– Dansa (77) – ÓYEME CON LOS OJOS – Maria Pages – Mercat de les Flors (🐌🐌🐌🐌🐌) -Sala Mac – 01.11.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

ÓYEME CON LOS OJOS – 

Els espectacles de dansa que ha protagonitzat la bailaora de flamenco MARÍA PAGES, (almenys els que nosaltres hem pogut veure fins ara), tots ells… TOTS, ens han fascinat; creiem erròniament que aquell DUNAS que vàrem veure al GREC 2010, mai es podria superar… i més tard vàrem poder veure UTOPÍA i ens va passar exactament el mateix; …. i ara descobrim amb ÓYEME CON LOS OJOS, la Maria Pages encara més autèntica, ja que es mostra davant dels nostres ulls, tal com és, desproveïda del suport de la seva companyia, en un “solo” de dansa, ple de sensibilitat que ens ha deixat sense alè.

D’aquest espectacle ja us vaig parlar en l’apunt que vaig publicar aquí quan vaig poder assistir a la roda de premsa, que potser us podrà complementar el que ara un cop vist, us intento explicar amb les meves sensacions viscudes.

La dansa la porta gairebé ella sola, excepte una petita i meravellosa col·laboració del ballarí José Barrios amb un “zapateao” d’aquells que no s’obliden pas. Maria Pages omple l’escenari ella sola amb la seva presència, al ben mig d’un rectangle molt marcat recolzada per un disseny de llums que de ben segur és un dels encerts més valuosos de l’espectacle.

Primera escena … Maria balla amb tots els muscles del seu cos, especialment amb l’elegància del moviment dels seus braços… en total silenci i sense música, mig a les fosques en una estampa que ens assenyala l’excel·lència del que vindrà a continuació; de sobte escoltem els músics com fan sonar els seus instruments, un violoncel, una guitarra i un violí….. però no els veiem encara, perquè estan situats fora del rectangle.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A poc a poc els músics, l’acompanyant de palmes i els cantaores van apareixent, mentre Maria Pages fa el seu segon ball, jugant amb la llum que perfila clarament cercles o quadrats, figures simbòliques importants en el seu espectacle, perquè dins d’aquests petits espais, el seu ball es transforma en moviments circulars quan està dins de figures geomètriques rodones, o moviments angulosos marcant amb els braços i les mans, triangles o rectangles, quan balla dins de figures quadrades.

El disseny del vestuari, creat per ella mateixa, és impactant, amb vermells que destaquen sobre un negre que sembla aparèixer del fons de l’escenari; després a l’última escena, un vestit de tons grisencs que apareix de sobte de l’obscuritat, marcant en terra una enorme i perfecta rodona amb la seva faldilla, que a poc a poc s’anirà transformant en capa i vestit llarg.

Els textos que escoltarem cantats o recitats per la mateixa Maria Pages, són també importants en aquesta posada en escena…. “Universo” de Ibn Arabi, “En mi morada” de El Harbi el Harti, “Intimidad” de Fray Luis de León, “Caminemos” de José Agustín Goytisolo, i molts mes textos d’autors com són San Juan de la Cruz, Tagore o Mario Benedetti.

maria-pages-oyeme-con-los-ojos-mercat-de-les-flors-4

Però potser el moment més màgic de l’espectacle no es tracta d’una escena de dansa, sinó de l’aparició de Maria Pages vestida de carrer davant de l’escenari, gairebé a tocar dels espectadors de la primera fila, repetint “Ay que calor” una i un altra vegada, tot fent “ballar” a les seves mans el seu ventall… escena que a continuació compartirà amb els 6 músics, representant teatralment el viatge en un autobús anant cap al col·legi electoral on vol anar a votar…. moment d’humor impagable, que la fa encara més humana davant dels espectadors i que alhora li serveix de respir abans del seu últim ball, que novament ens deixa sense paraules, per la seva perfecció i extrema elegància.

oyeme-con-los-ojos-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

Encara la podreu veure novament aquesta mateixa nit 3 de novembre i fins diumenge tot el cap de setmana. No us perdeu aquest meravellós espectacle de dansa…. i malgrat que potser penseu que el “flamenco” no us acaba de fer el pes, deixeu enrere els vostres prejudicis i aneu al Mercat…. no us penedireu.

Direcció, coreografia i disseny vestuari María Pagés
Dramatúrgia El Arbi El Harti / Música Rubén Levaniegos, María Pagés
Cante: Ana Ramón i Juan de Mairena – Palmas i ball:  José Barrios – Guitarra: Rubén Levaniegos  – violoncel: Sergio Menem – violi: David Moñiz
Disseny il·luminació Pau Fullana / Disseny so Albert Cortada / Ajudant coreografia José Barrios / Tintura i pintura teles Taller María Calderón / Realització vestuari Sandra Calderón / Disseny gràfic mcomunicacion.com / Equip tècnic: Il·luminació Pau Fullana / So Albert Cortada / Regiduria Octavio Romero
Producció María Pagés Compañía / Coproducció Temporada Alta 2014, El Canal

cargols-i-flamencu-1

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Dansa i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s