– Teatre (72) – UNA VIDA AL TEATRE (🐌🐌🐌) – La Seca – Espai Brossa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

UNA VIDA AL TEATRE –

Aquesta obra és una peça escrita pel reconegut dramaturg i guionista nord-americà David Mamet i és el text triat per l’actor Enric Majó per commemorar 50 anys damunt dels escenaris.

David Mamet va escriure “Una vida al teatre” el 1977 i li va dedicar a Gregory Mosher, productor i director vinculat a l’escena teatral dels anys 70 a Chicago.

Dos actors comparteixen camerino en un teatre. Un d’ells és jove, gairebé un debutant. L’altre simbolitza l’experiència del seu ofici. Representen obres de repertori clàssic i contemporani. Fora de l’escenari comparteixen opinions sobre el que acaben de representar, sobre el seu ofici i sobre les seves experiències vitals.

Una obra feta de petites escenes i frases curtes, on dos actors interpreten a dos actors que a la vegada fan teatre dins la representació. Nosaltres observem aquest atrafegament amb canvis constants de vestuari i de personalitat, quan són ells o quan són els papers que interpreten. També som espectadors dels canvis que es van produint en la seva relació.

Enric Majó es Robert, l’actor amb experiència que aconsella a un debutant, un jove John, interpretat per Dafnis Balduz. El jove actor està a l’inici de la seva carrera, te ganes d’aprendre i veu en el seu company de professió un model a seguir. Per contra l’actor veterà comença la seva davallada i mostra la seva inseguretat amb la necessitat constant de saber si ha estat bé o no en una determinada escena. A mesura que passa el temps el jove va reafirmant la seva professionalitat i comença a aparèixer a les crítiques que l’elogien, en tant que el veterà comença a no aparèixer a les mateixes crítiques i es desperta en ell la gelosia.

I tot això ho podem percebre en els canvis subtils de comportament entre els dos personatges que van evidenciant hostilitat quan són fora de l’escenari. El respecte i admiració inicial del jove es va transformant en autodefensa i autoafirmació i comença a aparèixer la desconsideració. El desig d’ensenyar i protegir del veterà es va transformant en gelosia i inseguretat agreujat pels problemes de memòria que comencen a aparèixer.

This slideshow requires JavaScript.

La posada en escena és àgil però, contradictòriament es fa feixuga pels constants moviments de mobiliari que acaben pesant massa en el ritme de la representació. Moments divertits quan els dos actors fan d’actors que representen i podem veure els recursos escènics que es fan servir, com el moment on parlen de la tardor i un tècnic d’escenografia llença fulles com si caiguessin dels arbres …. Un cop més teatre dins del teatre.

Enric Majó crea un personatge tendre, entranyable i solitari magnificament acompanyat per un Dafnis Balduz que ens agrada cada cop mes.

Enric Majó va estrenar aquesta obra al Teatre Joventut de l’Hospitalet el passat 13 de març i ara es representa a la Seca-Espai Brossa fins al 6 de novembre. Ell va debutar l’any 1965 amb l’obra “Después de la caída” d’Arthur Miller dirigida per Adolfo Marsillach i ha treballat, des d’aleshores, amb directors de reconegut prestigi de casa nostra. També ha fet cinema i televisió.