VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

EL CORATGE DE MATAR – 

Dura, pertorbadora, destructiva …. aquests i altres qualificatius poden definir aquesta obra de Lars Norén, l’autor suec referent del teatre contemporani europeu. Un “enfant terrible” de la literatura sueca que parla sobre les estructures familiars, sobre els conflictes de les famílies com a mirall dels conflictes socials.

Fa fred, però l’Erik prefereix deixar les finestres obertes durant la visita del seu pare, que s’ha presentat a la casa del fill per passar-hi un temps indefinit, encara que la relació s’hagi refredat visiblement després que morís la mare. Les cicatrius entre tots dos són visibles, la profunditat de les ferides, no. Qualsevol presència estranya pot pertorbar greument la violència latent d’aquest nucli familiar disgregat.

Fotografies de May Zircus

Segons comenta la directora d’aquesta proposta Magda Puyo ,”Segons Norén, és en el context familiar on surt el pitjor de l’ésser humà. Entén la família, i per extensió també la societat, com a aniquiladores de l’individu“.

Un text punyent i salvatge on l’odi, la violència i el sexe afloren constantment. Un pare, Manel Barceló, alcohòlic i violent i amb una incontrolable pulsió sexual. Un fill, Nao Abet, psicològicament inestable i a qui la mort de la mare, tres anys abans ha acabat de trastocar.

Un pare indiscret que vol saber de la intimitat d’un fill que el rebutja, que el veu com un pare amenaçador i ofegador.

Un fill, artista, que treballa de cambrer per sobreviure, un ofici que també havia estat el del seu pare.

Només una noia, la Radka (Maria Rodriguez) sembla que pot apaivagar l’odi i l’autocompassió que dominen al fill. Però al mateix temps ella esdevindrà el detonant del conflicte que finalment esclata entre pare i fill.

Ella treballa en bars de nit i es dedica a cantar playbacks amb una aparença i comportaments molt propers als d’una prostituta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pare i fill són incapaços d’estimar, són dues persones que es repel·leixen amb una brutalitat que fa mal. Una relació que a mesura que avança l’obra és més destructiva. El mateix Norén va categoritzar aquesta obra com un malson amb una força emocional pertorbadora.

La posada en escena d’aquesta proposta és espectacular, potser una de les millors que hem vist en aquests darrers anys; l’espai escènic és com un personatge més que té vida pròpia, ple de bustos de guix i amb un quadre “viu” que va canviant d’imatge durant la representació. La il·luminació i la música són essencials i ja ens impacta en començar la representació a les fosques amb el lied de “Viatge d’Hivern” de Schubert i la sorprenent aparició dels tres protagonistes, presentats com unes deixalles.

Els canvis d’escena són molt significatius i en ells apareixen les realitats que s’amaguen en els personatges i veiem al fill que vol però no pot deslliurar-se de la figura del pare, un pare al qual admira i vol imitar però que odia justament perquè no és ni pot ser com ell. Veiem la noia tendre, que no troba en el fill la correspondència a l’amor que ella li té. I veiem un pare que no vol afluixar els lligams emocionals que el mantenen lligat a aquest fill …”quan ta mare va morir, em va demanar que m’ocupés de tu ...”

Una obra punyent i dura, molt dura, amb unes interpretacions extraordinàries, malgrat que a l’inici ens va semblar que la interpretació de Nao Albet, pecava d’una sobre interpretació que no era massa creïble; per sort ens vàrem adonar a poc a poc de com és realment el personatge que ens vol mostrar Lars Norén i de la dificultat que té d’interpretar-lo com cal; és llavors quan ens vàrem adonar que no existeix una millor manera de fer-ho, per la qual cosa, hem de felicitar molt sincerament a Nao Albet, per aquesta insuperable interpretació, una de les millors que hem vist d’aquest actor.

Autor: Lars Norén

Direcció: Magda Puyo

Traducció: Joan Casas i Carolina Moreno

Amb:  Nao Albet, Manel Barceló, Maria Rodríguez

Escenografia: Pep Duran \ Vestuari: Nina Pawlowsky \ Il.luminació: Maria Domènech \ Composició: Nao Albet \ So: Ramon Ciércoles \ Caracterització: Toni Santos \ Audiovisual: Júlia Simó Puyo \ Ajudanta de direcció: Mònica Bofill \ Ajudant d’escenografía: Marc Salicrú \ Ajudant d’audiovisuals: Joaquim Otero

Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Velvet Events

Idioma: català – Durada: 1 hora 40 minuts