VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
CUÁNTO – Loren and Ipsum –
Curiosament ahir dimarts, vigília de festiu (malgrat que era un festiu “de obligado cumplimiento” per la judicatura espanyola), havien pocs teatres de Barcelona oberts, cosa que no acabem d’entendre.
Però nosaltres, no ens vam resignar a quedar-nos a casa veient la tele i ens vam apropar a l’Antic Teatre, i per sort la vàrem encertar de ple perquè ens ho vam passar de conya marinera amb aquesta proposta de CUÁNTO de Loren & Ipsum (o el que és el mateix … Miner Montell i Paul Borons).
Dins de les Arts Escèniques, potser el teatre que s’apropa al clown era fins ara, una branca que ens costava força d’entrar, però hem començat aquesta setmana, dilluns i dimarts amb dues propostes que ens està fent canviar d’opinió i que se suma a l’esplèndida Othelo de la que tan bé hem parlat des d’aquí.
CUÁNTO d’entrada sembla que es tracta d’un despropòsit absolut, perquè és una proposta basada en l’humor de l’absurd, malgrat que molt treballada i mesurada en tot el que es diu a escena, perquè en realitat ens parla molt seriosament de la política corrupta d’aquest estat, del rescat dels bancs, dels negocis bruts i “rentats” des de les més altes instàncies del poder; tot això sota l’aparença d’una mena de conferència, on de sobte apareix un ésser d’una dimensió desconeguda que embolica tot plegat.
El conferenciant s’adona que potser ha de canviar de tema perquè creu que la xerrada que està desenvolupant sobre la corrupció política, no atrau gaire als espectadors i comença a parlar-nos de matemàtiques, de física quàntica, de projeccions de les partícules o de les ones magnètiques, etc.. fins que l’ésser que ha aparegut a escena fa una estona, creu que ha d’intervenir per tal de poder ajudar al conferenciant amb les seves teories.
És potser una de les vegades que hem valorat més positivament l’adaptació a dia d’avui, de la tradicional parella de pallassos (el ximple i el llest), tot això sense el maquillatge tradicional i utilitzant les noves tecnologies com són les videoprojeccions en directe, apropant aquest art del clown al públic adult del món actual; les referències constants a les xarxes socials i als mitjans pels quals ens comuniquem, com és el WhatsApp, d’alguna manera fa que els espectadors participin en aquest joc…. i és que a la poca estona de començar la quarta paret desapareix per sempre.
No podem explicar gaire més d’aquesta proposta, sense esgarrar-vos l’espectacle, perquè no es tracta d’un teatre de text (malgrat que té més del que sembla), amb una dramatúrgia lineal, perquè en aquest espectacle tot pot canviar en qualsevol moment i transportar-nos a un altre temps, o a un altre espai; el que si us puc assegurar, és que us esperen un munt de sorpreses, que us faran riure de valent i us farà passar una estona molt i molt divertida.
No coneixíem pas aquesta parella d’artistes, però a partir d’ara intentarem seguir tot el que vagin creant, perquè s’ho curren de valent….. i el seu treball és en realitat molt seriós.
No patiu, perquè podreu tornar a veure aquest espectacle dimarts vinent, dia 18, de nou a l’Antic Teatre.
Intèrprets: Miner Montell i Paul Borons
Idioma: castellà
Durada: 55 min. (malgrat que va durar més d’una hora)
_________________
Per cert…. hem descobert que un dels membres, en Paul Borons, té a YouTube una sèrie de vídeos sota el títol de “odio las mates” que ens han semblat molt interessants i sobretot molt didàctics; us deixem aquí el corresponent al capítol 27, perquè en el moment que en vivim, és potser el més actual.
