VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
Nova roda de premsa al Teatre Lliure, però aquesta vegada al bar de Lliure de Gràcia. Tenim la presentació per fi d’una producció molt i molt esperada; es tracta de la versió escènica del text RELATO DE UN NÁUFRAGO de Gabriel García Márquez, que estava prevista per la temporada passada i que es va d’haver de ajornar, perquè la confluència dels dos actors en el mateix temps no va ser possible.
En realitat és un text pensat per ser llegit i no pas per ser interpretat en un escenari i d’aquí la dificultat d’aquesta adaptació d’Ignacio García May, dramatitzada i dirigida per Marc Montserrat-Drukker.
El veritable títol d’aquest treball, és molt més llarg, i sembla més aviat una broma: “Relato de un náufrago que estuvo diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber que fue proclamado héroe de la patria, besado por las reinas de la belleza y hecho rico por la publicidad, y luego aborrecido por el gobierno y olvidado para siempre.”
A la taula de la roda de premsa, el director artístic del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, el director de la proposta Marc Montserrat-Drukker i els actors Emilio Gutiérrez Caba (l’autor) i Àngel Llàcer (el nàufrag). Pasqual inicia la presentació, volen remarcar que en el 40 aniversari del Teatre, han volgut produir i coproduir forces propostes i aquesta és una d’elles, una coproducció conjuntament amb Bitò.
RELATO DE UN NÁUFRAGO, va ser escrit el 1955 per un jove reporter del diari “El Espectador” de Bogotà anomenat Gabriel García Márquez. Una aventura fantàstica que es mou entre la tragèdia d’uns fets reals i l’inesperat i cruel sentit de l’humor dels dos protagonistes: el reporter i el nàufrag. L’excel·lència d’aquest reportatge, que transforma cada paraula escrita en una imatge tridimensional, i que demostra el talent immens de narrador d’històries que ja caracteritzava el Gabo des dels seus inicis, li va fer pensar a Marc Montserrat-Drukker que tenia entre mans una narració que podia ser perfectament transformada en material dramàtic.
Marc Montserrat-Drukker dóna les gràcies a la direcció de Lliure per obrir-li les portes per poder representar-la i afirma que és un plaer comptar amb aquests dos reconeguts actors del nostre país. Explica que el projecte el va començar a pensar l’any 2009, quan el va descobrir en “lectura obligatòria” a BUP; llavors li va quedar gravat el text i al cap de pocs anys li va presentar el projecte a Carme Balcells, que era l’editora a Barcelona d’en “Gabo”.
Va obtenir els permisos força ràpid, malgrat que era força difícil del Gabo poder tenir-los de qualsevol de les seves obres. Mai fins ara s’ha posat en escena aquesta obra a cap lloc del món. Ho ha volgut enfocar com una mena d’homenatge a Gabriel Garcia Márquez, transformat en una mena de conte per tots els públics.
El llibre va ser publicat a Barcelona als anys 70 del segle passat i a partir d’aleshores ha estat traduït a gairebé totes les llengües del món. L’adaptació està escrita en primera persona, utilitzant el “realismo mágico” quan en Gabo ja era mega famós en tot el món; està explicat pel nàufrag, ja que Luis Alejandro Velasco (el seu protagonista real) va dir que “las histórias no són de quien las escribe, sinó de quien las vive“… i és per això que durant un temps va tenir un contenciós amb Gabo pels drets d’autor.
Emilio Gutiérrez Caba ens comenta que és el primer cop que treballa al Teatre Lliure i ho considera un gran honor, i encara més fer-ho en la seu original del Teatre a Gràcia, que té tanta història i reconeixement, fins i tot internacional; està satisfet pel treball que s’està realitzant en aquesta adaptació i comenta que el director és molt meticulós i exigent, perquè té molt clar el resultat que vol obtenir. Comenta que viure una temporada a Barcelona en plena tardor, per ell és un plaer.
Àngel Llàcer comenta que ha perdut 15 quilos per l’esforç d’interpretar el seu paper en aquesta obra; un periodista li comenta que si no li fa una certa por que el públic no el reconegui pas com a actor, perquè ell potser és més conegut com a director de Musicals o per veure’l en programes d’entreteniment per televisió; respon que ell s’ha considerat sempre un actor de teatre i que li fa una especial mandra haver-se de justificar el perquè en un moment de la seva carrera com a actor, es va deixar seduir per treballar també en altres mitjans; està molt feliç de poder-ho fer novament al Teatre i encara mes al Teatre Lliure.
Un espectacle, un conte, que submergirà el públic en la soledat i la lluita per la supervivència d’un ésser humà a punt d’ofegar-se en la mentida i el silenci, i de ser devorat pels taurons del Carib i els depredadors de la dictadura.
