VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón – 

PRIME TIME – 

Segona representació d’aquest passat divendres; aquesta vegada convidats personalment per l’actriu Imma Colomer a l’estrena de PRIME TIME, que es va celebrar al Caixa Fòrum de Barcelona, dins dels actes de la Conferència Internacional de SIforAGE (Innovació Social per a un Envelliment Actiu i Saludable).

La representació té molt a veure amb l’arribada a la tercera edat, la seva acceptació i l’actitud davant d’aquesta realitat.

Glòria Aran és l’estrella d’una telenovel·la que porta 40 anys en antena. Quan la citen a l’oficina de la productora, sospita que li volen retre un homenatge a la propera temporada, però el que tenen pensat per a la sèrie és incorporar un nou cap de guionistes i la decisió d’aquest de fer desaparèixer el seu personatge per mort sobtada, perquè la corba d’audiències reflecteix una davallada continuada.

Aquesta peça es qüestiona què vol dir fer-se gran en un medi on es promociona i es ven la joventut, i és el resultat d’un procés creatiu derivat de una recerca en gerontologia cultural i literària, de la seva autora Núria Casado Gual.

Una proposta amable amb un argument força senzill, un pèl massa superficial pel meu gust, en el que s’intenta explicar les diferents etapes d’una persona quan arriba al zenit de la seva professió i el mercat la vol apartar per deixar pas a altres persones més joves. Primer la sorpresa i la indignació en veure’s traït per les persones que t’envolten i que creies que eren el teu suport; de cop t’adones que no ets més que una peça d’una màquina que s’ha de reemplaçar. Després vindrà l’acceptació de què la situació és irremeiable … i que a poc a poc es transforma en unes immenses ganes de començar quelcom nou, que donarà una nova empenta il·lusionant per continuar el teu camí a la vida.

Tots els que hem arribat a l’edat de la nostra jubilació hem passat per aquest tràngol, inclús a vegades abans que aquesta arribes, veient-nos desplaçats a la força per donar pas a gent més jove i potser amb més empenta; un cop que has fet el pas, el millor és buscar nous al·licients, malgrat que un percentatge de gent no els sap trobar i cau en una forta depressió.

La dramatúrgia està pensada des d’un punt de vista de teatre comercial, fent entrar sovint l’humor que en certa manera endolceix massa el drama que s’està plantejant. Per altra banda, vaig trobar prescindible l’última escena, que allarga la proposta innecessàriament.

Una posada en escena molt senzilla, gairebé sense escenografia, que representa el despatx dels directius de la cadena de televisió.

La interpretació de l’Imma Colomer és realment el que salva l’espectacle, ja que com sempre està magnifica quan puja a un escenari. El paper que interpreta li està com anell al dit, perquè parla en certa manera de la seva realitat, de la seva professió, de la seva edat i del que serà molt possiblement el seu futur, la no tan llunyana jubilació dels escenaris.

En realitat la proposta és quelcom semblant a un monòleg protagonitzat per l’Imma, amb petites participacions dels dos actors que l’acompanyen a escena, en Ferran Casadi i la mateixa autora Núria Casado.

Una proposta senzilla i amable que l’únic que pretén és fer passar una bona estona als espectadors…. i això a vegades ja és molt.

Aquest mateix espectacle es podrà veure aviat al Teatre municipal de l’escorxador de Lleida, el 25 i 26 de novembre.

Autora: Núria Casado Gual

Direcció i vídeo: Òscar Sánchez H.

Intèrprets: Imma Colomer, Ferran Farré i Núria Casado

Espai escènic: Espai A47 – Vestuari: Aggelo’s (vestuari Imma Colomer) i Nurosfera – Assessorament perruqueria: Toni Santos – Sintonies “Gent de Sort”: Jordi Cano – Fotografia: Josep Maria Cortina – Referències a la Tragèdia del Rei Lear: traducció de Lluís Soler

Una producció de Nurosfera per a SIforAGE