VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
LA SRA. OLIVER –
… i de l’Àtic 22, sense pausa, a la Sala Baixos22 del Tantarantana Teatre. No em volia perdre LA SRA. OLIVER, després de les bones sensacions que vaig tenir a la roda de premsa dues setmanes abans.
Una dramatúrgia que atrau en un principi per tractar d’un tema força inusual, un pare de família que va decidir fa anys que es vestiria de dona i fer visible d’aquesta manera la seva homosexualitat, però que va molt més enllà. El seu autor, Iñaki Garz, va veure fa uns anys a prop de casa seva, un home vestit de dona assegut tranquil·lament en un banc públic i es va plantejar com viuria aquesta persona i quins problemes socials tindria per viure amb normalitat.
Va pensar llavors que podria desenvolupar un text que potser algun dia podria ser representat sobre un escenari i així ho va fer, malgrat que aquest text va quedar arxivat en un calaix una mica oblidat, fins que un bon dia el seu amic Dani Arrebola el va llegir i el va empènyer a posar-la en escena.
A en Julio Alvarez, director del Tantarantana li va arribar aquesta informació i va oferir a l’autor coproduir-la plegats; els actors van ser proposats per Julio, perquè va pensar enseguida en Carles Canut pel paper de la Sra. Oliver, en Dani Arrebola per interpretar el fill i en Lluïsa Mallol pel paper de la mare.
Un fill responsable, una mare despreocupada i un pare gran, de gustos peculiars i carregat de manies al qual no li agrada que li diguin què ha de fer. Tots tres conformen una família amb una relació distant, on cadascú amb el pas del temps ha après a sobreviure a la seva manera. Separats des de fa anys, una malaltia els farà retrobar-se per última vegada per intentar tancar les ferides que fa temps els acompanyen com un mal perfum. Aquesta trobada canviarà per sempre la mirada que tenien els uns dels altres.
Malgrat que el personatge de la Sra. Oliver té la seva importància en el desenvolupament de l’acció, crec un cop vista la proposta escènica, que el fet de que vesteixi de dona és el de menys, perquè la verdadera trama és la relació dels 3 personatges que resten aïllats…. tres personatges molt potents, que fa temps van conviure junts en família i que malgrat que han passat més de 10 anys d’aquesta separació, els vincles entre ells són encara molt importants, especialment entre l’antic matrimoni.
M’ha agradat i molt l’estudi que fa l’autor de cada un dels personatges, especialment el de la mare, que podria haver estat un personatge suplementari i per sort ha esdevingut potser el més potent i fort dels tres. En cap cas jo la reconec com una “comèdia”, perquè es tracta d’un drama humà, amb un estudi psicològic important dels seus 3 protagonistes; en tot cas, com afirma el seu autor, es podria qualificar d’un drama amb molt sentit de l’humor.
No tinc cap interès en descobrir l’acció del que podreu veure en l’escenari del Tantarantana, però us puc assegurar que paga molt la pena veure aquesta representació i més encara quan es representa sense cap afegit que destorbi un gran text i unes magnífiques interpretacions dels 3 actors, que han sabut captar el que volia mostrar l’autor que també els dirigeix…. unes actituds molt diferents davant els entrebancs que ens posa la vida en el nostre camí i les reaccions de tendresa, molt properes a l’amor real que es professen la parella i la incomprensió i fins i tot la cobdícia que demostra el fill.
Solament una escena no em vaig acabar de creure, en la que el sexe va aparèixer a l’escenari, i no pas perquè em molestes moralment, sinó perquè la vaig trobar forçada i amb els tempos massa accelerats; malgrat aquest aspecte que no té pas importància, la proposta em va semblar extraordinària.
Iñaki Garz creu que el més important del Teatre són els actors i el text… la resta és suplementari; malgrat que respecta tots els afegits, ell intenta posar en escena els seus projectes amb la màxima senzillesa, perquè res molesti el text i aquest sigui el protagonista. Busca també que siguin molt properes físicament al públic i amb un cert llenguatge cinematogràfic.
En acabar la representació, vaig tenir la sort de poder assistir a una xerrada post funció, organitzada pel grup “Recomana” que va ser molt interessant, especialment en el que respecta a les visions dels espectadors, entre les quals es trobava alguna que expressava el desig d’un final diferent, que potser deixes més tancat un final més concret i “mastegat”.
Em va fer pensar molt una resposta de Carles Canut, en el que ens va fer veure que els espectadors i molt especialment els crítics, a vegades mostrem la nostra disconformitat o desig de què l’obra fos diferent en algun dels seus aspectes…. i aquests mateixos espectadors, ni es plantegen el mateix quan per exemple veuen un quadre penjat en una galeria d’art, …. i l’accepten tal com és, malgrat que els agradi més o menys, però sense intentar canviar absolutament res del que va voler expressar el seu autor.
M’ho apunto !!! …. perquè és cert que això ho fem sovint i no té cap mena de lògica, ja que l’autor l’ha creat com ell desitjava que fos.
Us recomano molt, veure aquesta petita joia de magnífic teatre; un tipus de teatre que grata en els nostres sentiments i que ens fa pensar més enllà de quan acaba la representació… i que a més a més la podem veure representada de molt a prop, gairebé com en família… i és que aquestes propostes escèniques molt sovint superen en qualitat a algunes que es poden veure en els grans teatres, amb una promoció tan brutal que no permet a vegades que el gran públic s’apropi a les petites sales de Teatre.
LA SRA. OLVIER
Dramatúrgia i direcció: Iñaki Garz
Intérprets: Dani Arrebola, Carles Canut, Lluïsa Mallol
Vestuari: Lola Rise
Il·luminació: Luis Martí
Arranjaments musicals: Xavi López
Producció: Teatre Tantarantana, Ícaro Teatre
Idioma: català – Durada: 1 hora i 20 minuts
Retroenllaç: – 062 – Teatre – QUAN ELS LLOPS UDOLEN – (🐌🐌🐌🐌) —– La Badabadoc – 12/01/2022 |