– Teatre (79) – RELATO DE UN NÁUFRAGO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 02.11.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

RELATO DE UN NÁUFRAGO – 

Tal com vaig comentar en l’entrada de la roda de premsa, ha arribat a l’escenari del Teatre Lliure la producció, anunciada la temporada passada, del text de Gabriel García Márquez que porta el llarguíssim títol de “Relato de un náufrago que estuvo diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber, que fue proclamado héroe de la patria, besado por las reinas de la belleza y hecho rico por la publicidad, y luego aborrecido por el gobierno y olvidado para siempre”.

En realitat és un text pensat per ser llegit i no pas per ser interpretat en un escenari i d’aquí la dificultat d’aquesta adaptació d’Ignacio García May, dramatitzada i dirigida per Marc Montserrat-Drukker. Aquest text va ser escrit el 1955 pel que, aleshores, era un jove reporter del diari “El Espectador” de Bogotà, Gabriel García Márquez. Va ser publicat en el diari durant 14 dies consecutius i en 1970 va ser recopilat en el llibre que ara coneixem, i publicat a Barcelona per la reconeguda Carme Balcells.

relato-de-un-naufrago-teatre-lliure

Ens explica la història de Luis Alejandro Velasco, un tripulant del buc militar colombià A.R.C. Caldas, ancorat al port de Mobile, Alabama (EUA) per unes reparacions. Un 28 de febrer sarpa amb destinació a Cartagena de Índies però l’excessiva carrega fa que el vaixell es desestabilitzi i vuit mariners cauen a l’aigua. Tan sols Velasco va sobreviure, va estar durant 10 dies en una petita balsa sense menjar ni aigua i rodejat de taurons. Durant les primeres hores passa el temps fent càlculs de quan anirien a buscar-ho els avions de rescat.

Aquesta publicació va tenir una important repercussió donat que va quedar de manifest que el carregament del vaixell era de contraban i que l’Armada de Colòmbia va mentir en dir que la caiguda dels mariners va ser deguda a una turmenta en lloc d’explicar la veritat, que la caiguda havia estat deguda al desplaçament de la càrrega a coberta. A causa d’aquesta publicació el diari va ser clausurat, el mariner va caure en desgràcia i Gabriel Garcia Màrquez es va veure obligat a sortir del país i exiliar-se a Paris.

Nàufrag i reporter son, aquí, Àngel Llàcer i Emilio Gutiérrez Caba. Tots dos estan extraordinaris en els seus papers amb la dosi de dramatisme i humor en la mida justa. Un monòleg a dos veus on tots dos parlen en primera persona.

relato-de-un-naufrago-teatre-lliure-2

En paraules del director :  Una aventura fantàstica que es mou entre la tragèdia d’uns fets reals i l’inesperat i cruel sentit de l’humor dels dos protagonistes: el reporter i el nàufrag. L’excel·lència d’aquest reportatge, que transforma cada paraula escrita en una imatge tridimensional, i que demostra el talent immens de narrador d’històries que ja caracteritzava el Gabo des dels seus inicis, és el que em va fer pensar que tenia entre mans una narració que podia ser perfectament transformada en material dramàtic. Un espectacle, un conte, que submergirà el públic en la soledat i la lluita per la supervivència d’un ésser humà a punt d’ofegar-se en la mentida i el silenci, i de ser devorat pels taurons del Carib i els depredadors de la dictadura. I si són l’Emilio Gutiérrez Caba i l’Àngel Llàcer els qui ens l’expliquen… sóc jo qui es queda sense paraules.

Una història que comença en 1970 recordant el litigi que en el seu moment va mantenir l’autor amb el protagonista de l’obra “las histórias no són de quien las escribe, sinó de quien las vive“i que recorda també la utilització profitosa, que en va fer de la seva aventura, en el camp publicitari on feia anuncis de rellotges (ell en portava un que va resistir a l’aigua de mar i al sol), de sabates (no va poder menjar les sabates que duia de tan bones que eren) o del menjar que li hauria anat bé tenir a la balsa.

relato-de-un-naufrago-teatre-lliure-4

Torna al passat i ens trasllada a la redacció on el periodista dóna a conèixer la història del nàufrag escrita en primera persona i publicada en el diari sense signar.

Una magnífica i original escenografia de Jon Berrondo ens transporta des d’aquesta oficina a un món màgic on recrea l’aventura amb una acurada posada en escena i acompanyada d’un audiovisual que complementa les escenes en el mar. No volem explicar gaire d’aquesta posada en escena si bé es pot intuir a les fotografies que publica el mateix Lliure a la seva web, únicament dir que aigua no en falta.

relato-de-un-naufrago-teatre-lliure-voltar-i-voltar-1

Basat en un text de Gabriel Garcia Marquez
Adaptació: Ignacio García May
Dramaturgia i direcció: Marc-Montserrat-Drukker
Intèrprets: Emilio Gutiérrez Caba (L’Autor) / Àngel Llàcer (El Nàufrag)
Escenografia:  Jon Berrondo / Vestuari: Mireia Llatge / Caracterització: Toni Santos / Il·luminació:  Albert Faura (a.a.i.) / Espai sonor: Francisco Grande i Enric Vinyeta / Vídeo: Joan Rodon / Arranjaments musicals dels tangos:  Julio Awad / Ajudanta de dirección: Lucy Lummis / Coordinació técnica: Bernat Jansà i David Pascual / Enregistrament de vídeo: Nanouk Films / Producció executiva: Íngrid Marín / Cap de producció: Nati Sarriá / Direcció de producció: Josep Domènech / Construcció d’escenografia: La Forja del Vallès i Germans Fornell s.l. / Confecció de vestuari: Sastreria Caireta
Coproducció Teatre Lliure i Bitò
Idioma: castellà – Durada: 1h 25’

naufrag-i-cargol

Anuncis

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Teatre (79) – RELATO DE UN NÁUFRAGO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 02.11.2016

  1. Un poquito feo ha dit:

    Coincideixo molt. Crec que l’assumpte del contraban no l’expliciten prou, amb tant anomenar la càrrega com a “regals”. Això explicaria millor les conseqüències per l’autor i protagonista, que hagués estat bé que es mencionessin.
    Vaig llegir el llibre fa dècades i no sé perquè, és dels que no he oblidat. L’adaptació és molt, molt bona…amb ecos d’una altra obra amb aigua.

    • Imma Barba ha dit:

      No expliciten les conseqüències de la publicació d’aquests articles, de fet no parlen ni del tancament del diari, ni de l’exili de Gabo ni de la caiguda en desgràcia del nàufrag. Suposo que donen per suposat que tothom coneix la història i ens la presenten com un conte amb final feliç. Jo no he llegit el llibre però ja l’he apuntat a la meva interminable llista de llibres que m’agradaria llegir.
      I si, per aigua vaig pensar en L’Empestat ……

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s