.

ART 茅s tamb茅 una reflexi贸 sobre la incomprensi贸 i la soledat, sobre la necessitat que tenim de demanar dels altres que facin el que per nosaltres 茅s correcte, sense intentar posar-te en el lloc de l’altre, sense entendre el perqu猫 d’una decisi贸 que d’entrada no acceptes.

A partir d’un fet aparentment intranscendent es desenvolupen unes reaccions en els amics generant moments de rebuig i atac personal que estan a punt de trencar-ho tot.

La versi贸 de Miquel Gorriz 茅s per nosaltres un encert total, ha aconseguit despertar el nostre inter猫s per un text en apari猫ncia intranscendent, amb una posada en escena molt efectista i din脿mica i amb un to c貌mic que ens ha fet riure des del moment inicial per貌 en la seva mida justa. I evidentment els tres actors que interactuen entre ells amb un nivell de complicitat palpable. L’escenografia, blanca, modular i la il路luminaci贸 s贸n tamb茅 uns encerts d’aquesta producci贸.

En paraules del director: si la missi贸 de l’art ha de ser sacsejar, q眉estionar, fins i tot incomodar, el quadre pintat de blanc 茅s, definitivament i sense cap mena de dubte, una obra mestre. Finalment ho he ent猫s: El quadre blanc era un forat negre !!

El teatre ple de gom a gom augura un dels 猫xits de la temporada.

Nota: l’amic Josep Oliva m’informa que al juliol del 2011, al teatre Apolo de Barcelona es va representar una versi贸 en catal脿 d’aquesta obra tradu茂da per Fernando G贸mez Grande i Rodolf Sirera, interpretada per la companyia Albena (Carles Alberola, Alfred Pic贸 i Carles Sanjaime) i dirigida per Joaquim Candeias.

Autora: Yasmina Reza –聽Traducci贸 : Jordi Galceran
Direcci贸: Miquel Gorriz
Repartiment: Francesc Orella, Pere Arquilu茅 i Lluis Villanueva
Escenograf铆a: Jon Berrondo \ Il.luminaci贸: Jaume Ventura \ Vestuari: Nina Pawlowsky \ Espai sonor: Toni Ubach\ Premsa: Anna Casasayas i Marta Ferr脿 \ M脿rqueting i comunicaci贸: Publispec \ Reportatge Fotogr脿fic: David Ruano \ Ajudant de direcci贸: Anna Maria Ricart
Producci贸: Focus, Mola Produccions, Bit貌 Produccions i Trasgo Producciones.
Idioma: Catal脿 –聽Durada : 1 hora i 30 minuts

tres-cargols-blancs

tres cargols BLANCS !!!

2 pensaments a “– Teatre (80) – ART (馃悓馃悓馃悓馃悓) – Teatre Goya – 03.11.2016

  1. Imma C.

    S铆, realment ART 茅s una obra que ho t茅 tot per triomfar i ho fa; un bon text, bona traducci贸, bona direcci贸. tres actors que broden els seus papers.
    Una com猫dia, que molt ji-ji ja-ja, per貌 va deixant anar els temes de la nostra vida, la relaci贸 amb els altres, com en depenem,
    Un teatre ple de gent que surt contenta i parla de l麓obra i tot all貌 que ha sacsejat dins nostre.
    Com pot un quadre blanc arribar tant lluny!
    El final que l麓Orella dibuixa sobre el quadre blanc, en una de les 2 representacions al T铆voli tallaven la tela amb un c煤ter, ho recordo b茅?

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Doncs veig que estem d’acord amb la valoraci贸, especialment pel que fa a les interpretacions.

      La pregunta que deixes a l’aire no te la podem respondre, ja que nosaltres aquesta representaci贸 la v脿rem veure en el Teatre Goya i a m茅s a m茅s despr茅s de 5 mesos no recordem aquest detall.

      Respon

Leave a Reply to Miquel Gascon Cancel reply