VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
4 i 5 de TAO DANCE THEATER –
Un parell de dies abans d’assistir a la representació de les peces coreogràfiques de dansa 4 i 5 de TAO DANCE THEATER, assisteixo a la roda de premsa que ofereix el coreògraf xinès TAO YE al Mercat de les Flors. Ell parla xinès i és traduït directament al català per un intèrpret que intenta transmetre amb la màxima fidelitat el que el ballarí ens vol transmetre.
TAO YE no titula les seves obres, sinó que les numera perquè creu que la dansa no pot resumir-se en poques paraules. A més, un títol, afirma, “crea una expectació que dificulta la imaginació i una mirada imparcial per part de l’espectador. Un símbol, com un número, deixa al públic lliure de veure l’obra amb la ment oberta“.
Ens explica que ell es va iniciar en la dansa a l’edat de 12 anys, perquè la seva àvia, el va matricular a una classe de dansa, en veure que imitava el que veia per la TV i adonar-se que posseïa una gran flexibilitat; en part creu que ho va fer per compensar que a la seva filla no l’havia deixat seguir de jove la carrera artística que desitjava. El pare de Tao Ye, no estava gens d’acord en el fet que el seu fill s’inicies en la dansa i fins i tot s’avergonyia de què el seu fill optés per aquesta branca de les Arts Escèniques.
Però el seu fill va triomfar com a ballarí i ja l’any 2008 Tao Ye va crear la TAO Dance Theater, que dirigeix i que ja revolucionat el panorama de la dansa a la Xina. Des d’aleshores ha treballat arreu del món, des del Lincoln Center de Nova York fins a l’Òpera de Sydney i actualment i des del 2012 és artista emergent associat del Sadler’s Wells de Londres.
Li fa especial il·lusió inaugurar la temporada en aquest temple de Dansa que és el Mercat de les Flors, perquè diu, “és referència a tot Europa“. Ha estat empès pels seus amics a fer-ho i de fet una de les seves millors amigues encapçala la portada del programa d’aquesta temporada. Diu que han treballat molt per presentar aquí, aquestes dues coreografies que es van estrenar ja en el 2012 i 2013 respectivament; ara acaba de presentar a França la número 8 amb gran èxit i l’any vinent presentarà la número 9, malgrat que ja han començat a treballar en les següents composicions 10 i 11.
Les seves peces de dansa, les crea en principi sense música, i únicament escolta la respiració dels ballarins i el soroll dels seus moviments; la composició musical s’afegeix posteriorment, per la qual cosa és molt difícil pels compositors crear-les, per tal de què s’acoblen perfectament. És per això segurament que gairebé sempre les composicions musicals les crea el músic Xiao He amb col·laboració estreta amb el coreògraf. Són com dues creacions paral·leles, la dansa per un costat i la música per l’altre, que l’espectador les viurà de forma conjunta.
Avui dissabte hem vist per fi les dues coreografies, però abans el Mercat de les Flors amb col·laboració amb l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, ha organitzat una taula rodona amb el títol de “La dramatúrgia més enllà de la paraula“, amb els següents ponents: Joan Yago (dramaturg), Alicia Gorina (directora d’escena), Marta Rafa (figurinista), Andrés Corchero (ballarí i coreògraf) i Carles Salas (coreògraf).
S’ha parlat del significat del concepte “dramatúrgia”, en el que tots han estat d’acord que aquesta denominació s’hauria d’ampliar més enllà del text escrit, als que participen en la creació o posada en escena de qualsevol espectacle d’Arts Escèniques, incloent-hi evidentment a la dansa, malgrat que aquesta no té perquè seguir un argument escrit com el teatre.
_______________________
A la coreografia 4,(🐌🐌🐌🐌) quatre persones naveguen tant espais interns com externs en constant moviment sincronitzat. En aquesta coreografia els cossos semblen buscar-se els uns als altres mentre estan sent separats per una força invisible però consistent.
En aquesta peça s’estudia més el moviment del cos humà; segons Tao Ye, volien transmetre la idea de que apareixien una mena de pinzells de diferents parts del cos que amb els moviments generen diferents formes rodones, cercles o espirals en continuo moviment, ja que des de l’inici fins al últim segon no es para en cap moment; segons Tao Ye “el moviment és etern” i aquí els espectadors veuen la transformació del conjunt de forces dels ballarins, a partir del moviment del cos humà, a un ritme trepidant i molt….. molt ràpid. Val a dir que més de 10 ballarins que ho han intentat, no han sigut capaços d’assolir el repte que els imposava aquesta peça.
Ens ha fascinat la seva coreografia amb una sincronia absolutament perfecta, on els quatre ballarins en continuo moviment, mai s’arriben a tocar, guardant sempre la mateixa distància entre ells, com si una força estranya els tingues capturats i alhora separats entre ells …. o com si una sèrie de miralls reflectissin la imatge d’un sol ballarí, quan en realitat es tractaven de quatre persones diferents. Brutal!!!
Coreografía Tao Ye / Música Xiao He / Disseny llums Ma Yue, Tao Ye / Vestuari Tao Ye, Li Min / Sponsor Gdansk Festival, Polònia / Estrena Gdansk Festival, Polònia 2012 – durada: 26 minuts
A 5,(🐌🐌🐌🐌🐌) contràriament a la anterior coreografía, alguna cosa intangible manté els cossos junts en una massa indistingible, calidoscòpica. Ambdues peces estan acompanyades per la música del compositor indie – folk-rock xinès Xiao He.
Aquesta coreografia també en parla d’aquestes formes rodones, però aquesta vegada a través de 5 ballarins connectats com si es tractés d’un sol cos, com si fóssim 5 satèl·lits girant al voltant d’un planeta; En Tao Ye, ens deia en la roda de premsa per descriure’ns aquesta coreografia que “la vida en realitat és el conjunt de molts elements i no pas les vivències d’un sol individuo, perquè si no la vida seria extremadament avorrida“. En aquesta peça el ritme és molt més pausat i tranquil i contrasta moltíssim amb la coreografia anterior.
Coreografia Tao Ye / Música Xiao He / Disseny llums Ma Yue, Tao Ye / Vestuari Tao Ye, Duan Ni, Li Min / Estrena Julidans Festival, Àmsterdam 2013 – durada: 30 minuts
Cargol xinès