VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
Aquest dilluns passat vaig poder assistir a la presentació de la nova proposta escènica de la Sala Atrium. Com ja vaig comentar en una anterior crònica, corresponent a la presentació de la temporada d’aquest espai, totes les propostes que presentaran tenen com a protagonista la dona. AMANDA T. ens parla del greu problema (que cada vegada és més comú entre els adolescents) de l’assetjament sexual a través de les xarxes socials i que malauradament com en el cas de la jove canadenca Amanda Todd va acabar produint la seva mort.
A la roda de premsa, estan presents tots el protagonistes, començant per l’autor i director, Àlex Mañas, els actors Greta Fernàndez i Xavi Sàez, l’ajudant de direcció Sarah Lena Martínez i l’escenògraf i dissenyador de llums d’aquesta proposta, Marc Salicrú.
Àlex Mañas ens explica que ha escrit aquest text mogut per l’interès en la influència de les xarxes socials i les noves tecnologies, sobretot entre els adolescents; ho ha volgut fer a partir de la història d’Amanda Todd, que amb la seva tràgica mort va commoure a mig món. Ha volgut treballar-la des d’una perspectiva de “Teatre document“, però en certa manera fabulant-la, precisament per distanciar-se una mica de la història real i parlar del fet en si i no tant d’aquell o d’altres casos que també s’han conegut posteriorment.
Amanda Todd, va cometre la imprudència als seus 13 anys d’ensenyar els seus pits, a través d’una ciberconferència, a un desconegut que va captar aquella imatge i va començar a fer-li xantatge; les conseqüències d’aquell assetjament van ser dos anys d’angoixa de la noia, que va d’haver de canviar tres vegades d’escola, per deslliurar-se de la persecució dels seus companys de classe i fins i tot anar a viure a una altra ciutat, sense aconseguir mai que la deixessin d’assetjar.
Per això en el text que ha escrit Mañas en AMANDA T, posa tot el seu interès en el procés de com i el perquè una noia es pot angoixar per uns fets irrellevants des de la perspectiva d’una persona adulta. La proposta tampoc vol entrar en el fet del suïcidi com a tema principal, malgrat que aquest està present en el desenvolupament de la història. En l’argument s’han emprat fets reals, però també s’han incorporat alguns d’inventats per poder-la explicar teatralment, inclús utilitzant algun moment un cert humor per deixar respirar als espectadors.
Greta Fernàndez fa el paper d’Amanda i en Xavi Sàez interpreta diversos personatges masculins que apareixen en la història, el seu pare, companys de classe, assetjador, amics.
Per la Greta ha estat un repte als seus 21 anys interpretar la nena de 15, per tal de mostrar el més fidelment possible el patiment en aquell infern que li va tocar viure els dos anys anteriors a la seva mort. Malgrat que ha tingut algunes experiències en cinema i televisió és la seva primera experiència teatral i està molt il·lusionada amb tot el que està aprenent d’ençà que va començar a treballar en aquest projecte.
Les escenes que es veuran són fictícies, els personatges també són inventats, però tot està inspirat en la informació que s’ha pogut recopilar sobre aquella història: documentals, articles, testimonis, així com xats on encara avui dia es discuteix sobre la seva història.
Aquesta proposta escènica vol qüestionar el sistema i planteja la possibilitat de prendre mesures de protecció per als menors, com a persones més vulnerables, malgrat que en alguna mesura TOTS ho som de vulnerables.
L’Amanda en realitat l’únic que buscava és merèixer ser estimada.
Avui 26 d’octubre és el dia que estrenen AMANDA T. i es podrà veure a la Sala Atrium fins al 20 de novembre.
