– Teatre (48) – GENTE BIEN el Musical (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Coliseum – 06.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

GENTE BIEN el Musical – 

Teníem moooooooltes ganes de poder veure la nova proposta de La Cubana, GENTE BIEN; i és que som uns fidels seguidors del seu treball, des d’aquell mític “Cómeme el coco, negro“, que vàrem arribar a veure unes quantes vegades, primer a Can Pistoles, antic Capitol i després al Coliseum (que va iniciar amb aquesta proposta la seva nova etapa com a Teatre); i la vàrem veure diverses vegades, malgrat que la sorpresa inicial ja estava descoberta i havia el perill que “matada” la sorpresa, no tingués l’al·licient necessari. El tenia.

vestibul-del-teatre-coliseum-gente-bien-voltar-i-voltar-1

Després vindrien “Cegada de amor“, “Una Nit d’òpera“, “Mamá quiero ser famoso” i “Campanades de Boda“… i ens van seguint atrapant amb la seva manera de fer Teatre, malgrat que aquell “Cómeme el coco, negro”, crec sincerament que serà difícilment superable.

La Cubana sempre ha cantat i ballat en tots els seus espectacles, més malament que bé, i sempre utilitzant l’art del “dissimulo”. Ara ens veiem obligats, per “raons de pes”, a realitzar un musical seriosament! Per a fer aquest musical, La Cubana utilitza com a excusa “Gente Bien”, un sainet molt divertit escrit per Santiago Rusiñol al 1917. Hem creat un “especial” viatge en el temps on els personatges de Rusiñol ens descobreixen que la necessitat d’aparentar no té mesura, ni època, ni data de caducitat.

Ells mateixos es preguntaven si sabrien fer un “Musical”, perquè tal com van explicar a l’esbojarrada roda de premsa, s’han vist obligats a fer-ho per tal de subsistir… i és que en aquests temps que corre, en el món de la faràndula, l’únic que funciona són els Musicals… i no s’ho han pensat dues vegades… s’han llançat al buit…. i la veritat és que els ha sortit prou bé.

Ara presenten aquesta versió de GENTE BIEN, basada en el text de Santiago Rusiñol, però passada pel tamís de La Cubana, amb guió i adaptació de Jordi Milán i música, lletra orquestració i direcció musical de Joan Vives.

gente-bien-el-musical-1

GENTE BIEN, va ser estrenada el 1917 al Teatre Novedades de Barcelona; és un sainet, un divertiment on Rusiñol retrata i ridiculitza els nou-rics de la burgesia industrial sorgida a la Barcelona modernista.

Aquesta ha estat l’excusa per construir la base argumental de l’espectacle, tot i volen respectar al màxim el text original, però creant un viatge en el temps, on es fa parlar als personatges que va crear Rusiñol en quatre èpoques diferents, descobrint que la necessitat d’aparentar no té data de caducitat: el 1917 (any de l’obra original), el 1952 (l’any del “Congreso Eucarístico”, en ple franquisme), el 1980 (quan es va fundar La Cubana i renaixia la democràcia al país) i el 2017. L’espectacle juga molt amb els canvis d’idioma entre el català i el castellà, perquè ells, La Cubana, són uns mestres per mostrar-nos en clau d’humor l’evolució del bilingüisme al nostre país.

GENTE BIEN recupera a Mercè Comes i Mont Plans, dues actrius històriques de La Cubana, juntament amb Jaume Baucis, que lideren un repartiment de quinze actors que canten en directe. La música ha estat enregistrada per l’OBC amb una col·laboració amb L’Auditori de Barcelona.

No us preocupeu, que no és la meva intenció descobrir absolutament res de l’espectacle, perquè malmetria les moltes sorpreses “cubaneres” que us espera si aneu a veure aquest esbojarrat “Musical”.

gente-bien-el-musical-2

Ja us podeu imaginar, que com sempre per ells el “TEATRE” és el més important…. i com diuen a escena “en el Teatre tot és mentida“…. doncs això, … deixeu-vos anar, esteu oberts al que calgui, fins i tot a què us ensarronin una i un altra vegada ….aneu a gaudir i a riure, perquè us ho passareu molt bé. Nosaltres, els “Voltaires” no ens vàrem poder treure el somriure del rostre ni per un instant i en aquest tipus d’espectacle és el que realment importa i el que es va a veure… un seguit de gags a dalt i baix de l’escenari…. i és que La Cubana, com molt bé sabeu, trenca la quarta paret des del minut zero i integra plenament a l’espectador en els seus espectacles.

Un espectacle amb grans mitjans tècnics, com acostumem a fer; un espectacle molt pensat i treballat durant molts mesos de feina, amb un pressupost que se surt del que és normal en el nostre país, amb una preciosa video-escenografia, que es basa molt en grans projeccions virtuals, absolutament “vives” que van variant constantment en el transcurs de la representació. Cal destacar també una escel.lent coreografia i no tan sols en els números musicals, sinó també durant tota la durada de l’espectacle…. i sobretot un espectacular i esclatant vestuari que visualment el fa molt agradable.

gente-bien-el-musical-4

La música és com a mínim encomanadissa i estic segur que sortireu taral·lejant algun dels seus números musicals.

I preguntareu potser el perquè no hem valorat en 5 cargols aquest nou espectacle; doncs, perquè considerem que comença molt fort, especialment en l’època de Santiago Rusiñol, continua a un molt bon nivell en l’època franquista, però l’espectacle pateix d’una forta davallada a partir d’aquest moment. Sabem que l’espectacle ara de moment està provant la reacció dels espectadors en aquestes prèvies…. i que de ben segur afegiran quelcom al final de l’espectacle, per tal de compensar aquesta manca de força en els darrers moments.

…. potser caldria afegir una altra història que tingui a veure amb els històrics moments que actualment estem vivint; segons el nostre punt de vista, això acabaria d’arrodonir totalment l’espectacle i no ens deixaria amb la sensació d’un “coitus interruptus”. Però això és simplement una opinió.

Augurem molts mesos d’èxit i de rialles al Teatre Coliseum…. i potser també al Tivoli ?

Idea, guió i Direcció: Jordi Milán
Música, lletra, orquestració i direcció musical: Joan Vives
Repartiment: Mercè Comes – Mont Plans – Jaume Baucis – Toni Torres – Meritxell Duró – Nuria Benet – Alexandra Gonzàlez – Babeth Ripoll – Bernat Cot – Montse Amat – Oriol Burés – Toni Sans – Berta Adell – Laia Piró i el mateix Jordi Milán.
Disseny dels vídeos escenogràfics: Joan Rodón i Emilio Valenzuela (dLux)
Escenografia: Montse Amenós – La Cubana // Embocadura escenari i façana: Castells Planas // Vestuari: Montse Amenós – La Cubana – Leo Quintana // Perruqueria: Ignasi Ruiz // Barrets: Ignasi Ruiz – La Bocas // Maquillatge: La Bocas // Coreografia: Leo Quintana // Disseny de llums: Kiko Planas // Disseny de so: Jordi Agut // Documentació i ajudant de producció i comunicació: Pol Vinyes // Gerència i comunicació: Daniel Compte // Cap de producció: Frederic Santa-Olalla // Coordinació general: Xavi Tena // Ajudant de direcció: Juanjo Sánchez // Cap tècnic: Pere-Pau Hervàs // Tècnic de llums: Ignasi Bosch // Tècnic de so: Jordi Agut
Idioma:  Català – Castellà
Durada:  130 minuts.

joies-i-cargol-1joies-i-cargol-2

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre, Teatre Musical i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s