VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
MACBETH de Giuseppe Verdi –
D’ençà que publiquem aquest Blog, ara farà 6 anys, recordem haver vist diferents representacions de MACBETH, una versió teatral d’Alex Rigola l’any 2012 al TNC que ens va agradar molt i una versió operística al cinema, retransmesa en directe des del Metropolitan de Nova York, protagonitzada per la gran soprano russo-austríaca Anna Netrebko.
En aquella ocasió ens va agradar molt l’orquestra i la part vocal, malgrat que la posada en escena no ens va satisfer gens. Ara per sort, el Gran Teatre del Liceu ens ha portat una versió amb una posada en escena de Christof Loy, que ens ha semblat magnifica i a més a més hem gaudit d’unes molt bones interpretacions del Cor del Liceu, escenes que són força importants en aquesta òpera; però sobretot ens ha agradat moltíssim la interpretació i la veu d’una soprano que era desconeguda per nosaltres, Tatiana Serjan.
MACBETH és la desena òpera de Giuseppe Verdi. El llibret, basat en el Macbeth de William Shakespeare, va ser obra de Francesco Maria Piave; es va estrenar al Teatro della Pergola de Florència, l’any 1847. El mateix Verdi la va revisar de nou l’any 1865 per a l’estrena al Théâtre Lyrique de París en una traducció francesa de Charles Nuitter i Alexander Beaumont, i és aquesta segona versió, retraduïda a l’italià, la que s’ofereix habitualment.
Narra l’ambició desmesurada de Macbeth, noble escocès, per arribar al tron sense deturar-se davant el crim i la crueltat i, a més amb el suport de la seva muller; la tragèdia se centra en tres personatges: Macbeth, Lady Macbeth i el grup de les bruixes. Així, la cursa del protagonista, que destrueix tot el que se li oposa i corre de manera imparable vers la seva perdició es desenvolupa amb precisió i contundència. L’acció transcorre al castell de Macbeth, a Escòcia, segle XI, en una remota i primitiva edat mitjana.
Teatralment impecable, amb una escenografia en blanc i negre molt impactant que representa un gran saló del castell a unes escalinates al fons i una gran xemeneia a mà esquerra de l’escenari, d’on apareixeran per exemple, unes ballarines que ens interpreten una petita dansa que m’ha semblat exquisida; la mateixa escenografia serveix per als 5 actes, malgrat que varien alguns elements, com una enorme taula d’un banquet amb capacitat per 50 persones … o en el quart acte una sèrie d’urnes de vidre, que van sorgint de terra i que contenen les persones que Macbeth ha anat assassinant fins aleshores.
Musicalment, potser no ha estat a la mateixa alçada, sobretot per una molt fluixa actuació del baix Alessandro Guerzoni en el paper de Banco; molt millor el bariton Luca Salsi en el paper de Macbeth, sense tampoc tirar coets; absolutament compensat amb una interpretació extraordinària de Tatiana Serjan en el paper de Lady Macbeth, que ha estat sense cap mena de dubte el millor de la nit.
La direcció musical a càrrec de Giampaolo Bisante, ha estat correcta i magnífics l’orquestra i cor del Gran Teatre del Liceu.
Potser no ha estat una nit d’òpera totalment perfecta, malgrat que a nosaltres ens ha fet gaudir de valent, especialment pel retrobament amb la música de Verdi, per la gran quantitat d’escenes on el cor és el protagonista, per l’excel·lent posada en escena i sobretot pel descobriment de la soprano russa Tatiana Serjan.
Macbeth de Giuseppe Verdi
Direcció Musical: Giampaolo Bisanti
Direcció d’escena: Christof Loy
Macbeth: Luca Salsi // Banco: Alessandro Guerzoni // Lady Macbeth: Tatiana Serjan // Dama: Anna Puche // Macduff: Teodor Ilincai // Malcolm: Albert Casals // Metge: David Sánchez // Servent, herald i sicari: Marc Canturri
Producció: Grand Théâtre de Genève Director de reposició: Jean-François Kessler // Coreografia: Thomas Wilhelm // Escenografia: Jonas Dahlberg // Vestuari: Ursula Renzenbrink //Il.luminació: Bernd Purkrabek
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
